Què significa fer inversions socialment responsables?

Aquestes inversions han de beneficiar un determinat objectiu mediambiental o social i, a la vegada, no perjudicar altres objectius d’aquest àmbit

Les inversions socialment responsables poden contemplar multitud de criteris no financers diferents | iStock
Les inversions socialment responsables poden contemplar multitud de criteris no financers diferents | iStock
Àlex Plana
Advocat i col·laborador d’ODF/Institut d’Estudis Financers
Barcelona
26 de Gener de 2021

Realitzar inversions socialment responsables (ISR) ha estat, des de fa anys, una pràctica en creixement i no regulada, que es guiaven per pràctiques voluntàries i estàndards d’associacions i organitzacions no governamentals. Per inversió socialment responsable podem entendre qualsevol forma d’inversió que integri tant criteris financers com criteris ambientals, socials i de govern corporatiu (criteris ASG) en la presa de decisions relacionades amb el procediment d’inversió, amb l’objectiu de provocar un impacte positiu en matèria de desenvolupament sostenible.

 

Aquestes inversions poden contemplar multitud de criteris no financers diferents, però no és necessari que donin resposta a tots ells, simplement han de beneficiar un determinat objectiu mediambiental o social i, a la vegada, no perjudicar altres objectius d’aquest àmbit. Aquest és l’enfocament que ha assumit la Unió Europa, així com ho podem comprovar en les normes més rellevants sobre aquesta matèria. La primera és el Reglament (UE) 2020/852, relatiu a l’establiment d’un marc per facilitar les inversions sostenibles i, el segon, el Reglament (UE) 2019/2088 sobre la divulgació d’informació relacionada amb la sostenibilitat dins del sector dels serveis financers.

El Reglament 2020/852 crea unes normes que són comunes per tota la Unión Europea, amb la finalitat d’establir el què ha d’entendre's per inversió mediambientalment sostenible. En canvi, aquestes inversions mediambientalment sostenibles requereixen també del compliment d’unes garanties socials mínimes. En concret, els requisits a complir per aquestes inversions són quatre: el primer, contribuir substancialment a un o diversos objectius ambientals; el segon, no causar cap perjudici significatiu a algun dels objectius ambientals; el tercer, realitzar-se de conformitat amb garanties socials mínims, segons els acords internacionals com els de l’OIT i l’OCDE; i el quart, ajustar-se a criteris tècnics de selecció, de conformitat amb la taxonomia i els actes delegats de desenvolupament de cadascun dels objectius ambientals.

 

"Per inversió socialment responsable podem entendre qualsevol forma d’inversió que integri tant criteris financers com criteris ambientals, socials i de govern corporatiu"

D’altra banda, el Reglament 2019/2088 (conegut com a SFDR per les seves sigles en anglès) obliga als participants dels mercats financers, entre els que s’hi troben les entitats de capital risc, les entitats financeres i els fons de pensions, entre d’altres, a divulgar informació no financera sobre les seves activitats i sobre els seus productes financers que comercialitzen. Els canals d’informació obligatoris contemplats per l’SFDR són: el lloc web, la documentació precontractual i els informes periòdics.

Un règim a dues velocitats

Encara que el SFDR es presenta com a una norma sobre la divulgació d’informació, al reflectir múltiples deures de transparència obligatoris, especialment en matèria de gestió de riscos de sostenibilitat, a efectes pràctics, també inclou obligacions d’organització interna de les entitats subjectes al mateix.

Pels motius exposats, les entitats subjectes al Reglament 2020/852 i al SFDR han d’adaptar la seva organització, procediments i documents per poder realitzar inversions socialment responsables, així com a complir amb els deures d’informació i transparència imposats. Aquestes obligacions seran aplicables en gran part, a partir del 10 de març del 2021.

"Les entitats que decideixin no realitzar ISR es veuran obligades a declarar en els seus llocs web la informació precontratual i periòdica sobre el seu no alineament en matèria de sostenibilitat"

Considerant la normativa explicada, les entitats afectades i, en particular les entitats de capital risc, hauran d’adaptar la seva documentació genèrica per incorporar criteris ASG, en documents com ara els estatuts socials (o reglaments en el cas dels fons), els memoràndums de col·locació privada i els acords d’inversió. D’altra banda, serà necessari que també s’adoptin nous documents específics sobre sostenibilitat, com la política ASG o de sostenibilitat, el Codi de conducte ASG i l’Informe anual de sostenibilitat.

La nova normativa, a la que s’afegiran nous instruments en els propers mesos, crea un règim a dues velocitats o nivells de compromís. Un primer nivell es refereix al compliment dels deures d’informació, sense necessitat de realitzar inversions socialment responsables i, un segon nivell, es refereix al compliment voluntari a través de la realització d’ISR (bé siguin amb els focus en els criteris mediambientals o bé en els socials), que hauran d’informar sobre com s’han realitzat. Les entitats que decideixin no realitzar ISR es veuran obligades a declarar en els seus llocs web la informació precontratual i periòdica sobre el seu no alineament en matèria de sostenibilitat, en virtut del SFDR.