07
d'Octubre
de
2016
Act.
07
d'Octubre
de
2016
La licitació d'obra pública a Catalunya ha baixat un 6% en el període de gener a setembre fins arribar als 829,4 milions d'euros, ha informat la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) aquest dijous en un comunicat.
L'entitat ha indicat que l'impuls del tercer trimestre ha permès recuperar part del terreny perdut durant els dos primers trimestres, que auguraven "un any nefast per al sector", després d'una caiguda de la licitació del 23% i del 38% de variació interanual.
La CCOC ha recordat que, després de la "incipient" recuperació del 2013 i 2014, el 2015 la licitació va patir un retrocés del 34%, que assoleix el 86% si es compara amb 2008.
Per administracions, la Generalitat ha experimentat la disminució més significativa en la licitació dels primers nou mesos del 2016, amb una caiguda del 21% (198,7 milions licitats de gener a setembre).
La segueix l'administració local, que ha retrocedit un 11% (sent, tot i així, el nivell administratiu més actiu, amb 390,6 milions licitats), mentre que l'Administració General de l'Estat ha augmentat la inversió un 25% (240,2 milions, dels quals 138,2 provenen d'ens amb ingressos propis, com les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona, Aena, Renfe i Correus).
Serveis
Pel que fa als serveis licitats que són d'interès per als grups d'empreses constructores, la licitació ha avançat un 30%, amb 446,5 milions licitats de gener a setembre, amb l'impuls dels ens locals ( 42%) i la Generalitat ( 35%), mentre que l'Administració General de l 'Estat l'ha reduït en un 23%.
La CCOC ha insistit en la seva reclamació que, perquè es produeixin i mantinguin les infraestructures i els equipaments necessaris per a la competitivitat de l'economia catalana i el benestar dels ciutadans, la licitació mínima regular de totes les administracions hauria de ser de 4.500 milions anuals.
Això és aproximadament el 2,2% del PIB, "que és la tendència global dels països desenvolupats", i els contractistes reclamen una planificació a mitjà-llarg termini de 10-15 anys, independent dels períodes electorals, i sobre projectes valorats segons criteris de cost benefici que assegurin la seva rendibilitat econòmica i social.
L'entitat ha indicat que l'impuls del tercer trimestre ha permès recuperar part del terreny perdut durant els dos primers trimestres, que auguraven "un any nefast per al sector", després d'una caiguda de la licitació del 23% i del 38% de variació interanual.
La CCOC ha recordat que, després de la "incipient" recuperació del 2013 i 2014, el 2015 la licitació va patir un retrocés del 34%, que assoleix el 86% si es compara amb 2008.
Per administracions, la Generalitat ha experimentat la disminució més significativa en la licitació dels primers nou mesos del 2016, amb una caiguda del 21% (198,7 milions licitats de gener a setembre).
La segueix l'administració local, que ha retrocedit un 11% (sent, tot i així, el nivell administratiu més actiu, amb 390,6 milions licitats), mentre que l'Administració General de l'Estat ha augmentat la inversió un 25% (240,2 milions, dels quals 138,2 provenen d'ens amb ingressos propis, com les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona, Aena, Renfe i Correus).
Serveis
Pel que fa als serveis licitats que són d'interès per als grups d'empreses constructores, la licitació ha avançat un 30%, amb 446,5 milions licitats de gener a setembre, amb l'impuls dels ens locals ( 42%) i la Generalitat ( 35%), mentre que l'Administració General de l 'Estat l'ha reduït en un 23%.
La CCOC ha insistit en la seva reclamació que, perquè es produeixin i mantinguin les infraestructures i els equipaments necessaris per a la competitivitat de l'economia catalana i el benestar dels ciutadans, la licitació mínima regular de totes les administracions hauria de ser de 4.500 milions anuals.
Això és aproximadament el 2,2% del PIB, "que és la tendència global dels països desenvolupats", i els contractistes reclamen una planificació a mitjà-llarg termini de 10-15 anys, independent dels períodes electorals, i sobre projectes valorats segons criteris de cost benefici que assegurin la seva rendibilitat econòmica i social.