11
d'Abril
de
2014
A Rainer Wenger, professor en un centre d'educació secundària d'Alemanya, se li ha assignat el taller d'autocràcia. Un clàssic dins el programa docent del curs que ni alumnes ni professors esperen amb candeletes. Tampoc Wenger, qui pressiona als seus superiors per deixar de parlar del nazisme i l'autoritarisme i canviar l'estructura del taller per tractar l'anarquia. Com que la direcció s'hi oposa, el professor troba la manera de fer atractives les seves classes amb una simple pregunta: "És possible que una altra dictadura torni a implantar-se a Alemanya?" Aquest és el mite que desmunta Wenger a la pel·lícula La ola (2008) dirigida per Dennis Gansel.
Tot comença posant en marxa un seguit de mesures que estructuren el grup de classe en forma de comunitat tancada i sectària. Començant per Wenger, qui s'autoproclama líder, i passant per situacions extremes com l'expulsió de l'aula de tot aquell alumne que no vol prendre part del joc i nom al moviment i un seguit d'elements que els identifiquen dels altres. "Força a través de la unitat", argumenta el professor. Al final, però, l'experiment acaba demostrant que la creació d'un pensament grupal fort sí pot portar a la crisi de valors si no es gestiona adequadament i sí pot tornar a sorgir un règim autoritari.
Els focus d'anàlisi del film, en l'àmbit dels recursos humans, es centren en dos punts: per una banda, en el rol de líder i directiu que pren el docent; per l'altra, la submissió el grup. En cap moment Wenger té la intenció de generar un moviment negatiu, pel que la posada en pràctica de l'estil de lideratge és un encert. En el tercer dia del taller, proposa vestir tots amb camisa i és acceptat. Més endavant, una salutació; i totes les decisions es prenen amb la participació dels integrants.
El gran error que comet està en confiar plenament en el col·lectiu, delegar funcions i donar llibertat a què facin seu l'experiment. Això comporta que l'objectiu inicial es distorsioni i que cada integrant actuï en funció de la seva interpretació i el seu sentiment davant la comunitat. La mostra està en la resposta automàtica dels alumnes al nou protocol. Creen de manera autònoma un logo, una pàgina i un blog. I, en 24 hores, el moviment ja ha traspassat les fronteres de l'aula i s'ha estès per l'institut sense control. Un bon líder, tot i advocar per la presa de decisions conjuntes, no ha d'oblidar el seu paper com a cap o director, perquè es poden perdre de vista les línies que defineixen l'estatus d'una companyia.
L'altra cara de la moneda es veu en el grup. Entre els petits episodis de crisi que viu la classe al llarg dels set dies d'experiment, és latent la por a deixar de formar part del grup. Traslladat a una situació de crisi econòmica o d'inestabilitat interna d'una empresa, hi veiem reflectit el treballador que té por de perdre el seu lloc de feina o ser delegat de les seves funcions. No importen les condicions, ni les injustícies, ni la falta de consideració vers altres opinions, només s'hi val no quedar fora de joc. La ola, doncs, posa de manifest com cada membre d'una comunitat pot arribar a acatar les normes i assumir les decisions de la corporació sense seguir els seus propis instints, creences i drets per la pressió del grup i els valors conjunts.
El film està basat en la prova real que el docent Ron Jones de Palo Alto posa en pràctica el 1967 al centre de secundària on impartia classe. El moviment va ser conegut amb el nom de La Tercera Ola i l'objectiu era demostrar la mal·leabilitat mental de les persones malgrat viure en una societat lliure, especialment si es senten part d'una comunitat.
Tot comença posant en marxa un seguit de mesures que estructuren el grup de classe en forma de comunitat tancada i sectària. Començant per Wenger, qui s'autoproclama líder, i passant per situacions extremes com l'expulsió de l'aula de tot aquell alumne que no vol prendre part del joc i nom al moviment i un seguit d'elements que els identifiquen dels altres. "Força a través de la unitat", argumenta el professor. Al final, però, l'experiment acaba demostrant que la creació d'un pensament grupal fort sí pot portar a la crisi de valors si no es gestiona adequadament i sí pot tornar a sorgir un règim autoritari.
Els focus d'anàlisi del film, en l'àmbit dels recursos humans, es centren en dos punts: per una banda, en el rol de líder i directiu que pren el docent; per l'altra, la submissió el grup. En cap moment Wenger té la intenció de generar un moviment negatiu, pel que la posada en pràctica de l'estil de lideratge és un encert. En el tercer dia del taller, proposa vestir tots amb camisa i és acceptat. Més endavant, una salutació; i totes les decisions es prenen amb la participació dels integrants.
El gran error que comet està en confiar plenament en el col·lectiu, delegar funcions i donar llibertat a què facin seu l'experiment. Això comporta que l'objectiu inicial es distorsioni i que cada integrant actuï en funció de la seva interpretació i el seu sentiment davant la comunitat. La mostra està en la resposta automàtica dels alumnes al nou protocol. Creen de manera autònoma un logo, una pàgina i un blog. I, en 24 hores, el moviment ja ha traspassat les fronteres de l'aula i s'ha estès per l'institut sense control. Un bon líder, tot i advocar per la presa de decisions conjuntes, no ha d'oblidar el seu paper com a cap o director, perquè es poden perdre de vista les línies que defineixen l'estatus d'una companyia.
L'altra cara de la moneda es veu en el grup. Entre els petits episodis de crisi que viu la classe al llarg dels set dies d'experiment, és latent la por a deixar de formar part del grup. Traslladat a una situació de crisi econòmica o d'inestabilitat interna d'una empresa, hi veiem reflectit el treballador que té por de perdre el seu lloc de feina o ser delegat de les seves funcions. No importen les condicions, ni les injustícies, ni la falta de consideració vers altres opinions, només s'hi val no quedar fora de joc. La ola, doncs, posa de manifest com cada membre d'una comunitat pot arribar a acatar les normes i assumir les decisions de la corporació sense seguir els seus propis instints, creences i drets per la pressió del grup i els valors conjunts.
El film està basat en la prova real que el docent Ron Jones de Palo Alto posa en pràctica el 1967 al centre de secundària on impartia classe. El moviment va ser conegut amb el nom de La Tercera Ola i l'objectiu era demostrar la mal·leabilitat mental de les persones malgrat viure en una societat lliure, especialment si es senten part d'una comunitat.