Per a Peter Drucker, sovint considerat el pare de la gestió moderna, el management no era només un conjunt de tècniques, sinó un art liberal, que es nodreix de les ciències humanes i socials per convertir-se en pràctica concreta. Drucker va ser un dels primers a parlar de lideratge humanista, destacant com l'èxit de qualsevol organització depèn de la capacitat de valorar el capital humà, identificant i potenciant els talents individuals. Va escriure: "La gestió tracta sobre els éssers humans. La seva tasca és permetre que les persones treballin juntes de manera efectiva, aprofitant les seves fortaleses i fent que les seves debilitats siguin irrellevants".
Aquesta visió, que combina objectius estratègics amb una profunda comprensió de l'individu, és avui més rellevant que mai. Vivim, de fet, en un món on les dades i les mètriques semblen dominar cada aspecte de la vida empresarial, però com també vaig intentar aclarir al meu llibre El líder en un món nou, aquesta "dictadura dels números" no pot ni ha d'eclipsar la importància del factor humà, perquè el que realment fa pròspera una organització són les persones.
Això no significa rebutjar la tecnologia; al contrari, el veritable progrés neix de l'equilibri entre la innovació tècnica i l'experiència humana. Si bé les innovacions tecnològiques avancen a una velocitat sense precedents —o almenys aquesta és la percepció general, i sabem que la percepció ho és tot—, el lideratge humanista no és un concepte defensiu ni una moda passatgera, sinó una resposta concreta, ja que la primera tasca del líder és crear un entorn on cada individu pugui donar el millor de si mateix. Juntament amb el científic de dades, per tant, necessitem el ‘científic de persones’ o, millor encara, algú capaç de reunir ambdues qualitats.
La intel·ligència artificial (IA) representa, sens dubte, una de les fronteres més fascinants i complexes de la transformació en curs. D'una banda, ofereix oportunitats extraordinàries: diagnòstics mèdics més ràpids i precisos, processos industrials optimitzats i experiències personalitzades per als consumidors. D'altra banda, evoca temors profunds, com el mite de Frankenstein: una amenaça, un monstre capaç de treure'ns control i autonomia. De fet, la història ens ensenya que tota innovació comporta part d'ansietat i resistència al canvi.
El repte de la nostra era és no sucumbir al pànic, sinó adoptar un enfocament reflexiu i conscient. Una visió humanista cap a la tecnologia pot evitar aquesta temptació defensiva, ja que ressalta com el veritable valor de la IA sorgirà quan l’utilitzem per potenciar el que ja sabem i coneixem. És el concepte d'‘intel·ligència humana augmentada’, un model de col·laboració entre humans i màquines que busca estendre les nostres capacitats en lloc de substituir-les. En resum, no es tracta d'escollir entre el progrés tecnològic i els valors humans, sinó d'integrar-los en una visió harmònica.
Per descomptat, la sinergia entre humans i màquines no està exempta de desafiaments. Com va passar amb els cavalls durant la Revolució Industrial, molts llocs de treball rutinaris i de baix valor afegit aviat seran automatitzats. No obstant això, aquesta amenaça aparent podria convertir-se en una oportunitat per destacar les qualitats més autènticament humanes: l'empatia, la creativitat i la capacitat de relacionar-se.
Un líder humanista no és una màquina infal·lible amb totes les respostes, sinó una persona conscient de si mateixa, de la seva naturalesa humana i que la tecnologia
Per gestionar aquesta transició hem de desenvolupar un ecosistema tecnològic centrat en les persones, que respecti i enforteixi la nostra humanitat en lloc de substituir-la. Això implica una governança responsable que garanteixi que les innovacions estiguin al servei dels individus, contribuint al benestar col·lectiu. Per aconseguir-ho, ja no necessitem simples gerents o caps, sinó líders humanistes amb una visió holística, capaços de guiar les transformacions inspirant els altres.
Un líder humanista no és una màquina infal·lible amb totes les respostes, sinó una persona conscient de si mateixa, de la seva naturalesa humana i que la tecnologia és només una eina, el veritable valor de la qual resideix en la intencionalitat amb què s’utilitza. El seu lideratge se centra en valors com la humilitat, la transparència i l'empatia, i té com a objectiu principal crear un ambient de treball basat en la seguretat psicològica, on el talent pugui florir sense por al fracàs ni a la substitució.
Lluny de ser un enfocament ingenu o idealista, el lideratge humanista és una estratègia que reconeix que l'èxit a llarg termini es basa a construir relacions autèntiques, inspirar confiança i fomentar una cultura organitzacional col·laborativa. Tots sabem, o hauríem de saber, que un entorn de treball on les persones se senten valorades i reconegudes millora el seu rendiment, promou la creativitat, la confiança i l’apoderament, els elements essencials per afrontar les complexitats del món contemporani. Afortunadament, avui podem mesurar el benestar a les organitzacions i implementar intervencions específiques i personalitzades per realitzar els ajustos necessaris i aconseguir resultats concrets.
El lideratge humanista no es limita a dirigir, sinó que escolta, inspira, guia i transforma, apostant per la diversitat i la inclusió. Aquesta perspectiva centrada en les persones també guia el programa acadèmic Lideratge de Persones i Gestió d'Equips d'Esade, l'objectiu del qual és formar líders capaços de gestionar amb competència i sensibilitat els reptes d’un món tan interconnectat i desafiant. En aquest context, tot i que les competències tècniques segueixen sent molt importants, la capacitat de crear connexions autèntiques i fomentar una cultura de col·laboració i confiança marca la veritable diferència.
La veritable pregunta no és si la tecnologia ens farà menys humans, sinó com podem convertir-nos en millors éssers humans capaços de modelar un món millor
Com van escriure Jim Kouzes i Barry Posner en el seu clàssic The Leadership Challenge, ser líders no significa ser herois solitaris, sinó saber involucrar les persones, treure el millor de cadascuna i promoure un canvi positiu en l'entorn en què s’actua. De cara al futur, la veritable pregunta no és si la tecnologia ens farà menys humans, sinó com podem convertir-nos en millors éssers humans capaços de modelar un món millor, gràcies també a la tecnologia.
El lideratge és un procés transformacional que desafia el "sempre s'ha fet així" i construeix nous models per anar més enllà de la simple gestió de les persones, pretenent inspirar-les per aconseguir nous nivells de realització personal i professional. Així, el lideratge humanista representa una oportunitat per reafirmar la importància de l'element humà en un món aparentment dominat pels números. El veritable art del líder no resideix en el control, sinó en la capacitat de crear un entorn on cada individu pugui expressar plenament el seu potencial: una guia humil basada en el respecte i la confiança en la humanitat mateixa.