Per si aquest nom, Llopart Leopardi Gran Reserva Brut Nature 2010, encara no fos prou llarg, encara faltaria per afegir-hi el cognom "Vintage", una paraula que en els champagnes francesos fa referència als que són d'una anyada concreta. I és que en aquests escumosos francesos és una pràctica habitual elaborar-los amb un assemblage, una mescla de vins de diverses varietats i procedències i, atenció que aquí és on hi ha la diferència principal amb la majoria dels caves, també amb una mescla de vins de diverses anyades (generalment de les últimes tres anyades en diverses proporcions, a les que s'afegeix un vi de reserva d'una vella collita), fins a assolir any rere any el caràcter típic de cada maison, de cada casa elaboradora.
En anyades excepcionals, però, les maisons poden decidir elaborar un champagne vintage, només amb el vi d'aquella collita excel·lent. I potser per aquest fet, que la majoria de champagnes no duen l'anyada a l'etiquetatge (és clar, són de diverses veremes), és que la majoria de caves tampoc la duen, malgrat que s'elaboren gairebé sempre amb vi d'una sola collita. I en general ja els està bé, així no han de patir si un distribuïdor, restaurant o botiga té ampolles d'anyades endarrerides, susceptibles de ser tornades al celler o rebutjades per un possible comprador: cap consumidor se n'adona.
Ara bé, els cavistes més prestigiosos i especialment en les gammes més altes sí que posen l'anyada a l'ampolla. I ho fan per diversos motius. Un, el més ètic i evident, per donar aquesta informació als consumidors, una informació que d'altra banda qualsevol vi tranquil (no escumós) amb DO ha de dur obligatòriament, fins i tot els que valen poc més d'un euro.
Però també ho fan per evitar que caves d'alta gamma arribin al consumidor massa vells i en males condicions, "caducats" per dir-ho d'alguna manera, fent malbé així la feina i el prestigi del celler. I també hi ha un altre motiu: quan un celler treu a la venda un cava de criança molt llarga, com és el cas d'aquest Leopardi (permeteu-me que el tutegi i li escurci el nom), vol que el consumidor sàpiga els anys que aquesta ampolla ha estat en repòs a les caves guanyant complexitat i afinant-se.
El Leopardi, doncs, llueix amb orgull l'anyada, 2010 en aquest cas, i encara dóna una informació més: la data de desgorjat, en el cas de l'ampolla tastada, setembre d'enguany (L09/2016), així que al consumidor no li queda cap dubte que es tracta d'una ampolla de llarga criança, més de 5 anys, o el que és el mateix, més de 60 mesos, i de desgorjat recent. Es tracta d'un cupatge elaborat amb macabeu (40%) xarel·lo (40%) i parellada i chardonnay, ambdós amb un 10% del total.
Vintage sí, vell no
Tot i aquesta llarga criança, és un cava en plena forma, amb la maduresa i serenitat que li aporten l'edat, però també amb una vitalitat envejable.
El color és daurat intens, com ha de ser en un cava de criança molt llarga, i les bombolles, cremoses i fines. Al nas destaquen les notes de poma al forn, de mantega i de figa seca, amb notes torrades procedents de la integració dels llevats durant la llarga criança i un punt de pinya en almívar.
Al tacte és dolç, untós i llaminer, amb el final lleument espurnejant i fresc de les bombolles fines esclatant al paladar i amb el reregust final totalment sec dels brut nature.
No és el cava més alt de gamma de Llopart (per damunt té encara els ExVite i l'Original 1887) però sens dubte és el més mític de la casa i un dels més prestigiosos del Penedès.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.