16
de Juny
de
2015
"Ara han aparegut molts casos de corrupció, però la majoria es van produir en l'època d'expansió". Ho ha assegurat aquest dimarts Javier Salinas, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid i un dels autors de l'IEB Report sobre la corrupció que s'ha presentat aquest dimarts a la Universitat de Barcelona. El treball que ha presentat l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) repassa l'evolució de la percepció ciutadana sobre el fenomen de la corrupció, i analitza les vies per combatre-la i quin efecte té sobre el joc democràtic. Per Salinas, "la crisi i els casos més mediàtics han fet augmentar la preocupació ciutadana, però com que els fons i la contractació pública han disminuït i hi ha més control, actualment hi ha menys casos de corrupció tot i que la percepció sigui major".
L'estudi econòmic de la corrupció té en compte aquella que es produeix amb la presència d'agents públics "que abusen del seu poder discrecional amb la finalitat d'obtenir un interès propi", ha definit el catedràtic. Una situació "difícil de mesurar com totes les activitats ocultes", ha reconegut; i que per tant es tradueix en recompte d'indicadors objectius (sentències, casos destapats a la premsa) i subjectius (percepció ciutadana).
"Que a Alemanya hi hagi més sentències que a Zimbàbue no vol dir que hi hagi més corrupció", adverteix Salinas sobre la imperfecció d'aquests indicadors. Per corregir-los s'acostuma a tenir en compte els estudis del Banc Mundial i l'Índex de Corrupció Percebuda que elabora Transparència Internacional.
Espanya, posició intermèdia
A escala europea, Espanya ocupa una posició intermèdia en percepció de corrupció (19è lloc de 32), lluny dels països nòrdics però també molt lluny de països en pitjor situació com Grècia, Itàlia o Romania. "L'índex s'ha mantingut estable els darrers anys; però sí que ha perdut respecte els temps d'abans de la crisi", ha explicat Salinas. Si 100 és la millor puntuació, Espanya ha perdut 10 punts en aquests anys (de 70 a 60).
De fet, el 95% de la població espanyola considera la corrupció com un fenomen molt estès. "És una xifra molt superior a la mitjana europea (76%)", alerta Salinas. A més, un 67% considera que la corrupció l'afecta a la seva vida diària (la mitjana europea és un 25%). Tot i així, "quan es pregunta als ciutadans si han estat partícips d'una activitat de corrupció, només un 2% diu que sí, quan la mitjana europea és del 4%", indica el catedràtic madrileny. L'explicació és que "aquí associem la corrupció als grans negocis".
La corrupció també és un fenomen preocupant per a les empreses. Segons les enquestes de l'Informe contra la Corrupció elaborat per la UE, el 54% considera que és un problema greu, i un 46% evidencia que els tractes de favor o nepotisme afecten greument l'activitat empresarial.
La Llei de Transparència: més val tard que mai
A l'hora de buscar armes per combatre la corrupció, de seguida sorgeix sempre el terme transparència. "No és la panacea, però sí que és un instrument important per acabar amb la corrupció. Com més n'hi ha, menys marge queda per poder cometre actes corruptes", assegura Javier Salinas.
"Fa que l'Administració sigui com una casa de vidre, on es puguin veure les decisions que es prenen i com afecten a tothom. La corrupció sempre va lligada a l'opacitat", ha destacat. Les noves tecnologies i Internet estan sent, en aquest sentit, un element dinamitzador de la transparència activa, la que porta l'administració a difondre tota la seva informació.
A Espanya, l'any 2013 es va aprovar la Llei de Transparència on s'estableix la posada en marxa del web de transparència de l'Administració central. Una llei que arriba força tard respecte la resta de països europeus. "Espanya ha estat l'últim país de la UE de més d'un milió d'habitants a tenir una llei de transparència", ha lamentat Salinas, tot i matisar que tracta "d'una qüestió més de voluntat política que de lleis".
Tanmateix, el portal que va veure la llum a mitjans del 2014, ha rebut moltes crítiques perquè la majoria de dades que conté ja eren públiques. A més, "escassegen els arxius descarregables que es puguin reutilitzar i no conté informació de comunitats autònomes, entitats locals, societats estatals, fundacions i òrgans constitucionals", lamenta.
Sigui com sigui, les diferències també són importants entre comunitats autònomes. Mentre Catalunya, Castella i Lleó i el País Basc obtenen la màxima puntuació en l'Índex de Transparència (100 punts sobre 100), d'altres autonomies com Madrid (65) o Múrcia (78,8) encara tenen molt camí per recórrer.
Més enllà de les mesures de transparència, la corrupció també es combat a través de l'actuació judicial. En aquest camp, un cop més, Espanya va tard i a remolc de la mitjana europea. "A Espanya hi ha 11,2 jutges per cada 100.000 habitants (10 menys que la mitjana europea) i la despesa en justícia per habitant és la meitat", critica el catedràtic; que també lamenta "la seva manca d'informatització, que contrasta amb la de l'Agència Tributària".
El vot com a arma contra la corrupció
Jordi Muñoz (@jordimunozm), investigador Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona, destaca que "la paradoxa fonamental és que els polítics implicats en casos de corrupció molts cops segueixen sent reelegits". I això tot i el consens general que la corrupció té efectes negatius sobre la societat i el creixement econòmic.
"Si tots ens posem d'acord en les conseqüències negatives per a la societat, caldria esperar que els votants utilitzessin el vot per castigar els que la cometen", apunta Muñoz. En aquest supòsit, "les eleccions serien un element molt efectiu en contra de la corrupció. Si els polítics perceben l'amenaça de la no reelecció, no haurien de participar en actes corruptes".
Tanmateix, les dades demostren que "la democràcia coexisteix de forma estable amb nivells elevats de corrupció en molts casos". Ara bé, això tampoc significa que no sigui del tot útil. Un estudi al Brasil ha demostrat que els nivells de sostracció eren un 27% més elevats entre els alcaldes que no es podien tornar a presentar a la reelecció. Per tant, conclou Muñoz, "la democràcia segueix tenint un paper per limitar i prevenir la corrupció".
"Roba però fa coses"
Tots els estudis apunten que els càstigs electorals a la corrupció existeixen, però "són moderats i conviuen amb taxes elevades de reelecció", diu Muñoz. A Espanya, per exemple, aquest càstig s'estima en una pèrdua d'entre el 3 i 4% dels vots. "La corrupció té un cost electoral, però és limitat", assegura l'investigador.
Això s'explica, en primer lloc, perquè no tots els casos de corrupció són tractats igual pels electors. "Les típiques requalificacions que fomentaven l'activitat econòmica del municipi no es castigaven tant, i fins i tot podien rebre algun premi", recorda Jordi Muñoz. A més, la decisió del vot implica moltes dimensions. "Encara que hi hagi corrupció, potser aquest candidat té altres característiques que disminueixen l'efecte negatiu. Al final molts cops es compleix el tòpic llatinoamericà del "roba però fa coses", subratlla.
L'estudi econòmic de la corrupció té en compte aquella que es produeix amb la presència d'agents públics "que abusen del seu poder discrecional amb la finalitat d'obtenir un interès propi", ha definit el catedràtic. Una situació "difícil de mesurar com totes les activitats ocultes", ha reconegut; i que per tant es tradueix en recompte d'indicadors objectius (sentències, casos destapats a la premsa) i subjectius (percepció ciutadana).
"Que a Alemanya hi hagi més sentències que a Zimbàbue no vol dir que hi hagi més corrupció", adverteix Salinas sobre la imperfecció d'aquests indicadors. Per corregir-los s'acostuma a tenir en compte els estudis del Banc Mundial i l'Índex de Corrupció Percebuda que elabora Transparència Internacional.
Espanya, posició intermèdia
A escala europea, Espanya ocupa una posició intermèdia en percepció de corrupció (19è lloc de 32), lluny dels països nòrdics però també molt lluny de països en pitjor situació com Grècia, Itàlia o Romania. "L'índex s'ha mantingut estable els darrers anys; però sí que ha perdut respecte els temps d'abans de la crisi", ha explicat Salinas. Si 100 és la millor puntuació, Espanya ha perdut 10 punts en aquests anys (de 70 a 60).
 |
| Javier Salinas i Jordi Muñoz han presentat el primer IEB Report del 2015. PGF |
De fet, el 95% de la població espanyola considera la corrupció com un fenomen molt estès. "És una xifra molt superior a la mitjana europea (76%)", alerta Salinas. A més, un 67% considera que la corrupció l'afecta a la seva vida diària (la mitjana europea és un 25%). Tot i així, "quan es pregunta als ciutadans si han estat partícips d'una activitat de corrupció, només un 2% diu que sí, quan la mitjana europea és del 4%", indica el catedràtic madrileny. L'explicació és que "aquí associem la corrupció als grans negocis".
La corrupció també és un fenomen preocupant per a les empreses. Segons les enquestes de l'Informe contra la Corrupció elaborat per la UE, el 54% considera que és un problema greu, i un 46% evidencia que els tractes de favor o nepotisme afecten greument l'activitat empresarial.
La Llei de Transparència: més val tard que mai
A l'hora de buscar armes per combatre la corrupció, de seguida sorgeix sempre el terme transparència. "No és la panacea, però sí que és un instrument important per acabar amb la corrupció. Com més n'hi ha, menys marge queda per poder cometre actes corruptes", assegura Javier Salinas.
"Fa que l'Administració sigui com una casa de vidre, on es puguin veure les decisions que es prenen i com afecten a tothom. La corrupció sempre va lligada a l'opacitat", ha destacat. Les noves tecnologies i Internet estan sent, en aquest sentit, un element dinamitzador de la transparència activa, la que porta l'administració a difondre tota la seva informació.
A Espanya, l'any 2013 es va aprovar la Llei de Transparència on s'estableix la posada en marxa del web de transparència de l'Administració central. Una llei que arriba força tard respecte la resta de països europeus. "Espanya ha estat l'últim país de la UE de més d'un milió d'habitants a tenir una llei de transparència", ha lamentat Salinas, tot i matisar que tracta "d'una qüestió més de voluntat política que de lleis".
Tanmateix, el portal que va veure la llum a mitjans del 2014, ha rebut moltes crítiques perquè la majoria de dades que conté ja eren públiques. A més, "escassegen els arxius descarregables que es puguin reutilitzar i no conté informació de comunitats autònomes, entitats locals, societats estatals, fundacions i òrgans constitucionals", lamenta.
Sigui com sigui, les diferències també són importants entre comunitats autònomes. Mentre Catalunya, Castella i Lleó i el País Basc obtenen la màxima puntuació en l'Índex de Transparència (100 punts sobre 100), d'altres autonomies com Madrid (65) o Múrcia (78,8) encara tenen molt camí per recórrer.
Més enllà de les mesures de transparència, la corrupció també es combat a través de l'actuació judicial. En aquest camp, un cop més, Espanya va tard i a remolc de la mitjana europea. "A Espanya hi ha 11,2 jutges per cada 100.000 habitants (10 menys que la mitjana europea) i la despesa en justícia per habitant és la meitat", critica el catedràtic; que també lamenta "la seva manca d'informatització, que contrasta amb la de l'Agència Tributària".
El vot com a arma contra la corrupció
Jordi Muñoz (@jordimunozm), investigador Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona, destaca que "la paradoxa fonamental és que els polítics implicats en casos de corrupció molts cops segueixen sent reelegits". I això tot i el consens general que la corrupció té efectes negatius sobre la societat i el creixement econòmic.
"Si tots ens posem d'acord en les conseqüències negatives per a la societat, caldria esperar que els votants utilitzessin el vot per castigar els que la cometen", apunta Muñoz. En aquest supòsit, "les eleccions serien un element molt efectiu en contra de la corrupció. Si els polítics perceben l'amenaça de la no reelecció, no haurien de participar en actes corruptes".
Tanmateix, les dades demostren que "la democràcia coexisteix de forma estable amb nivells elevats de corrupció en molts casos". Ara bé, això tampoc significa que no sigui del tot útil. Un estudi al Brasil ha demostrat que els nivells de sostracció eren un 27% més elevats entre els alcaldes que no es podien tornar a presentar a la reelecció. Per tant, conclou Muñoz, "la democràcia segueix tenint un paper per limitar i prevenir la corrupció".
"Roba però fa coses"
Tots els estudis apunten que els càstigs electorals a la corrupció existeixen, però "són moderats i conviuen amb taxes elevades de reelecció", diu Muñoz. A Espanya, per exemple, aquest càstig s'estima en una pèrdua d'entre el 3 i 4% dels vots. "La corrupció té un cost electoral, però és limitat", assegura l'investigador.
Això s'explica, en primer lloc, perquè no tots els casos de corrupció són tractats igual pels electors. "Les típiques requalificacions que fomentaven l'activitat econòmica del municipi no es castigaven tant, i fins i tot podien rebre algun premi", recorda Jordi Muñoz. A més, la decisió del vot implica moltes dimensions. "Encara que hi hagi corrupció, potser aquest candidat té altres característiques que disminueixen l'efecte negatiu. Al final molts cops es compleix el tòpic llatinoamericà del "roba però fa coses", subratlla.