Sara Giménez (@SaraGiim, Barcelona, 1992), tot i la seva joventut, porta temps treballant per construir un projecte que ja és una realitat. A punt d'acabar la doble titulació en Turisme i ADE a la Universitat Pompeu Fabra, l'aplicació mòbil de Prometteo ja es troba disponible a l'AppStore d'iOS. Es tracta d'una eina per millorar l'accessibilitat turística de les persones amb discapacitat auditiva, que poden compartir informació sobre destins, hotels o museus adaptats; i es presenta com la xarxa social dels viatgers sords.
Des que va començar a treballar en el projecte acumula set premis d'emprenedoria. La Sara, que gaudeix del do de la paraula, comença a fer-se un nom en el món mediàtic dels emprenedors, ha protagonitzat una xerrada TED i és ponent en congressos com el Fòrum TurisTIC, on atén VIAempresa després de participar a la taula rodona sobre creació de nous mercats.
Quant de temps ha passat des de la idea de Prometteo a fer realitat l'app?
La idea va sorgir a finals del 2012. Vam estar un any estudiant i aprenent sobre la discapacitat auditiva amb diverses associacions i entitats, i després un any més programant i fent equip. El 20 de març del 2015 va sortir l'aplicació.
Un dia emocionant, suposo.
Tu diràs! El dia que em vaig llevar i el programador em va dir que obrís l'AppStore i busqués Prometteo... per fi!
Quines dificultats us heu trobat en tot aquest període?
Per no ser negativa, més que dificultats el primer que em ve al cap són les facilitats de l'Ajuntament de Barcelona, que va voler col·laborar molt ràpid. Això va ser el millor. Dificultats? Que no saps fer res! Tens la idea i estàs molt content, però has d'aprendre moltes coses. El més difícil és la programació. A més, al col·lectiu al que ens dirigim, sobretot el que utilitza llengua de signes, té dificultats de comprensió lectora. Per tant, l'aplicació havia de ser molt usable i senzilla de fer servir. Vam haver de fer moltes proves. Més dificultats sobretot han estat d'equip. El que tenim ara és molt fort, però hem tingut algun cas d'equip estrany, però al final trobes l'equip que et toca.
Has de creure molt en el projecte per aguantar tant de temps aquesta primera fase. En algun moment heu pensat a llençar la tovallola?
Deixar-ho estar no ho hem pensat mai. Aguantàvem perquè allà on anàvem els discapacitats ens deien que els encantava la idea, parlant amb gent de Turisme ens deien que era una necessitat molt forta; i en l'àmbit comunicatiu també generava interès. El feedback que rebíem per tot arreu era bo. Però sempre dic el mateix, si tens una idea, que no sigui tecnològica! És el més difícil del món! Has de buscar equip i si no saps programar depens totalment dels programadors. Per sort vaig conèixer el Carlos Blasi, que no només és un gran programador, sinó que a més a més té una mentalitat i visió empresarial que fa que col·labori en tot.
El finançament també acostuma a ser una dificultat habitual. Vau engegar una campanya de Verkami que no va funcionar...
Hem tingut la sort que l'Ajuntament de Barcelona va dir que volia promoure el servei d'accessibilitat i ens ha ajudat. A més, tenim el patrocini de Gaes, que ha suposat un impuls bastant fort. Bàsicament aquest ha estat el nostre finançament. També ens han ajudat els concursos d'emprenedoria que hem guanyat, com el de la Universitat de Barcelona o Telefónica. El tema del crowdfunding va morir perquè no vam comunicar res, i no ho vam fer com s'havia de fer.
Ara que fa poques setmanes que l'app ja està disponible, quina rebuda està tenint?
Hem tingut les primeres descàrregues, que no són multitudinàries, però ens dirigim a un target molt petit i de moment només estem disponibles a iOS. Sabem que no anem a un volum bestial i estem com totes les apps de crowdsourcing que han de buscar usuaris. Encara no hem fet comunicació directa amb l'usuari, però ens ha sorprès que ja tenim descàrregues a la Xina i a l'Amèrica Llatina i Nord-Amèrica. Sí que estem rebent feedback per part d'entitats, com museus que es volen adaptar. I ens estem reunint amb altres administracions de destinacions turístiques que hi estan interessades.
Precisament és cap aquí cap a on s'orientarà el model de negoci?
Exacte. Com totes les apps, tenim el problema de com ens financem. Més enllà del problema d'informació sobre destins adaptats que tenen les persones amb discapacitat auditiva, hi ha el problema de l'accessibilitat. Per tant, ens hem acabat convertint en una empresa especialitzada en accessibilitat de museus, hotels i destinacions turístiques.
De tot aquest procés, quins aprenentatges t'emportes?
D'entrada tota la qüestió de discapacitat que desconeixia totalment. Jo estudio Turisme i he après que tot i que la universitat està molt bé, s'aprèn molt més a fora quan surts al carrer, parles amb la gent que en sap molt, vas a congressos i parles amb diferents perfils. Aprens moltíssim! També de tecnologia, de negocis... He après de tot i he avançat quilòmetres professionalment. En l'àmbit personal he fet amics que són sords i parlen amb llengua de signes, gent que abans ni t'adonaves que hi eren. I sobretot gent amb la mentalitat de voler fer una cosa i aconseguir-la.
Actualment hi ha una espècie de "boom" emprenedor, però com expliques, no tot és tan bonic. Què recomanaries a un jove que pensi a emprendre?
El primer de tot, que s'apunti a concursos. En el cas d'una persona que ja té una trajectòria professional en empreses ja sap què ha de fer. Però una persona que comença de zero no en té ni idea. I hi ha concursos que estan molt bé. Són de grans empreses que utilitzen l'emprenedoria per fer-se bona imatge, però realment generen un benefici perquè t'ensenyen, et posen mentors i et presenten persones que en saben. Per tant, el primer és aprofitar-ho. Això farà també que tinguis visibilitat als mitjans de comunicació. Quan vagis a vendre, si demostres que has guanyat concursos i has aparegut als mitjans, et faran més cas. D'altra banda, és bàsic buscar equip ràpidament.
Insisteixes molt en la idea de l'equip...
Perquè vaig cometre un error, que va ser anar a la meva i no tenia equip. Cal buscar-lo, però no en amics, sinó la persona adient perquè el projecte quadri.
En tot aquest procés, ser tan jove t'ha condicionat d'alguna manera?
M'ha jugat en contra interiorment a l'hora de desenvolupar el projecte perquè he fet coses per desconeixement que probablement ara ja no faria. Potser en lloc de dos anys i mig n'hagués trigat un any i mig, no ho sé. Exteriorment, en l'àmbit comunicatiu l'edat m'ha ajudat molt, ser molt jove tira mediàticament. Però en l'àmbit de vendes sí que m'ha pesat una mica. Quan et reuneixes amb una administració et miren i et diuen: "els membres de l'equip sou tots tan joves?".
Tot i que sou un equip, ets la cara visible del projecte. És important per a una start-up tenir un líder clar de cara enfora?
En el nostre cas és així perquè la meva imatge de persona jove i noia emprenedora crida molt l'atenció i ens està donant una arrencada que ni ens esperàvem.
De fet, vau captar molta atenció molt abans de tenir llesta l'aplicació...
Sí, i al principi del projecte em van fer una entrevista en una agència de notícies, quatre preguntes que vaig respondre com vaig poder, i van publicar per error que l'aplicació ja estava llesta. De l'agència va sortir a tot arreu, amb la qual cosa vam matar una comunicació com cal. Vam veure que el tema interessava molt, però que no ens podíem permetre un altre error així.
Això us ha fet prendre més seriosament el vessant comunicatiu?
Des que ens va passar això vam aturar tota la comunicació i vam decidir no publicar res més fins que l'app no estigués disponible. Ara ja estem fent un planning, amb una persona que només es dedica a això per donar-nos a conèixer als mitjans de comunicació i als bloggers del sector turístic i de discapacitats.