Barcelona compta amb uns 150 coworkings i, segons la consultora Emergent Research, serà una de les ciutats –juntament amb d’altres com Nova York i Berlín-, que quadruplicarà tant aquesta xifra com la d’usuaris des d’ara i fins a l’any 2020. En aquest context d’alta competició, la diferenciació és una de les claus de l’èxit i MOB-Barcelona ha fet de la seva identitat un factor clau del seu èxit.
La història de MOB-Barcelona es remunta al 2011, quan la seva fundadora, Cecilia Tham, decideix crear un espai de col·laboració, on professionals de disciplines del tot diverses estiguessin en contacte. Avui, el projecte reuneix una comunitat de més de 300 Makers of Barcelona repartits entre els locals dels carrers Bailén i de Ronda de Sant Pau.
Precisament, aquesta comunitat és un dels pilars del projecte. “La gran diferència respecte a altres coworkings és que nosaltres no filtrem per perfils professionals concrets; primer, perquè en una entrevista de cinc minuts no podem jutjar la vàlua de ningú i, segon, perquè apostem per la multidisciplinarietat. Hem vist com molts dels que estan aquí acaben col·laborant, fins i tot, tenint feines allunyades sobre el paper”, explica Barbara Andreatta, Community Gardener de MOB-Barcelona. Community Gardener, precisament, perquè la seva funció és cultivar i fomentar la creació d’una comunitat entre els membres de MOB-Barcelona.
Per fer-ho, els espais oberts, les zones de treball comú i la idea d’oferir un coworking amb activitat constant i on l’intercanvi d’experiències i idees és la norma són importants. Però també ho són les activitats que preparen els gestors de l’espai. “Tenim pitch competitions, on la comunitat dóna feedback sobre els projectes de la resta, preparem sessions de formació segons el que ens demanen i el que considerem que és interessant i també obrim les nostres portes per organitzar concerts, sessions de networking o el que ens puguem imaginar”, argumenta Andreatta.
Andreatta: "Hem vist com molts dels que estan aquí acaben col·laborant, fins i tot, tenint feines allunyades sobre el paper”
Un altre dels factors claus en aquesta construcció de la comunitat MOB-Barcelona és el FabCafé, un espai central del coworking i obert a qualsevol que hi vulgui entrar. Es tracta d’un dels 10 FabCafé que es poden trobar arreu del món, un projecte que va començar a Tòquio i que pretén atraure a creadors i persones innovadores, gràcies a la instal·lació d’una impressora 3D a l’abast de qualsevol dels usuaris. No és que només hi hagi 10 cafeteries al món que permetin imprimir en 3-D, el que fa diferent els FabCafé és la presència d’un tècnic a disposició dels clients, que permet que qualsevol pugui imprimir els seus dissenys sense necessitat de tenir coneixements previs.
Formació i servei a les empreses
Els altres dos pilars de MOB-Barcelona són els programes formatius i l’assessorament a les empreses. En el primer àmbit, i al marge de les sessions consensuades amb els Makers, MOB-Barcelona organitza classes d’innovació i design thinking a empreses privades, escoles i administracions. D’altra banda, compta amb un programa dedicat a joves creatius a l’atur i ha llançat el primer crowdfunding per l’educació a Europa, Future Funded. “Tenim un gran bossa de joves sense feina que volen formar-se en habilitats concretes que no han pogut aprendre a l’escola, però que no poden pagar els preus de la formació. El que fem és buscar empreses que ofereixin beques perquè els alumnes es puguin formar en competències que elles requeriran”.
Només hi ha 10 cafeteries al món que permeten imprimir en 3-D i una està a Barcelona
I, com tot centre de coworking, MOB-Barcelona també ofereix un servei pels seus “residents”. En aquest cas, amb un enfoc que va més enllà de la pura gestió administrativa. “Som gairebé una agència de creativitat al servei de 300 persones. Ens preocupem de conèixer a fons els nostres clients i les seves necessitats, i ens impliquem, fins i tot, en qüestions com formar un equip perfecte pels seus projectes amb altres Makers”, conclou Andreatta.