La gran estafa americana es basa en els fets reals que van tenir lloc als EstatsUnits a la dècada dels setanta, quan l'FBI va reclutar uns estafadors d'estar per casa per enredar alts càrrecs de Washigton i enxampar-los acceptant suborns. Un argument que en mans del director David O. Russell ha donat peu a una pel·lícula exagerada i grotesca, però que no perd mai de vista un tema important: el de la falsedat en les relacions, tant les personals com, en aquest cas, en les que s'estableixen en el món dels negocis i la política.
"Alguna cosa d'això realment va passar", adverteix un missatge a l'inici d'aquesta pel·lícula que oscil·la entre el cinema de gàngsters a l'estil d'Scorsese amb una comèdia gruixuda. L'homenatge a Scorsese queda més que explicitat tant en l'ús de la banda sonora com en alguns plans que directament estan calcats de pel·lícules del prestigiós director italoamericà. I de fet, La gran estafa americana competeix aquest any als premis Oscars amb una pel·lícula d'Scorsese, El lobo de Wall Street. Dos títols que mostren les ombres, els estafadors i les ambicions que es mouen en les altes esferes del poder.
En aquest cas, els protagonistes són dos estafadors de poca monta (Christian Bale i Amy Adams), que són reclutats per l'FBI per provar suborns a polítics. Per això, reben l'encàrrec de crear una empresa fictícia per subornar els alts càrrecs a canvi de favors polítics. Però més enllà d'aquest engany –conegut amb el nom del cas Abscam-, la pel·lícula prefereix centrar-se en l'estafa com a motor de les relacions: tots els personatges acaben fingint per aconseguir allò que cerquen des demés.