L'esperança de vida a Espanya és la més elevada de la Unió Europea. Alguns dels seus hospitals són coneguts arreu del món i set d'ells entren en el rànquing mundial dels millors centres de salut de tot el planeta de Newsweek i Statista. Hospitals que, com molts altres, s'estan saturant aquests dies arran de la ja pandèmia del coronavirus. Barcelona és la primera ciutat de l'Estat que entra a la llista i ho fa amb l'Hospital Clínic. Conegut com el centre de referència de Catalunya, i ara amb una alta pressió pels possibles contagis i contagiats, corona la taula a escala estatal i se situa en la 21a posició. Mentre que dos hospitals catalans se situen entre els 100 millors del planeta, Madrid entra amb quatre i Navarra ho fa amb un.
El Mobile World Congress del 2019 va ser l'escenari de la primera operació en streaming gràcies al 5G, on el doctor Antonio de Lacy guiava la intervenció a distància als cirurgians de l'Hospital Clínic que treballaven des del quiròfan Optimus (a la fotografia que il·lustra aquest article), el més avançat del món gràcies a les seves possibilitats per registrar en format audiovisual i en temps real pràcticament tots els angles de l'escena. I és que, ja ho deia el director general de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, en una entrevista amb VIA Empresa, "en un futur no molt llunyà es podrà operar des de qualsevol part del món i la formació també es podrà fer a distància".
Al Clínic el segueix l'Hospital Universitario la Paz a Madrid, que ja baixa fins la 41a posició. Juntament amb la Clínica Universidad de Navarra, són els tres que ocupen el podi del rànquing i entren el el top 50 dels millors hospitals del món. La resta, estan ordenats alfabèticament i no tenen una posició concreta. Amb una mitjana de 1.016 llits, aquestes centres sanitaris són referents mundials i, segons els investigadors i experts consultats per Statista, ells millor que ningú "són conscients del que està passant als hospitals de tot el món i poden, amb confiança, identificar els que estableixen el patró per a una cura excel·lent".
Més despesa?
L'informe State of Health in the UE de l'OCDE situa Espanya com el 16è país que destina més diners del seu pressupost a despesa sanitària: un 8,9% del seu PIB, per sota la mitjana europea que és del 9,8%. Noruega, Alemanya i Àustria lideren la taula amb inversions superiors al 10%.
El problema de l'Estat espanyol, però, és que és el país amb l'esperança de vida més alta i, segons alerta l'informe, molts ciutadans de més de 65 anys pateixen malalties cròniques i discapacitats que "afegeixen pressió al sistema sanitari" i això implica reservar més pressupost a la salut. De moment, la despesa pública en salut a Espannya ja torna a augmentar després d'anys de reduccions ja que la crisi i la posterior recessió van rebaixar la despesa sanitària.
Això comporta que la despesa de les ciutats hagi d'augmentar un 1,3%, cosa que "podria posar en perill la sosteniblitat pressupostària a mig i llarg termini" perquè, lògicament, implica reservar més pressupost a la salut.
I ara encara més. Amb el brot de coronavirus, es dispararà la despesa i s'ocuparan més llits que mai. El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ja va mostrar la seva preocupació dimecres de la setmana passada, quan va qualificar el Covid-19 de pandèmia. En només dues setmanes, els casos fora de la Xina s'han multiplicat per 13 i s'han registrat milers de milers de casos en molt més d'un centenar de països. Per tot això, ara, més que mai, la sanitat juga un paper molt important i la despesa que s'hi destina encara més.