En l’actualitat està en tramitació un projecte de Llei contra la morositat que inclou un règim sancionador amb infraccions lleus gravades amb 3.000 euros, greus fins a 100.000 euros i molt greus de fins a 1 milió d’euros. Els canvis en la legislació vigent en matèria de morositat són de vitalimportància per reduir-la en un context econòmic complex com l’actual.
En morositat tot el que sigui sancionar els incompliments és positiu. Ara bé, és cert que a la pràctica el terme morositat té variables complexes que discriminen els sectors econòmics que venen a crèdit vers els que no ho fan. Qui cobra en comprar i no paga té un nivell de gravetat addicional respecte a aquella empresa que si no ven a crèdit senzillament no ven. Són precisament aquests darrers sectors els que, si la llei i el règim sancionador s’aprova tal com està previst, es veuran doblement perjudicats: primer perquè no estan cobrant i segon perquè, en conseqüència, no poden atendre els pagaments i hauran de fer front a més a una sanció.
En defensa d’aquells sectors que venen a crèdit, el règim sancionador que acompanyarà la Llei hauria de considerar la situació concreta de cada una de las empreses, ja que a la pràctica les microempreses i les pimes poden estar en una situació de risc extrem. La solució passa per classificar aquells sectors que venen a crèdit i separar-los en el règim sancionador dels que cobren al comptat, i que la nova legislació aprofundeixi en com ajudar a desfer la cadena d’impagats a la que pot estar sotmesa una pime o microempresa.
Tipus de deutors
Des de l’experiència acumulada a Credit Back podem classificar els deutors en tres categories. La primera són les empreses que no poden pagar. Hi ha moltes empreses que en les actuals circumstàncies econòmiques veritablement no poden atendre els compromisos de pagament per ser un dels sectors perjudicats per la pandèmia directament o indirectament, i que es troben en una situació econòmica límit que en molts casos condiciona la seva continuïtat i les abocada al tancament. Aquestes empreses no poden assumir els seus compromisos de pagament i estan immerses en un cicle de finançament, refinançament, recerca d’ajudes, expectatives de reactivació, etc… que els permeti afrontar la seva continuïtat o, per el contrari, anar al tancament.
La segona tipologia d’empreses son les que se n'aprofiten. Són empreses que allarguen els terminis de pagament per forçar millores de preu amb un objectiu clar de sotmetre el seu proveïdor, generalment pimes, autònoms o microempreses en una situació extrema. Ens casos extrems el que pretenen aquesta tipologia d’empreses és senzillament no pagar. La conseqüència directa pot ser el tancament de l'empresa víctima d’aquest procediment negligent, mentre que el deutor ha aconseguit obtenir producte o servei sense cost, compensar l’IVA de les factures rebudes i no pagades i vendre aquest producte o servei als seus clients amb un marge comercial extra. És el gran negoci que permet a moltes empreses emparar-se en el moment per a millorar el seu compte d’explotació a costa dels seus proveïdors.
En mans dels governants està millorar l’actual normativa per donar seguretat jurídica i de les empreses millorar les seves pràctiques
La tercera i darrera tipologia d’empresa és la que està a la expectativa del concurs. Un altre comportament que s'hha anat agreujant des de la crisi de 2008 és aquell pel qual el client detecta que el seu proveïdor està en situació preconcursal o concursal, i des d’aquell moment comença a no atendre els pagaments portant a l'empresa en concurs a la liquidació. Evidentment l’administració concursal farà la feina d’anar al darrere del que no paga, encara que el deutor sap que quan una empresa entra en liquidació, el temps per a emprendre accions legals contra ells és limitat. A més, el concurs compta amb pocs recursos per litigar contra els seus deutors.
En definitiva la reducció de la morositat passa per dificultar l’exercici de pràctiques negligents per part d’un percentatge petit però significatiu d’empreses i fer-ho per via d’una legislació que castigui aquestes pràctiques. En mans dels governants està millorar l’actual normativa per donar seguretat jurídica, i de les empreses millorar les seves pràctiques.