A més d'haver creat una companyia d'èxit, ella mateixa com a emprenedora també ha recollit elogis. Ha sigut escollida finalista pel Premi Jove Empresari 2013 que atorga anualment l'Associació independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) i ha sigut un dels 'savis' escollits en l'edició 2015 del Fòrum Impulsa per aconsellar els joves emprenedors. Precisament en aquest congrés d'emprenedoria parlem amb Pi sobre l'empresa elèctrica i la seva trajectòria.
HolaLuz és una start-up ambiciosa, va irrompre en un sector difícil. Com va sorgir la idea?
Volíem acostar a les persones un servei tan elemental i tan bàsic com és l'electricitat. Si una persona pot accedir al banc o comprar Internet, amb facilitat per canviar el producte i que et tornin els diners, per què un servei com l'energia està tan allunyat d'aquesta nova manera de fer? Això és el que volíem solucionar. Volíem crear proximitat i generar confiança en els nostres clients; i vendre energia verda, perquè també creiem que les coses que són bones per a les persones, han de ser bones per al planeta.
A què es deu aquesta falta de proximitat?
No ho sé del tot. El que passa és que un no se sent identificat amb les companyies que existeixen, estan molt allunyades de la manera que un té de fer i no el tracten com una persona, sinó com un número. A més a més, és com si no tingués una altra solució més que contractar l'electricitat amb elles, això et posa en una situació d'inferioritat com a client.
Com és la proximitat que vosaltres oferiu?
Tractar la persona de tu a tu. Qui despenja el telèfon per atendre-la té coneixements i autoritat per fer-ho, per resoldre els problemes que el client hagi de passar d'un a un altre. També responem a través de les xarxes i e-mail, i en poques hores. Ens preocupa el que a tu preocupa si hi ha una pujada de preus, expliquem amb detall per què la factura puja 50 o 25 cèntims més. Tractant les persones com a persones construïm aquesta proposta de valor que és HolaLuz i que avui té 50.000 clients repartits per tota Espanya.
Malgrat ser una proposta atractiva, veus encara por en els clients de deixar les companyies d'abans?
Por, no; mandra, sí. Molta gent no sap que es pot canviar de companyia elèctrica i pensa que li ha tocat la que té i s'ha d'aguantar. Altres, sí que ho saben però no ho fan per mandra, perquè tenen servei d'electricitat i ja està. D'acord, però quina llum tens? I has pensat què tens a canvi de pagar aquelles factures? Et vols sentir més ben tractat, tenir energia verda i estalviar de debò? Si no et salten els ploms, és que pagues més del que necessites.
Això passa només a Espanya o és una actitud general a Europa?
Espanya no és l'únic país, però sí que és cert que hi ha altres llocs com el nord del continent on els clients tenen una cultura més oberta i exigeixen una mica més els seus drets a les companyies a qui contracten. Aquí tenim encara la feina de transformar el que pensa el client.
Hauria sigut més fàcil entrar en el mercat d'aquests països?
No sé què hauria passat, no hi havíem pensat a internacionalitzar-nos fins ara, que pensem en Portugal i Itàlia per proximitat. Potser en altres llocs, com Alemanya, Holanda o Noruega, la penetració hauria sigut més ràpida, però no hauria sigut fàcil, com tampoc ho ha sigut aquí. Allà el client té tot això superat i busca companyies que s'identifiquen amb els seus valors.
Perquè hi ha tanta passivitat i falta de valors?
Al desconeixement. Aquí hem viscut durant molts anys en un monopoli, fa només 12 anys que és legal canviar-se de companyia elèctrica, des del 2003. No hi ha hagut interès per part de ningú que la gent sàpiga que es pot escollir l'empresa. El panorama està canviant i estem convençuts que ara existeix una finestra. Creiem que en els pròxims 2 o 3 anys la gent s'adonarà del canvi i buscarà companyies alineades als seus valors, com ja fa amb la tria del supermercat o el banc.
Més enllà d'aportar un valor afegit al sector amb HolaLuz, també vas emprendre per tenir una millor situació personal.
Exacte, tinc tres filles i volia fer de mare. Quan ets emprenedor, treballes molt més que per a un altre, però treballes quan a tu et va bé. Això significa que compres flexibilitat. Amb la meva filla gran no vaig poder encaixar a l'empresa on estava, perquè no sóc una mare de carnet, a mi m'agrada fer de mare, i abans no podia ser mare i una bona professional alhora.
Queda encara molta feina a fer en matèria de conciliació familiar a les empreses espanyoles.
Sense cap mena de dubte. I més que conciliació familiar, cal pensar que les persones som persones. Hem de deixar de costat els horaris i mesurar objectius, no hores que s'està al despatx. Hem de pensar en el teletreball, en posar facilitats i invertir recursos. Una persona per a mi no és un professional, un pare, un marit, un amic... és un tot i s'ha de poder desenvolupar d'una manera íntegra i integral en el seu lloc de treball. A HolaLuz tenim una cangur. D'acord que cuida poques criatures i que és una cosa que ens costa diners, però és com el fet de reciclar. Ningú recicla perquè li sobra lloc a la cuina, és una cosa que fas per principis.
Llavors, quan busqueu algú per incorporar al vostre equip, valoreu la persona i no el professional?
El 90% pel qual contractem una persona és per qui és. Ens preocupa molt saber qui és, com reacciona en diferents entorns, qui són els seus amics, qui ens el recomana... Les coses que sap fer estan molt bé, però no són diferencials. Al final, molta gent sap fer coses, el que és diferencial és la persona que hi ha allà, la persona en el seu conjunt.