Entrar al Pier01, el palau dels emprenedors de Barcelona, no és fàcil. Les gairebé 100 organitzacions que conviuen a l’edifici des de fa un any ja tenen una certa tracció i es troben en fase de creixement. “El desembre de 2015 vam signar el contracte i al cap de sis mesos el Pier01 ja estava ple”, recorda MiquelMartí, director general de Barcelona Tech City, l’organització que lidera el Pier01 i que representa a més de 500 empreses del sector tecnològic i digital de la ciutat.
"Ara mateix es necessitarien dos edificis més com el de Palau de Mar per omplir la llista d'espera", avisa Martí. De fet, l’entitat ja està negociant la ubicació del Pier02 i del Pier03. “Creiem en el projecte i comptem amb el suport del Port de Barcelona amb qui compartim el concepte de Smart Port, també estem pensant en el Pier03 i aprofitar un espai tan emblemàtic com és el World Trade Center. Volem revitalitzar tota la zona més enllà del turisme”, explica Martí durant una entrevista amb VIA Empresa.
El Pier01 és una bona mostra de l'ecosistema emprenedor de Barcelona?
Sí, hi ha gairebé més de 1.000 persones treballant de les quals més del 50% són millennials, una tercera part tenen un perfil internacional i una tercera part són dones. Hi ha acceleradores com Numa, organitzacions com mVentures de la Mobile World Capital Barcelona, Antai, LetGo, Nuclio, Ikomobi, Byhours... Seat ha creat el seu quart lab del món especialitzat en temes de mobilitat urbana aquí, tenim l’InnovationHub de Gas Natural Fenosa, i recentment el Payment Innovation Hub impulsat per Caixabank. I a finals d'any ja tindrem la cantina.
Quina és la clau de l’èxit d'un projecte com el Pier01?
Hem tingut un creixement exponencial gràcies a una proposta de valor que aglutina en un mateix espai diferents públics de l'ecosistema: emprenedors, empreses de capital risc (inversors), els enablers (empreses de serveis), empreses de negocis tradicionals que tenen canals online i volen ser més digitals i finalment empreses internacionals amb seu a Barcelona com ara Airbnb. Tots aquests ingredients serveixen per atreure inversió, atreure talent i perquè les nostres startups siguin més conegudes a l'estranger. Des de Barcelona Tech City entenem que la nostra missió és escoltar models de negoci, entendre les necessitats de les empreses i connectar els punts. És a dir, donar-los-hi accés a un partner, a capital, al coneixement, al client final... El 2016 vam organitzar més de 1.000 reunions entre tots aquests públics. Jo faig més de 10 reunions setmanals. Som dels que creiem que l'ecosistema tecnològic d'aquí només existirà si la corporate treballa conjuntament amb la startup.
Si volem que el Pier sigui un hub internacional s'ha d'explicar.
Sí, per això anem a esdeveniments d'arreu del món de la mà d’organitzacions com Acció o Startup Catalonia per connectar amb els altres ecosistemes locals com ara The Next Web o el TechCrunch Disrupt. Els sorprèn molt positivament que tinguem una col·laboració publico-privada. Les startups que participen en aquestes trobades i viatges són startups que creixen molt més ràpid que la resta.
"Ara mateix es necessitarien dos edificis més com el de Palau de Mar per omplir la llista d'espera"
Quins serien els referents?
L'ecosistema de startups a Barcelona té unes 1.200 startups, nosaltres en representem 500. Una de les coses que vam veure és que els grans hubs tecnològics mundials tenen un hub com aquest, Berlín té la Factory, Boston té el Cambridge Innovation Center... Crec que es pot combinar el món de la recerca i l'educació, amb la petita i gran empresa treballant en aquest espai portuari. Amb el Pier01 hem demostrat el món digital pot col·laborar perfectament amb el món corporate.
És la primera vegada que algú no menciona el model de Silicon Valley...
Perquè el model de Silicon Valley o Tel Aviv són pràcticament irreproduïbles, seria injust per nosaltres comparar-nos-hi, no tenim els mateixos ingredients. Nosaltres tenim les nostres fortaleses, més basades en un concepte de negoci europeu i un ADN català de ser emprenedor. Abans parlàvem de petita i mitjana empresa i ara parlem de startups, però al final és la mateixa filosofia, simplement treballant en sectors que són més ràpids i tenen altres actius per explotar. Berlín fa 10 anys no tenia res de tot això i ara mira quines posicions ocupa als rànquings.
Segons l’estudi Global Startup Ecosystem Report 2017, Barcelona no es troba entre les 20 primeres ciutats en ecosistemes de startups consolidades.
Ja, però jo et puc dir un altre estudi on sí que surt. Cada estudi té el seu pare i la seva mare; un estudi que no té en compte que Barcelona té la capitalitat del mòbil per a mi és un estudi esbiaixat. Jo et diria que en l'àmbit europeu Barcelona està entre els cinc primers hubs.
"Amb el Pier01 hem demostrat que el món digital pot col·laborar perfectament amb el món corporate"
Quines són les assignatures pendents?
En tenim dues. Que no tenim un marc legal i fiscal adequat al món de les startups i que encara necessitem que tota la part de la universitat, centres de recerca... estigui més involucrada en la creació d'empreses i en la injecció de talent. És a dir, que la potència de recerca que tenim no es quedi en un 'paper científic' sinó que tingui un rèdit i arribi a la societat mitjançant la creació d'empreses i llocs de feina. Aquí tenim una gran oportunitat.
Tenint en compte la teva trajectòria a Biocat i a la UPC, com podem aconseguir que la recerca generi valor econòmic?
Jo vinc del món de la innovació i m'ha servit per adonar-me’n que el paper del científic-emprenedor és un petit mite, és un perfil difícil de trobar. Hi ha molt poca gent que des del món de la recerca hagi convertit el seu projecte en una empresa. El científic-emprenedor té una idea de negoci pròpia i té la voluntat de convertir-la en una proposta de valor per a la societat. L'empresa Scytl és fruit de la transferència, ve d'un doctorat. I això no succeeix cada dia perquè el sistema no motiva. Al científic el reconeixen per les publicacions. A Boston, la gent del MIT, a banda del contingut científic també ha de generar acords amb empreses privades. Hem de generar aquest pont de diàleg entre l’emprenedor i el científic. En definitiva el nostre país necessita talent i aquest talent està vinculat a la universitat i els centres de recerca.
"Hi ha molt poca gent que des del món de la recerca hagi convertit el seu projecte en una empresa"
Per contra, cada vegada hi ha més startups biotecnològiques, no?
Sí, i és que quan un inversor inverteix en biotech el risc és elevat, però apostar per un model combinat on hi ha una part de molècula i una part de desenvolupament de tecnologies mèdiques o de digital health no té tant risc. Cada vegada més la gent s'està llançant en aquesta frontera on la tecnologia té un paper definitiu i on el time to market del desenvolupament és més ràpid. De fet, el tàndem perfecte de l'ecosistema Life Science de Catalunya per construir una proposta de negoci és un trio: tecnòleg, algú de ciències de la vida i algú de business. Som un país amb molt potencial en l'ecosistema de ciències de la vida.