21
de Maig
de
2016
El club de cultura TR3SC celebra aquest any el seu desè aniversari com a projecte cultural únic a Europa, amb més de 46.000 socis i 1,8 milions d'entrades venudes durant aquesta dècada. Impulsat conjuntament pel Departament de Cultura, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Promoteatre, el club de cultura ofereix continguts i promocions de totes les disciplines cultuals i artístiques d'arreu del territori català. El seu director, MiquelCuranta, explica en aquesta entrevista amb VIA Empresa els canvis que han patit tant els hàbits de consum, com la gestió de les empreses culturals al llarg de la darrera dècada.
El Club TR3SC acaba de complir 10 anys. Quin va ser el seu origen?
La idea del TR3SC neix de la necessitat del grup Focus de fer créixer el seu propi club del teatre i diversificar en altres sectors. Es van posar en contacte amb la Generalitat per demanar un cop de mà en un moment en què l'Administració buscava algun sistema de fidelització de públics de Cultura. A més a més, TV3 i Catalunya Ràdio també estaven pensant en alguna cosa similar. Així es propicia una trobada entre aquests tres actors, es posen d'acord i comencen a sumar més agents i empreses del sector cultural per fer néixer el Club TR3SC el 2006.
Quins avantatges i/o inconvenients ha comportat el fet que aquest Club de Cultura sorgís de la col·laboració entre l'àmbit públic i privat?
El primer, que no neix pensant tant en una empresa orientada a generar beneficis -tot i que n'ha de tenir per garantir la seva sostenibilitat-, sinó que neix amb el compromís que quan hi hagi guanys, aquests revertiran en la generació de més activitat cultural. Tenim una vocació més cultural que no pas mercantil.
Però el TR3SC també és un negoci. En quin model es basa?
Som una empresa de serveis basada en el màrqueting relacional. Tenim un grup de socis als quals oferim propostes culturals i organitzem activitats. És relacional perquè aspirem que els nostres socis, en tant que membres d'aquesta comunitat, tinguin cada vegada més interacció amb nosaltres com a empresa o entre ells i els creadors.
Com es finança?
El 70% dels ingressos provenen de les quotes dels socis, el 30% restant ve de patrocinis i anunciants (un 10%) i de les comissions que genera la venda d'entrades (20%). Entenem que nosaltres estimulem l'augment de venda d'entrades i per això apliquem un percentatge.
Quin marge hi ha en el món de la cultura per fer negoci?
Hi ha moltes empreses que fan negoci amb la cultura. La cultura com a concepte s'associa a la reflexió, al creixement, a la intel·lectualitat, però perquè hi hagi cultura hi ha d'haver creadors, i perquè aquests creadors puguin viure de la cultura, hi ha d'haver una branca de negoci.
Es pot equiparar la gestió cultural a la gestió empresarial?
No és que es pugui, és que necessàriament s'ha d'equiparar. Moltes empreses culturals tenen el seu origen en grup de creadors o artistes que a mesura que han evolucionat, han hagut de crear una empresa. En qualsevol sector, les empreses s'han diversificat i tecnificat, i en la cultura és obligatori que passi el mateix. Les productores de teatre han de tenir actors i directors, responsables de llum i de vestuari, i també responsables d'economia, distribució, màrqueting...
El club TR3SC està en relació amb molts agents culturals de diversos àmbits. Quina visió de conjunt teniu del sector cultural?
La cultura ha estat sempre el germà pobre de l'economia, i des del 2012, amb la pujada de l'IVA i la crisi de consum, les conseqüències que ha tingut sobre els canvis d'hàbits de la gent ha deixat un panorama bastant desolador, sobretot en petites companyies, teatres municipals, etc. El consum de teatre el 2012 va caure un 30%, el de música un 25%, el de cinema ni t'explico.
Activitats com la Nit dels Museus, que se celebra aquest cap de setmana, serveixen per dinamitzar el sector?
Avui la gent necessita que les coses siguin més entretingudes, que la cultura els resulti estimulant, divertida i lúdica. La Nit dels Museus està molt bé perquè converteix una cosa que s'associa a la tranquil·litat i solitud en una cosa lúdica i divertida. La llàstima és que no tinguem les dades de quanta gent que va a la Nit dels Museus després torna a visitar-los de forma habitual.
Quines estratègies s'han seguit per superar la crisi? O ha estat un "campi qui pugui"?
Jo diria que l'estratègia ha estat similar, i és que per a tothom ha estat un "campi qui pugui". Els canvis d'hàbits culturals també han coincidit en un moment de canvi tecnològic que ha afectat, per exemple, a la venda d'entrades. El 2006, el 90% de les entrades es venien a través de dos sistemes lligats a entitats bancàries (telentrada i servicaixa). Actualment, només nosaltres treballem amb 19 operadors.
Com ha afectat això al sector cultural?
Això ha fet que molta gent hagi cregut que l'obtenció de dades dels clients els donava una eina molt potent que podrien fer servir per fidelitzar audiències. Però en el 90% dels casos no es fa fidelització, sinó que només s'envien promocions. Molt pocs s'han assegut a mirar com és el seu públic, quin perfil té i, a partir d'aquí, intentar optimitzar els costos i generar una comunitat al voltant del seu espai. La conseqüència ha estat que els preus de les entrades han anat baixant fins a nivells que no són acceptables.
En quina situació ens trobem avui en dia?
Alguns promotors han sortit de la crisi, però la situació continua sent delicada perquè el canvi d'hàbits ha fet que es consumeixi més cultura però d'una altra manera. El teatre no remunta el nombre d'assistents, però ja no és pel preu sinó per manca d'interès. Hi ha un teatre de militància i un teatre d'entreteniment que competeix amb anar de copes o el futbol. I el mateix en la música. En cinema, es consumeix més que abans, però en canvi la gent no va a les sales, sinó que es consumeix en forma de sèries... Estem immersos en una crisi en el model de consum cultural.
I com es presenta el futur de la gestió cultural?
Cal una segona revolució en l'especialització i l'anàlisi, però no sé si és tan fàcil, perquè tot això requereix un expert en gestió i màrqueting que les empreses culturals no tenen. I com que no hi acaben de veure un retorn fàcil, és difícil que hi apostin. Però tard o d'hora serà inapel·lable.
El Club TR3SC acaba de complir 10 anys. Quin va ser el seu origen?
La idea del TR3SC neix de la necessitat del grup Focus de fer créixer el seu propi club del teatre i diversificar en altres sectors. Es van posar en contacte amb la Generalitat per demanar un cop de mà en un moment en què l'Administració buscava algun sistema de fidelització de públics de Cultura. A més a més, TV3 i Catalunya Ràdio també estaven pensant en alguna cosa similar. Així es propicia una trobada entre aquests tres actors, es posen d'acord i comencen a sumar més agents i empreses del sector cultural per fer néixer el Club TR3SC el 2006.
Quins avantatges i/o inconvenients ha comportat el fet que aquest Club de Cultura sorgís de la col·laboració entre l'àmbit públic i privat?
El primer, que no neix pensant tant en una empresa orientada a generar beneficis -tot i que n'ha de tenir per garantir la seva sostenibilitat-, sinó que neix amb el compromís que quan hi hagi guanys, aquests revertiran en la generació de més activitat cultural. Tenim una vocació més cultural que no pas mercantil.
Però el TR3SC també és un negoci. En quin model es basa?
Som una empresa de serveis basada en el màrqueting relacional. Tenim un grup de socis als quals oferim propostes culturals i organitzem activitats. És relacional perquè aspirem que els nostres socis, en tant que membres d'aquesta comunitat, tinguin cada vegada més interacció amb nosaltres com a empresa o entre ells i els creadors.
Com es finança?
El 70% dels ingressos provenen de les quotes dels socis, el 30% restant ve de patrocinis i anunciants (un 10%) i de les comissions que genera la venda d'entrades (20%). Entenem que nosaltres estimulem l'augment de venda d'entrades i per això apliquem un percentatge.
Quin marge hi ha en el món de la cultura per fer negoci?
Hi ha moltes empreses que fan negoci amb la cultura. La cultura com a concepte s'associa a la reflexió, al creixement, a la intel·lectualitat, però perquè hi hagi cultura hi ha d'haver creadors, i perquè aquests creadors puguin viure de la cultura, hi ha d'haver una branca de negoci.
Es pot equiparar la gestió cultural a la gestió empresarial?
No és que es pugui, és que necessàriament s'ha d'equiparar. Moltes empreses culturals tenen el seu origen en grup de creadors o artistes que a mesura que han evolucionat, han hagut de crear una empresa. En qualsevol sector, les empreses s'han diversificat i tecnificat, i en la cultura és obligatori que passi el mateix. Les productores de teatre han de tenir actors i directors, responsables de llum i de vestuari, i també responsables d'economia, distribució, màrqueting...
El club TR3SC està en relació amb molts agents culturals de diversos àmbits. Quina visió de conjunt teniu del sector cultural?
La cultura ha estat sempre el germà pobre de l'economia, i des del 2012, amb la pujada de l'IVA i la crisi de consum, les conseqüències que ha tingut sobre els canvis d'hàbits de la gent ha deixat un panorama bastant desolador, sobretot en petites companyies, teatres municipals, etc. El consum de teatre el 2012 va caure un 30%, el de música un 25%, el de cinema ni t'explico.
Activitats com la Nit dels Museus, que se celebra aquest cap de setmana, serveixen per dinamitzar el sector?
Avui la gent necessita que les coses siguin més entretingudes, que la cultura els resulti estimulant, divertida i lúdica. La Nit dels Museus està molt bé perquè converteix una cosa que s'associa a la tranquil·litat i solitud en una cosa lúdica i divertida. La llàstima és que no tinguem les dades de quanta gent que va a la Nit dels Museus després torna a visitar-los de forma habitual.
Quines estratègies s'han seguit per superar la crisi? O ha estat un "campi qui pugui"?
Jo diria que l'estratègia ha estat similar, i és que per a tothom ha estat un "campi qui pugui". Els canvis d'hàbits culturals també han coincidit en un moment de canvi tecnològic que ha afectat, per exemple, a la venda d'entrades. El 2006, el 90% de les entrades es venien a través de dos sistemes lligats a entitats bancàries (telentrada i servicaixa). Actualment, només nosaltres treballem amb 19 operadors.
Com ha afectat això al sector cultural?
Això ha fet que molta gent hagi cregut que l'obtenció de dades dels clients els donava una eina molt potent que podrien fer servir per fidelitzar audiències. Però en el 90% dels casos no es fa fidelització, sinó que només s'envien promocions. Molt pocs s'han assegut a mirar com és el seu públic, quin perfil té i, a partir d'aquí, intentar optimitzar els costos i generar una comunitat al voltant del seu espai. La conseqüència ha estat que els preus de les entrades han anat baixant fins a nivells que no són acceptables.
En quina situació ens trobem avui en dia?
Alguns promotors han sortit de la crisi, però la situació continua sent delicada perquè el canvi d'hàbits ha fet que es consumeixi més cultura però d'una altra manera. El teatre no remunta el nombre d'assistents, però ja no és pel preu sinó per manca d'interès. Hi ha un teatre de militància i un teatre d'entreteniment que competeix amb anar de copes o el futbol. I el mateix en la música. En cinema, es consumeix més que abans, però en canvi la gent no va a les sales, sinó que es consumeix en forma de sèries... Estem immersos en una crisi en el model de consum cultural.
I com es presenta el futur de la gestió cultural?
Cal una segona revolució en l'especialització i l'anàlisi, però no sé si és tan fàcil, perquè tot això requereix un expert en gestió i màrqueting que les empreses culturals no tenen. I com que no hi acaben de veure un retorn fàcil, és difícil que hi apostin. Però tard o d'hora serà inapel·lable.