El tancament de la redacció de la revista Fotogramas a Barcelona l’any passat ha tingut com a resultat la creació d’una marca de roba interiorsostenible. Carol Rodríguez hi havia treballat com a dissenyadora gràfica durant 11 anys quan va quedar-se sense feina arrel de la decisió de l’editorial Hearst de traslladar la publicació sobre cinema a Madrid. “Va ser el moment perfecte per decidir-me a muntar el negoci”, explica la fundadora de l’estudi de moda. Va aprofitar els diners de l’acomiadament per establir les bases del què ara és Lef Lingerie.
Cinc models de calces i quatre de sostenidors conformen, de moment, el catàleg de l’empresa. És roba interior feta amb tencel, un teixit que s’aconsegueix a partir de polpa de la fusta d’eucaliptus i que la seva fabricació “utilitza una tercera part de l’aigua que es necessita per elaborar cotó”. El preu de la tela, però, és molt superior que el dels teixits tradicionals: mentre que el polièster val cinc euros el metre, el tencel en costa 22. Aquest és l’únic element de les peces de roba interior que no és de proximitat, ja que Rodríguez només ha trobat aquest teixit a Itàlia. La resta, explica, són més o menys locals, i tots compten amb segells de sostenibilitat.
Els tirants dels sostenidors són fets a Arenys de Mar, els arets i els tancaments s’elaboren al sud de França, les etiquetes les produeix una empresa situada al barri del Poblenou, el packaging el fa una companyia a prop del centre comercial La Maquinista... I la confecció final es fa a Mataró. L’interès de Rodríguez per la moda “ve de sempre”. La seva àvia és una “crack del ganxet” i la seva mare “fa algunes peces”. La roba interior en concret també li ha agradat sempre. Durant la seva etapa a Fotogramas, va cursar un màster en Disseny de moda i va fer la tesi sobre aquest tema. “Tinc poc pit i mai m’anava bé la roba interior; sempre l’he trobada incòmoda i molt artificial”, indica la dissenyadora.
El preu del teixit sostenible de la roba interior, el tencel, és molt superior: mentre que el polièster val cinc euros el metre, el tencel en costa 22
Nova col·lecció
És per això que Lef Lingerie no utilitza aros i ofereix uns dissenys que se centren en la comoditat: “És com si no en portessis”. Les primeres peces es van començar a vendre a través de la pàgina web dia 30 de setembre. De moment, la varietat de talles i producte és poca, però la intenció és ampliar ambdues. Al març, sortirà una nova col·lecció –amb un body, uns sostenidors i dos tangues–, i “d’aquí un o dos anys volem treure una línia de roba de casa i de bany”. Rodríguez té ganes de dissenyar pijames i banyadors. Per a aquests darrers haurà de buscar nous teixits, però ja en té un de fitxat: un polièster fet a partir de roba reciclada, que requereix proves prèvies per a què el tint resisteixi l’aigua.
Un conjunt de roba interior sostenible de Lef Lingerie | Cedida
Precisament la tela és la part més difícil de resoldre per fer roba sostenible. “Vaig haver d’investigar molt per trobar el tencel, és complicat de tractar i surt molt més car”, afirma la fundadora de Lef Lingerie. Produir una peça de roba d’inici a fi li costa 10 euros a Barcelona; “a la Xina potser valdria un euro, però m’hi nego”. Aquest elevat cost de producció es nota en el preu final. El finançament tampoc li ha estat fàcil de trobar, fet pel qual ho ha aportat tot ella i ha rebut alguna subvenció per a emprenedors de la Generalitat i l’Ajuntament.
El que necessita la moda no només és un canvi de mentalitat de la indústria, sinó també del consumidor: “Hem d’entendre que no podem comprar 10 samarretes cada any”, afirma Rodríguez
Entre els plans d’expansió destaca la voluntat de fer el salt a petites botigues especialitzades, ja que actualment l’únic canal de venda és l’ecommerce de la seva web. Carol Rodríguez és l’encarregada dels dissenys i de tota la gestió, però té col·laboradores que li donen un cop de mà amb el patronatge, les etiquetes, les il·lustracions, la fotografia i la comunicació. Assistir a les principals fires europees del sector és una altra de les fites que s’ha establert la fundadora. De fet, els salons parisencs Première Vision i Interfilière li van servir per posar-se en contacte amb els proveïdors i conèixer altres opcions.
Un canvi en l’hàbit de consum
“Ha estat una aventura molt boja: tot és molt positiu fins que t’arriba un revés i t’has de refer aviat”, relata Rodríguez, que també ha comptat amb l’ajuda de Creamedia, el programa d’emprenedoria de Barcelona Activa. Quan hi va accedir tenia dos projectes en ment, crear un estudi de disseny gràfic propi o Lef Lingerie, pel qual finalment es va decidir amb l’assessorament de l’entitat.
Iniciar un projecte petit i sostenible en el món de la moda no és fàcil, diu. Per què no entren amb força a aquest nínxol les grans marques? “El marge de beneficis és molt més baix si treballes amb materials sostenibles, però les grans empreses de moda que s’hi introdueixen solen triar com a teixit el cotó orgànic”. El que es necessita, indica Rodríguez, no només és un canvi de mentalitat de la indústria, sinó també del consumidor: “Hem d’entendre que no podem comprar 10 samarretes cada any”.