La Medicina de l’Estil de Vida és una disciplina mèdica basada en l’evidència científica que sosté que es poden prevenir, tractar i fins i tot revertir determinades malalties mitjançant la substitució d’algunes conductes o hàbits poc saludables. Ens anima, doncs, a prendre el control de la nostra salut enfocant-nos en la cura activa del cos i la ment.
A tall d’exemple, actualment mor molta més gent per menjar massa que de menjar poc. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que l’obesitat ja és la segona causa de mort en el món Occidental i preveu que l'any 2030 la meitat de la població tindrà sobrepès. Certament, la nostra alimentació no ajuda massa, però tampoc el nostre sedentarisme.
Aproximació innovadora per revertir conductes poc saludables
Hi ha moltes malalties que apareixen o empitjoren per culpa d’aquests hàbits i precisament la Medicina de l’Estil de Vida proposa una aproximació innovadora a la salut mitjançant la modificació de conductes que no aporten cap benefici o minven la salut. Aquesta disciplina investiga, treballa i busca modificar determinats patrons de vida que incideixen en algunes malalties -bàsicament cròniques- com la hipertensió, les cardiopaties, la diabetis o els trastorns autoimmunes.
Aquesta disciplina investiga, treballa i busca modificar determinats patrons de vida
D’acord amb la Medicina de l’Estil de Vida, són tres els eixos sobre els quals ha de pivotar una vida plena i saludable: alimentació correcta, pràctica de l’activitat física i descans reparador. També se’n deriven altres aspectes estretament vinculats a aquests grans pilars com el fet d’evitar el consum de certs tòxics -bàsicament alcohol i tabac- i qüestions de caràcter psicològic com el control de l’ansietat, el fet de tenir motivació per la vida i disposar d’eines que ajudin a millorar la sociabilitat amb les persones.
Triplet guanyador: exercici, alimentació i son
En l'àmbit de l’activitat física és convenient evitar el sedentarisme i promoure el moviment: a tall orientatiu, l’OMS proposa realitzar 150 minuts setmanals d’exercici. També es convenient evitar els desplaçaments curts amb vehicle així com trencar el vincle amb el sofà. Són molts els inputs que ens conviden a quedar-nos a casa, però hem d’intentar reconèixer-los i evitar-los en la mesura del possible. En un segon esglaó, un cop tinguem el moviment assimilat com a part de la nostra dinàmica diària, podrem plantejar-nos abordar el terreny de l’estimulació de la massa muscular.
En termes alimentaris, la Medicina de l’Estil de Vida promou la necessitat de decantar-se per aliments tan naturals com sigui possible i evitar els processats. El son sovint és el gran oblidat, “el germà petit”, però certament és fonamental per tal que puguin donar-se millores en el sistema cognitiu, estimular el sistema muscular, evitar tenir molta gana l’endemà,.. El son és reparador! Un bon descans és crucial i la falta de son pot afectar a la nostra capacitat de recuperació, debilitar el nostre sistema immunitari i incrementar el risc de malalties cròniques.
Socialització, benestar emocional i eliminació de tòxics
Pel que fa a les relacions socials és molt necessari cultivar-les i no aïllar-se. Mantenir les relacions interpersonals és essencial per la nostra salut emocional. L’ésser humà necessita ser relacional per estar actiu cognitivament i funcionalment. Les noves tecnologies -mal emprades i en excés- ens redueixen les capacitats de socialització i hem de procurar sortir, trobar-nos amb gent, parlar i tocar-nos. Per norma general hi ha una carència en aquest aspecte i s’hauria d’abordar per evitar -en última instància- caure en l’agorafòbia. A més, cal tenir present que la soledat i l’aïllament es relacionen amb una major mortalitat i morbiditat.
Mantenir les relacions interpersonals és essencial per la nostra salut emocional
La Medicina de l’Estil de Vida també proclama desenvolupar estratègies per controlar l’estrès, ja que aquest acostuma a tenir un impacte negatiu en la nostra salut. Comprendre tècniques pel seu maneig (mindfulness, meditació, respiració guiada o visualitzacions) ajuda a adquirir l’hàbit de concentrar-se en allò que estàs duent a terme i això reverteix en una disminució del to del Sistema Nerviós Central.
Tal com s’ha apuntat, els tòxics com l’alcohol o el tabac haurien d’eliminar-se. Greix hepàtic, trastorns cognitius, malaltia pulmonar obstructiva crònica, dependències excessives.. Són algunes de les derivades dels abusos dels tòxics, els quals es poden consumir per adquirir una suposada felicitat, però hi ha estratègies molt més recomanables per estar cognitivament desperts i actius.
El missatge: “millor prevenir que curar”
La Medicina de l’Estil de Vida té un caràcter eminentment preventiu -sobretot en els casos de la diabetis tipus 2, els trastorns neurodegeneratius, les malalties autoimmunes- i en determinats escenaris també pot ajudar a curar o a relativitzar algunes taxes com les d’episodis relacionats amb cardiopaties isquèmiques, malalties pulmonars cròniques o altres trastorns de caràcter psicològic (derivats de l’estrès sostingut o les depressions).
Una de les grandeses d’aquesta disciplina mèdica és que se serveix de recursos que són gratuïts. A grans trets, és senzilla de comprendre per part del pacient, el qual ha d’estar predisposat a corregir patrons, treballar la motivació i empoderar-se per tal que pugui revertir determinats hàbits poc saludables. En aquest punt, és clau un bon treball de coaching i acompanyament.
Sense cap dubte, la Medicina de l’Estil de Vida està adquirint una importància creixent, ja que aposta per un enfocament que permet mantenir la població sana, fet que -a banda de ser més efectiu i assequible que tractar malalties- pels metges és molt més satisfactori i els permet tenir un impacte real en la població.