04
d'Abril
de
2014
Act.
04
d'Abril
de
2014
Davant situacions extremes, cal reaccionar, i ràpid. Del contrari, les millors oportunitats poden passar sense que ningú se n'assabenti. El director Álex de la Iglesia ho il·lustra amb la figura del geni que va formular l'eslògan La chispa de la vida per a Coca-Cola, que dóna també nom a la pel·lícula. Un geni, però, que s'ha convertit en publicista a l'atur i que es troba immers en la desesperació. Això el porta a viure l'episodi més tràgic de la seva vida: clavar-se un ferro al cap.
L'home en qüestió es diu Roberto (José Mota), qui enfronta un nou dia sense cap esperança de sortir airós d'una entrevista de feina a l'empresa d'un conegut. Creu en ell, en la seva professionalitat i en la capacitat de tornar a crear la frase que faci història, però el seu entorn no hi confia. La seva gran oportunitat arriba en forma de tragicomèdia; i en el millor escenari, un teatre romà encara en fase de restauració. Allà és on cau i queda clavat a terra per culpa d'un ferro que li subjecta el cap.
Quan comença a ser conscient de la seva situació, com a bon publicista, veu l'oportunitat de fer negoci amb la seva història venent-la a la premsa . Si mor, el preu és de dos milions d'euros; si sobreviu, 200.000 euros. Ell no ho sap, els daus els tira el seu representant (Fernando Tejero), qui ha trobat un tresor caigut del cel en la figura del seu recent client.
Roberto és el gran professional en el qual es pot emmirallar qualsevol persona que ha patit l'atur en plena crisi. Té el suport de la seva dona (Salma Hayek) i els dos fills, a qui vol demostrar que encara és prou hàbil com per tornar a exercir i portar un sou a casa. Malgrat tenir tot el vent en contra, és capaç d'identificar la oportunitat de mostrar la seva vàlua i es converteix en el tema del dia a totes les televisions, ràdios i diaris de país. Per a aconseguir-ho s'envolta dels millors: un dels guàrdies de seguretat del banc, el seu representant i un publicista amic que li gestionarà l'afer mediàtic. Així fa patent que a l'èxit no s'hi arriba sol, sinó amb un bon equip.
En el seu discurs davant dels mitjans, cal destacar l'adaptació del contingut al seu públic. Sap que venen les històries amb cor, pel que no perd l'ocasió de fer sortir la família en una entrevista televisiva. En ella nega el suïcidi, tot i saber que confirmar aquesta hipòtesi que plantegen des de fora l'ajudaria. Prioritza la sinceritat, doncs, i narra com s'havia desplaçat a Cartagena només per sortir de la Madrid i recordar el viatge de noces amb la seva dona a aquesta ciutat murciana. Un record feliç davant la desesperació present, la mateixa situació que qualsevol altre aturat pot estar vivint.
En paral·lel a la història de Roberto hi ha dos beneficiats que també volen construir el seu camí cap a l'èxit. Per una banda, l'empresari que aquell matí li havia negat un lloc de treball i que ara es veu obligat a donar-li per evitar una crisi; o per beneficiar-se de la bona publicitat que li generarà tenir-lo en la seva plantilla. Per l'altra, l'alcalde de Cartagena, qui ha de triar entre la mateixa promoció gratuïta i els ingressos que li pot reportar l'afer, o intentar amagar-ho tot per evitar el tancament del teatre i una sanció. Igual que el primer, ha de saber gestionar el fracàs que li generaria una crisi o a l'èxit que pot assolir. Una clara mostra de com les victòries personals poden acabar beneficiant a segones i terceres persones que saben veure l'oportunitat.
L'home en qüestió es diu Roberto (José Mota), qui enfronta un nou dia sense cap esperança de sortir airós d'una entrevista de feina a l'empresa d'un conegut. Creu en ell, en la seva professionalitat i en la capacitat de tornar a crear la frase que faci història, però el seu entorn no hi confia. La seva gran oportunitat arriba en forma de tragicomèdia; i en el millor escenari, un teatre romà encara en fase de restauració. Allà és on cau i queda clavat a terra per culpa d'un ferro que li subjecta el cap.
Quan comença a ser conscient de la seva situació, com a bon publicista, veu l'oportunitat de fer negoci amb la seva història venent-la a la premsa . Si mor, el preu és de dos milions d'euros; si sobreviu, 200.000 euros. Ell no ho sap, els daus els tira el seu representant (Fernando Tejero), qui ha trobat un tresor caigut del cel en la figura del seu recent client.
Roberto és el gran professional en el qual es pot emmirallar qualsevol persona que ha patit l'atur en plena crisi. Té el suport de la seva dona (Salma Hayek) i els dos fills, a qui vol demostrar que encara és prou hàbil com per tornar a exercir i portar un sou a casa. Malgrat tenir tot el vent en contra, és capaç d'identificar la oportunitat de mostrar la seva vàlua i es converteix en el tema del dia a totes les televisions, ràdios i diaris de país. Per a aconseguir-ho s'envolta dels millors: un dels guàrdies de seguretat del banc, el seu representant i un publicista amic que li gestionarà l'afer mediàtic. Així fa patent que a l'èxit no s'hi arriba sol, sinó amb un bon equip.
En el seu discurs davant dels mitjans, cal destacar l'adaptació del contingut al seu públic. Sap que venen les històries amb cor, pel que no perd l'ocasió de fer sortir la família en una entrevista televisiva. En ella nega el suïcidi, tot i saber que confirmar aquesta hipòtesi que plantegen des de fora l'ajudaria. Prioritza la sinceritat, doncs, i narra com s'havia desplaçat a Cartagena només per sortir de la Madrid i recordar el viatge de noces amb la seva dona a aquesta ciutat murciana. Un record feliç davant la desesperació present, la mateixa situació que qualsevol altre aturat pot estar vivint.
En paral·lel a la història de Roberto hi ha dos beneficiats que també volen construir el seu camí cap a l'èxit. Per una banda, l'empresari que aquell matí li havia negat un lloc de treball i que ara es veu obligat a donar-li per evitar una crisi; o per beneficiar-se de la bona publicitat que li generarà tenir-lo en la seva plantilla. Per l'altra, l'alcalde de Cartagena, qui ha de triar entre la mateixa promoció gratuïta i els ingressos que li pot reportar l'afer, o intentar amagar-ho tot per evitar el tancament del teatre i una sanció. Igual que el primer, ha de saber gestionar el fracàs que li generaria una crisi o a l'èxit que pot assolir. Una clara mostra de com les victòries personals poden acabar beneficiant a segones i terceres persones que saben veure l'oportunitat.