17
d'Octubre
de
2016
L'habitatge torna a estar de moda. Després que punxés la bombolla, els preus es tornen a enfilar i creixen les crítiques per la dificultat de trobar habitatge assequible a grans ciutats com Barcelona. Que els especuladors tornin a veure els pisos com una bona inversió no sembla una bona notícia per als qui se'ls miren simplement com una primera residència. Ara bé, no totes les ciutats pateixen el problema amb la mateixa intensitat. Les darreres dades d'Eurostat, amb la publicació 2015 Urban Europe Report, mostren les diferències existents entre les principals localitats del continent. Així doncs, mentre Londres, Copenhaguen o Estocolm se situen entre les més costoses; Sofia, Bucarest i Budapest són les més assequibles.
Les dades d'Eurostat agafen Brussel·les com a referència en una gràfica que exemplifica totes aquestes diferències. Mentre a Londres cal rebre un salari del 163% del de la capital belga per assolir un nivell de vida equiparable; a Sofia, la capital de Bulgària, la situació és pràcticament a la inversa. La gràfica mostra alhora les diferències entre el 2005 i el 2015, fet que permet observar que la capital britànica sembla ser l'única que ha augmentat el cost de la vida. Per exemple, si viure a Madrid el 2005 requeria pràcticament el mateix esforç que a Brussel·les (o una mica més), la capital espanyola és ara molt més assequible que la belga.
L'estudi d'Eurostat també mostra dades de percepció dels habitants respecte com perceben d'assequible la seva ciutat. Així doncs, si ens haguéssim de guiar per l'opinió dels ciutadans, Ljubljana, la capital eslovena, seria una bona ubicació. Per contra, un cop més Londres queda assenyalada. De fet, els nord-europeus són els que veuen més difícil aconseguir un habitatge que concordi amb el seu nivell de vida. Per contra, en ciutats d'entre 600.000 i 1,2 milions d'habitants com Nàpols, Palermo o la mateixa Ljbljana, els seus habitants veuen més fàcil aconseguir un habitatge que s'adapti a la seva renda.
Les dades d'Eurostat agafen Brussel·les com a referència en una gràfica que exemplifica totes aquestes diferències. Mentre a Londres cal rebre un salari del 163% del de la capital belga per assolir un nivell de vida equiparable; a Sofia, la capital de Bulgària, la situació és pràcticament a la inversa. La gràfica mostra alhora les diferències entre el 2005 i el 2015, fet que permet observar que la capital britànica sembla ser l'única que ha augmentat el cost de la vida. Per exemple, si viure a Madrid el 2005 requeria pràcticament el mateix esforç que a Brussel·les (o una mica més), la capital espanyola és ara molt més assequible que la belga.
L'estudi d'Eurostat també mostra dades de percepció dels habitants respecte com perceben d'assequible la seva ciutat. Així doncs, si ens haguéssim de guiar per l'opinió dels ciutadans, Ljubljana, la capital eslovena, seria una bona ubicació. Per contra, un cop més Londres queda assenyalada. De fet, els nord-europeus són els que veuen més difícil aconseguir un habitatge que concordi amb el seu nivell de vida. Per contra, en ciutats d'entre 600.000 i 1,2 milions d'habitants com Nàpols, Palermo o la mateixa Ljbljana, els seus habitants veuen més fàcil aconseguir un habitatge que s'adapti a la seva renda.