La recent publicació per CaixaBank Research d’una nota sobre l’evolució comparada de la productivitat a Europa entre l’any 2000 i el 2022, que inclou una anàlisi de la situació a escala regional, torna a palesar que efectivament el problema existeix. Catalunya es manté estable en la franja mitjana de la productivitat dels països de la Unió Europea, la qual cosa no és tampoc cap bona notícia tenint en compte que en el període s’ha produït l’ampliació a l’Est.
El lloc comú més estès per atribuir responsabilitats a la (relativament) baixa productivitat comparada en diríem efecte composició: el pes més gran d’activitats de menor productivitat (abans construcció, ara turisme) i el retard de desenvolupament d’activitats d’alt valor afegit, singularment els serveis professionals, explicarien en bona part l’origen de l’eventual anomalia.
Catalunya es manté estable en la franja mitjana de la productivitat dels països de la Unió Europea
No obstant això, les dades no compadeixen sinó que més aviat desmenteixen aquesta idea. Per a contrastar-ho hem analitzat la productivitat sectorial amb dades d’Eurostat per a cinc grans sectors que, en conjunt, representen més de tres quartes parts del valor afegit tant a Catalunya com a la UE: La indústria, la construcció, el comerç, hoteleria i transports, les activitats professionals i administratives i els serveis col·lectius (AAPP, Educació, Sanitat i Serveis Socials). Els resultats es poden veure a la taula següent:
En efecte Catalunya es trobava el 2022 en la mitjana europea, però amb diferències significatives analitzades sectorialment. Tenim una indústria i, sobretot, un terciari comercial, logístic i turístic amb una productivitat per sobre de la mitjana europea del sector. La construcció i els serveis col·lectius estan clarament per sota, i on la distància és aclaparadora és en la productivitat dels serveis professionals, científics, tècnics i les activitats administratives.
Les diferències sectorials de productivitat són perfectament naturals tant al conjunt de la Unió com a Catalunya, i s’expliquen per les diferents proporcions capital/treball en cada tipus d’activitat.
Tenim una indústria i, sobretot, un terciari comercial, logístic i turístic amb una productivitat per sobre de la mitjana europea del sector
Però hi ha més, no hi ha efecte composició o existeix en el sentit contrari a l’esmentat. Sobre el total (tant del VAB com de l’ocupació) el pes de la Indústria és similar a Catalunya i la Unió, el de la construcció i els serveis professionals lleugerament per sota (-1 p.p), el comerç hoteleria i transport molt clarament per sobre (+5 p.p en VAB) i els serveis col·lectius molt allunyats de la mitjana (-3,4 p.p). Noti’s que assolim doncs el nivell mitjà de la productivitat europea (sobretot) perquè tenim un sector de comerç, hoteleria i transport amb més alta productivitat comparada i alhora que té més pes sobre el conjunt. I que, paradoxalment, un eventual augment del pes dels serveis professionals i col·lectius, amb els valors de productivitat actual, ens hi podria allunyar.
La cerca d’una mena de santo grial -com la va nomenar el professor Antón Costas en una recent visita a Sabadell- de la productivitat és força més feixuga del que pot semblar i ateny a tots i cadascun dels sectors productius.
