Antigua i Barbuda, Belice i Seychelles són els últims tres territoris que s'han afegit a la llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea. El Consell de la Unió ha actualitzat aquest octubre la seva llista de països i territoris no cooperadors a efectes fiscals i en total n'hi ha 16. L'objectiu de l'organisme és combatre l'evasió fiscal i enfortir els controls dels ciutadans i empreses comunitaris que operen en aquests territoris.
Els tres criteris principals que estableix la Unió Europea per incloure països a la seva llista són la transparència fiscal, l'equitat fiscal i les mesures contra l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis. Aquest últim concepte fa referència als contextos que permeten a una multinacional traslladar els beneficis a territoris on no tenen pràcticament activitat, però hi ha impostos molt baixos.
Què impliquen els paradisos fiscals?
Per tal de fer front als paradisos fiscals i incentivar-los a transitar cap a una política fiscal homologada internacionalment, la Unió Europea estableix diferents mesures de control. Així, els països comunitaris han d'aplicar almenys una de les següents mesures: supervisió reforçada de les transaccions, augment de les auditories pels contribuents que es beneficiïn d'aquests règims i augment de les auditories als contribuents que utilitzin aquests sistemes fiscals.
A més, també han d'establir almenys una d'aquestes mesures legislatives: no deductibilitat de les despeses realitzades en un país de la llista, limitar la tributació diferida artificialment a entitats extraterritorials de baixa tributació, lluitar contra les exempcions o devolucions indegudes i la limitació de l'exempció fiscal de les participacions.
"L'objectiu no és posar en evidència als països, sinó incitar-los a efectuar canvis favorables en la seva legislació i les seves pràctiques fiscals, mitjançant la cooperació", resumeix la Unió Europea.
Quins són els paradisos fiscals?
Aquests són els territoris inclosos dins de la llista negra de la Unió Europea: Samoa Americana (Oceania), Anguila (Amèrica del Nord), Antigua i Barbuda (Amèrica del Nord), Bahames (Amèrica del Nord), Belize (Amèrica del Nord), Fiji (Oceania), Guam (Oceania), Palaos (Oceania), Panamà (Amèrica del Nord), Rússia (Europa / Àsia), Samoa (Oceania), Seychelles (Àfrica), Trinidad i Tobago (Amèrica del Sud), Illes Turks i Caicos (Amèrica del Nord), Illes Verges dels Estats Units (Amèrica del Nord) i Vanuatu (Oceania).
L'Estat espanyol té la seva pròpia llista de països no cooperants en l'àmbit fiscal i hi ha algunes diferències, com l'exclusió de Rússia o l'incorporació de Gibraltar. En total són 24 territoris, entre els que hi ha tots els de la llista europea menys cinc: Rússia, Panamà Bahames, Belize i Antigua i Barbuda. En canvi, n'afegeix tretze: Bahrain, Barbados, Guernsey, Illes Verges Britàniques, Jersey, Dominica, Bermudes, Gibraltar, Illa de Man, Illes Caiman, Illes Malvines, Illes Marianes i Illes Salomó