Fa gairebé dos anys, a finals del 2015, a Mind the Byte vam tancar la nostra primera ronda d’equity crowdfunding. Ho vam fer a través de la plataforma Crowdcube i va ser tot un èxit. Buscàvem 100.000 euros i al final en vam captar més de 230.000. En el seu moment, va ser la ronda equity crowdfunding biotech més gran que s’havia fet a l’Estat espanyol. Aquest estiu acabem de tancar la segona, aquest cop més ambiciosa: 310.000 euros.
Buscàvem 450.000 euros que al final vam decidir separar en 300.000 a Crowdcube i la resta via inversors clàssics. Si la primera ronda va ser difícil, aquesta, ha sigut complicadíssima. Al comparar ambdues rondes veiem que hem fet algunes coses iguals o fins i tot millor però d’altres ens han fallat.
"Som una empresa bioinformàtica (BioIT), ni TIC ni BIO. Els inversors clàssics BIO pregunten per les patents de molècules i els inversors TIC entenen la tecnologia però no la necessitat"
La comunicació
En la primera ronda vam fer un kick-off, és a dir, un acte de llançament on vam presentar la ronda i les novetats de la companyia, i també vam participar en algun fòrum. Tot sostingut amb un suport poc continuat i no gaire organitzat a xarxes. Aquesta vegada però, tot i que no hem fet cap acte de llançament, hem participat en molts fòrums on hem estat en contacte directe amb inversors (portes obertes a les nostres oficines, Inkemia, IQS Tech Factory, ESADE-BAN, Col·legi de Metges,...).
Pel que fa a xarxes, crec que ho hem organitzat prou bé. A banda d’obrir una secció especifica al nostre web, hem anat fent piulades regularment i hem creat, entre altres coses, una sèrie de testimonials, missatges d’inversors on expliquen perquè han invertit. En aquest sentit, hem seleccionat perfils estratègics com personal propi, gent de referència i investigadors, i ho hem difós cuidant molt les imatges que ho acompanyaven. L’únic punt que ens ha marejat ha estat l’idioma. Per un costat la plataforma ho fa tot en castellà i nosaltres la comunicació l’hem fet principalment en anglès (és el nostre idioma vehicular).
La relació amb potencials inversors
També, com a punt fort, i crec que vital en tota ronda equity crowdfunding, hem cuidat la relació amb els potencials inversors. És crític respondre de pressa a les seves preguntes i saber destriar entre inversors potencials i gent que, amb tot el respecte, mareja la perdiu. En una ronda d’aquest tipus, cal optimitzar el temps al màxim.
La mida i el tipus de ronda
Ara anem a les coses que no hem acabat de fer bé i que cal tenir en compte de cara al futur. El primer de tot és el plantejament de la ronda: la mida i el tipus. Aquí ens hem estavellat, ho dic així de clar. Som una empresa bioinformàtica, ni TIC ni BIO, BioIT que diuen als Estats Units. Els inversors clàssics BIO pregunten per les patents de molècules i els inversors TIC entenen la tecnologia però no la necessitat. A l’Estat espanyol és complicat captar inversors institucionals pel nostre sector que, a més, tenen encara un punt de desconfiança respecte al crowdfunding. A banda, cobrir una ronda de 450.000 exclusivament amb microinversors és una tasca impossible.
"En el nostre sector, cobrir una ronda de 450.000 exclusivament amb microinversors és una tasca impossible"
En aquest sentit, quan parlem d’aquestes magnituds, crec que és imprescindible tenir algunes inversions ben lligades. Nosaltres vam obrir la ronda al públic havent cobert uns 170.000 euros. Però fins i tot així, plantejar una ronda tan gran via equity crowdfunding, va ser massa agosarat si es té en compte el nostre sector. El primer cop ens va anar bé, però era una ronda quatre cops més petita. A tall d’exemple, aleshores ja va costar molt arribar al 60% però llavors en només dos dies en vam plantar al 200%. Aquesta vegada, en canvi, no hem detectat en cap moment aquesta bogeria. Com a molt, un lleuger augment d’inversors habituals de la plataforma, però res destacable.
Els tempos
A banda de la comunicació i el planteig de la ronda, una altra cosa que cal tenir molt en compte són els tempos. Importants per l’empresa, pels inversors, per la imatge però també per un mateix. Quan es comença, hi ha una barreja de sensacions d’alegria barrejada amb optimisme i ganes de menjar-se el món. A mesura que passen els dies, sobretot si la cosa no avança, s’entra en un estancament perillós i desesperant que, al final, acaba demanant a crits que la ronda es tanqui ja. Estigui com estigui.
En el nostre cas això ens ha matat (per sort però, no del tot). Vam obrir en mode privat al febrer, és a dir, sense aparèixer en portada ni al llistat, però permetent amb un punt d’exclusivitat que accionistes actuals poguessin fer inversions. La nostra intenció inicial era obrir al públic a principis de març per tancar després de setmana santa.
Res més lluny de la realitat. Volíem tenir algun inversor institucional lligat i vam anar ajornant els terminis. Al final, vam acabar obrint a principis de maig i tancant a mitjans de juliol! I tot, sense cap d’aquests anhelats inversors institucionals. Aquí, l’errada va ser de l’equip financer en què ens recolzàvem. Treballàvem amb un financer extern que de captar inversors no sé si en sap (a nosaltres no ens ho va demostrar) però de vendre fum n’era un expert. Això ho vam patir i pagar, perquè les promeses dels suposats inversors institucionals no es van complir i la ronda s’ha allargat fins a maig, juny i juliol, que són les pitjors dates.
La no arribada d’aquests inversors i els constants endarreriments ens ha fet passar d’una gran ronda de 600.000 euros amb crowdfunding i institucionals, a una ronda purament equity crowdfunding i de la meitat de l’import: una mica més de 300.000 euros.
"És molt planificar bé una ronda d’equity crowdfunding, s’han de tenir clars els límits de l’empresa, del mercat financer i els tempos"
Les conseqüències de transmetre inseguretat
Tot el que he explicat fins ara pot semblar obvi, clar i, segurament, previsible. El darrer punt, però, és el que francament m’ha sorprès més: la seguretat que reclamen els inversors. Vam tornar a escollir Crowdcube perquè en el seu moment va ser la plataforma que ens va donar més confiança. Per altra banda hem estat molt transparents. Hem explicat el nostre full de ruta amb tots els números que se’ns han demanat (respectant la confidencialitat, això sí). Però hem transmès inseguretat i ho hem pagat. Ho puc resumir en tres punts: missatge que la mida final de la ronda pot variar, terminis eterns i overfunding sonat a la darrera ronda.
Al principi de la ronda, quan era privada, vam decidir posar un avís a la pàgina de Crowdcube dient que s’estava parlant amb inversors institucionals (ai, els esperats inversors!) i que la mida final de la ronda podia variar. Aquest missatge, il·lusos, l’hem mantingut fins al final de la ronda. Alguns inversors fan la seva inversió per tenir un percentatge concret de la companyia. No saber si aquest percentatge serà definitiu espanta alguns inversors.
Els terminis. Quan una ronda tan pública s’allarga massa, és mal senyal i refreda les expectatives d’algun potencial inversor. I, finalment, no cal dir que estem molt contents de la primera ronda. Buscàvem 100.000 euros i en vam acabar captant més de 235.000! Això ens ha canviat l’empresa i ha estat molt positiu. Però a alguns inversors no els hi va agradar (pel tema percentatges). Ara han desconfiat i no ens han seguit.
"Quan una ronda tan pública s’allarga massa, és mal senyal i refreda les expectatives d’algun potencial inversor"
El rol del CEO
Ja per acabar, la ronda crema. Consumeix recursos, temps i moral, molta moral! Sobretot la del CEO de la companyia. És cert que Mind the Byte ha canviat molt i hem passat de 6 a 18 persones. Això ha permès delegar moltes més tasques. Com la comunicació (vital en una ronda així), que ara l’ha coordinat, i molt bé que ho ha fet!, el nostre director de comunicació. També, una vegada fet el canvi en la direcció financera, hem delegat la gestió de la ronda al nou equip.
Però la pressió és sobre el CEO. Ets tu, com a màxim responsable de l’empresa qui pateixes per poder implantar el pla de creixement. Qui fa doble jornada: la normal més la que suposa la ronda. Ets tu, el màxim responsable que la ronda vagi endavant o no. Alhora, que el CEO dediqui massa temps a una ronda, acaba perjudicant també les vendes. En tot cas, he de dir que tinc sort i em sento molt afortunat de comptar amb un gran equip. He pogut delegar moltes tasques i compartir les angoixes (i també unes cerveses una vegada assolit l’objectiu!). Però la pressió constant i la sensació fins i tot de solitud en alguns moments, no te la treu ningú.
"La ronda crema; consumeix recursos, temps i moral, molta moral!"
És molt, molt important planificar bé una ronda d’equity crowdfunding. S’han de tenir clars els límits de l’empresa i del mercat financer per aquest tipus de finançament i tenir-ho tot molt ben lligat. Planificar molt els tempos, tenir les coses molt clares i un equip excel·lent. També és importantíssim saber reaccionar a temps, com hem fet amb l’equip financer i els canvis en la ronda. Reaccionar a temps i fer-ho ràpid.
Estem ja pensant en la següent, d’un altre ordre de magnitud, però el que tenim clar és que serà “clàssica” i internacional. L’experiència ens diu que, ara per ara, hem tocat sostre amb l’equity crowdfundingi amb volum d’inversió que podem captar aquí.