"Mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons...". Joan Manuel Serrat cantava aquesta oda a la capital catalana ara fa 30 anys, però aquests versos podrien servir perfectament per avui. I és que, segons un informe de l'assessora de turisme i economia nord-americana Resonance, la cinquena millor ciutat del món és catalana i es porta per nom Barcelona.
Platja, arquitectura i creativitat. La fórmula màgica que caracteritza la ciutat és clau perquè es posicioni dins del rànquing mundial. Només per darrere de Londres, París, Nova York i Tòquio, Barcelona no té res a envejar a les que la segueixen: Moscou, Chicago, Singapur, Dubai i San Francisco.
L'estudi destaca el bon clima de la capital catalana, els infinits quilòmetres de platja que la sostenen, els seus parcs, arquitectura i "barris colorits", la seva cultura, història... Però també recorda l'atemptat terrorista de l'agost del 2017 i les constants manifestacions sobiranistes que marquen el clima barceloní, sobretot des del referèndum de l'1 d'octubre, quan la violència policial regnava els carrers de la ciutat.
Els lloguers turístics il·legals també es fan un lloc en l'informe, que destaca que en els dos anys anteriors, se n'han tancat 2.355 i que, a més, el 2018 es van contractar 100 inspectors perquè controlessin que continuaven clausuratsi detectar si n'hi havia de nous.
A partir d'aquí, el text es converteix en una petita guia de viatge. Recomana visitar el Born, el Raval -on "et pots fer amic dels artistes i músics" del carrer-, explorar Gràcia i l'Eixample i passejar pels monuments de Gaudí com la Sagrada Família o el "colorit" Parc Güell. Mentre es recorren els seus carrerons, avisen els turistes que "no s'estranyin si senten els locals parlant català".
__galeria__
Barcelona no té res a envejar als gratacels de Dubai, les infraestructures de Chicago o el Golden Gate Bridge de San Francisco. I és que, com cantava Serrat, "mil perfums i mil colors. Mil cares té Barcelona. La que en Cerdà somnià, la que va esguerrar en Porcioles, la que devoren les rates, la que volen els coloms, la que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons...".