Tal com van fer per les eleccions catalanes del 27S, a Websays estan molt ocupats aquests dies. Les eleccions espanyoles d'aquest diumenge han estat una nova oportunitat per mostrar el potencial de la seva tecnologia, capaç de recollir i analitzar tots els comentaris que es fan públicament a la xarxa, fins i tot amb indicadors de sentiment per elaborar rànquings de popularitat. Oscar Aguilar és cap de producte i cofundador d'un projecte que ja dóna feina a 22 persones i supera la seixantena de clients entre Espanya, l'Amèrica Llatina, els Estats Units i el Regne Unit.
"Hem superat la fase start-up", destaca Aguilar; que celebra l'estabilitat que els dóna disposar de tecnologia pròpia després de passar els dos primers anys de l'empresa, fundada el 2010, "tancats al garatge creant aquest sistema". Amb tres productes al mercat que funcionen a ple rendiment, Websays ajuda empreses i institucions a entendre millor què diuen d'elles a la xarxa.
Què és Websays?
És un servei de monitorització a Internet. Obté tot el que es pugui, però en general es tracta de mencions i opinions que estan disgregades tant a la blogosfera com tot el que es diu a les xarxes socials de manera pública. Això inclou els comentaris públics de Facebook, Twitter, Youtube, Vimeo, etc. Tot el que una persona podria llegir a Internet sense fer login enlloc és el que podem seguir i obtenir. Ho digerim per tal de presentar-ho en un dashboard on el nostre client pot consumir aquestes dades de manera simple i organitzada. Si ets una marca molt gran, amb milers de mencions al dia o al mes, de manera fàcil i àgil fem que puguis consumir aquesta informació resumida destacant-ne el més interessant del que estan dient sobre tu.
Quins indicadors feu servir?
Un d'interessant és el de sentiment, gràcies a un model d'etiquetat d'aquestes mencions i uns càlculs complexes de ponderació de paraules. És tecnologia assistida per humans, amb un grup de persones que pren cura de tot això. Tot plegat fa que la informació sigui de qualitat i el resum que mostrem tingui sentit i sigui rellevant per la marca o la institució.
Sobre qui feu seguiment?
Fem estudis de mercat sobre tendències, conceptes, monitorització de marques de bancs, d'ajuntaments o de qualsevol cosa que tingui un nom o un hashtag a Internet. Els nostres clients tant poden ser celebrities, com polítics, partits, etc. Això ens permet fer rànquings de popularitat com el de les eleccions.
Justament porteu dues setmanes de molta activitat seguint tot el que es diu a la xarxa sobre les eleccions del 20D. D'on va sortir la idea i quan va començar?
Vam començar amb les eleccions catalanes del 25 de novembre de 2012. La idea original va ser de l'Antonio Covelo, que té l'agència 8degrees, per tal d'intentar obtenir un rànquing de popularitat a les xarxes socials. Això va anar creixent, vam anar fent més proves i al final va ser tot un èxit. Vam preveure la pèrdua de diputats de CiU, que no la preveia ni el CIS, o que la CUP obtindria representació. Va ser un impacte perquè teníem els nostres propis dubtes, érem conscients que els avis també voten i la majoria no són a les xarxes socials. Però quan tens tanta quantitat de dades la representació del poble és molt gran, et dóna una riquesa que permet fer prediccions molt acurades. Ara bé, és cert que encara cal cuinar molt aquestes dades, i això és el que estem fent amb Sibilare per veure com utilitzar aquest rànquing de popularitat perquè doni una predicció de resultats més encertada.
És a dir, que començareu a fer la competència a les enquestes tradicionals...
Nosaltres ens dediquem a la tecnologia i a que les dades siguin rellevants. Sibilare fa la part més qualitativa per treure'n un informe i sí, farem la nostra previsió.
 |
| L'indicador de Sentiment permet a Websays elaborar rànquings de popularitat actualitzats al minut |
Com funciona aquest dashboard on recolliu les dades?
És el primer producte que vam llançar, on pots veure fàcilment tot el que està passant i informes de reputació generats amb un sol clic. N'hi ha de més analítics i altres de més gràfics per entendre amb un cop d'ull el que s'està dient, què t'està fent més mal, etc. També pots veure rànquings dels influencers que parlen més de tu. Hi ha una altra part, el Comparisons, que et fa comparativa o benchmarking entre tu i els teus competidors. Com que són dades públiques, et puc monitoritzar a tu o als teus competidors i ensenyar-te com estàs envers tots ells. Amb una altra tecnologia pròpia, la de l'anàlisi de temes de conversa, podem analitzar què diuen de tu o dels teus competidors en un tema concret molt específic. Així es poden fer anàlisis molt al detall sobre si es parla bé o malament de tu i els teus competidors en diferents temàtiques. Això és especialment interessant per Ajuntaments o governs. L'Ajuntament de Barcelona té 10 milions de mencions al mes, de les quals la meitat són del Barça i s'han d'eliminar. Però d'aquests cinc milions de mencions sobre la ciutat és molt important poder segmentar-les per temàtiques.
És una nova manera de conèixer l'opinió dels ciutadans o dels clients?
Aquest tipus de tecnologies poc a poc s'aniran estenent i integrant de forma natural a les organitzacions, ja siguin empreses o administracions.
Fins i tot pot servir per llançar algun globus sonda i veure com reacciona la gent?
Evidentment! Nosaltres la monitorització la fem servir tant en passat i present com en futur. Podem veure l'històric de com s'ha anat desenvolupant un projecte, com han afectat les comunicacions corporatives i si han millorat o empitjorat l'opinió pública. Però també podem fer l'anàlisi d'una manifestació que s'hagi de fer aquesta tarda, i en temps real puc veure quin volum té a les xarxes socials i quina potencialitat pot tenir. Fins i tot es podria fer la previsió de quanta gent hi anirà; o si cal preveure dispositius d'emergència o seguretat per si és potencialment perillosa només pel soroll que genera a la xarxa.
En el cas específic d'empreses o marques, com aprofiten més aquesta tecnologia?
Malauradament ho fan servir per gestió de crisi. I dic malauradament perquè moltes vegades ens contracten quan ja és tard. Un servei de monitorització constant l'haurien d'utilitzar per preveure la crisi i avançar-s'hi, o per detectar-la en temps real. Twitter és molt ràpid, i a vegades s'arriba massa tard. En qüestió d'hores pots tenir una crisi de reputació molt gran que t'afecta directament en vendes o en la imatge de la marca. També ens fan servir per avaluar campanyes de màrqueting i el sentiment que han generat. Una campanya pot tenir molt d'impacte però tocar un tema delicat i generar una nova crisi. Són coses que s'han de tenir en compte abans de fer la campanya i en el moment que l'actives. Si ho detectes a temps pots treballar la crisi perquè no vagi més enllà.
El vostre objectiu, doncs, és arribar abans a les empreses...
Sí, avui dia les opinions manifestades de forma espontània a Internet són una matèria prima molt explotable, que és bastant barata i que et facilita moltes coses. Habitualment es feien enquestes, que tenien el seu cost i un abast força reduït, com les audiències de televisió. Algú coneix alguna persona que tingui el famós aparell a la tele? Ara aquestes enquestes ja no calen perquè la gent de forma espontània, al seu canal de comunicació, parla de forma lliure de moltes coses i opina de forma crítica.
Tant sincera és la gent a les xarxes socials?
Moltes vegades tenim la sensació que la gent no sap que hi ha empreses com la nostra que permeten escoltar de forma massiva el que es diu. Hi ha molta gent que parla de coses molt personals tot i fer-ho obertament i públicament. Potser pensa que només l'estan llegint els seus amics, però ho està fent a Twitter que és una xarxa completament pública. Per tant, qualsevol pot veure aquella conversa amb una cerca ràpida. Som una mica Gran Hermano, i això també pot tenir un ús dolent, evidentment. A vegades tenim algun conflicte ètic i preferim no fer segons quins projectes.
Justament la qüestió de la recopilació de dades i Internet ha generat molt debat sobre l'ús que se'n pot derivar. Com feu front a aquest temor?
Els temes de privacitat estan molt legislats. No podem fer segons què amb les dades que obtenim, i no les fem. Però hi ha coses que són més de criteri personal. Hem desistit projectes totalment legals, però on ens semblava que l'ús que es faria de les dades no era adient. Però ara mateix també podem anar pel carrer i hi ha càmeres que ens ubiquen en un dia i hora en un lloc. Si hi pensem potser no ens agrada, però no anem mirant a tot arreu on hi ha càmeres i amagant-nos. Vivim entre la paranoia del 'no vull que m'escoltin' i la normalització de les tecnologies. Quan tenim el GPS del mòbil activat, la companyia telefònica sap perfectament on ets i podria vendre aquesta informació a tercers, i ja hi ha unes guerres contra aquestes situacions. Però jo crec que el que hem de fer és normalitzar-ho. Òbviament, si m'estic amagant d'alguna cosa he de tenir més cura. Però si no m'haig d'amagar de res i només vull que es respecti la meva privacitat, he d'utilitzar les tecnologies correctament.
 |
| L'activitat a Websays és frenètica durant la campanya electoral. PGF |
Tota aquesta por és fruit d'un procés d'adaptació a les noves tecnologies que encara no hem completat?
Sí. Entenc que hi hagi desconfiança de base perquè no coneixem el medi, que és molt nou i ens hem d'acostumar a les noves regles. També és cert que legislativament hi ha forats i espais on segurament s'estan vulnerant les llibertats de cadascú. En aquest sentit, si no tens molt clar fins a on arriba una xarxa social, és millor anar en compte i controlar al màxim l'exposició que pugui tenir.
Us heu trobat amb el cas d'empreses que vulguin fer servir la vostra tecnologia per controlar què diuen a la xarxa els seus treballadors?
No ha vingut cap empresa concretament buscant aquest tipus de servei, però pot ser que alguna ens hagi contractat tenint en compte que volien, entre d'altres coses, fer aquest tipus d'escoltes. Nosaltres no podem saber com utilitzaran l'escolta activa les empreses que ens contracten. En un dels casos que vam descartar ens van demanar, sense comunicar-ho als seus treballadors, una escolta activa del correu corporatiu. Com que és de l'empresa, tenen tots els mails i ens van demanar que ens hi connectéssim per monitoritzar tot el que es diu per poder veure de què es parla més, qui l'utilitza més, etc. Va ser molt interessant l'exercici sociològic per veure que l'influencer número u era el que explicava més acudits per correu. També vam veure que el sentiment negatiu es concentrava cap a una persona que era molt criticada; però vèiem coses molt delicades i que podien contribuir a que es fes fora gent de la que criticava. Primer vam exigir que, d'acord a la llei actual, es comuniqués als treballadors que es faria aquesta escolta. Si no avises, és massa Gran Hermano i vulnera les llibertats.