Netmentora és una xarxa privada senes ànim de lucre que va néixer a França fa 30 anys amb l’objectiu d’ajudar emprenedors a crear les seves empreses i, amb ells, generar ocupació. “Ens vam crear de la mà de l’empresari André Mulliez, de la família propietària d’Alcampo, Leroy Merlin i Decathlon, qui va haver de tancar la seva empresa amb la crisi del sector del filat als anys 80”, explica la directora de l’oficina de Barcelona, Beatriz de Vicente.
Mulliez va apostar per ajudar aquestes persones sense feina a crear nous llocs de feina, una aspiració que avui es manté viva a través de les 118 seus que té l’associació en un total de 10 països europeus. I sempre s’han presentat com una organització sense ànim de lucre, on la clau resideix en la col·laboració entre empresaris amb experiència -com Núria Basi del Grup Basi, Tomás Diago de Softonic o Jordi Pascual d'Udon- que aconsellen emprenedors novells.
Això fa que, com diu De Vicente, “la persona sigui sempre la prioritat”. “Com que l’emprenedor no paga res pels nostres serveis, també busquem reciprocitat, perquè esperem que les persones que un dia vénen buscant suport, tornin a la xarxa al final i ajudin els que van arribant el dia de demà”, afegeix. Una metodologia que ja ha ajudat 14 projectes a Catalunya i més de 5.500 a Europa amb 102.400 llocs de treball, un 78% de les quals segueixen existint després de cinc anys.
Quin criteri seguiu per seleccionar els projectes?
El procediment consta de tres etapes. La primera és una entrevista personal on coneixem la persona i ens explica el seu model. Si veiem que és un emprenedor acompanyable, que el projecte és viable i que pot crear ocupació, passa a la segona, on s’entrevisten amb els empresaris de la xarxa. Finalment, cal passar el comitè d’acceptació on es reuneixen fins a vuit empresaris que prenen la decisió final. La selecció dura entre tres i quatre mesos i com que la decisió és molt subjectiva, intentem que les etapes prèvies de filtració també siguin fases de suport per aportar-los un valor afegit. Sí que intentem que siguin emprenedors amb un business plan treballat per fer-lo realista. Treballem pensant a construir pimes, no pensem en ningú que vulgui autoocupació amb una o dues persones, volem crear empreses que generin ocupació.
“La solitud i la por a prendre decisions amb les quals no t’has trobat mai són complicades”
Quin és el perfil de l’emprenedor?
Normalment són emprenedors per primera vegada. Quan véns de deixar una feina per muntar el teu projecte, la solitud i la por a prendre decisions amb les quals no t’has trobat mai són complicades. Tenir una xarxa de persones amb diferents coneixements i opinions és una gran ajuda.
En quina part us trobeu que s’encallen més?
En fer el pas i prendre decisions. Tenim perfils que es troben contactant molt aviat, que tenen 10 treballadors als pocs mesos i això significa que en molt poc temps es troben que han de gestionar el personal, proveïdors, distribuïdors... això és el que més els costa i on més útil és que una persona amb experiència en el mercat t’aconselli.
De quin sector vénen la majoria?
De tots, excepte del digital, que no sabem ben bé per què. La majoria són béns de consum, tot i que comencem a tenir alguns de serveis per a empreses. Creiem que vénen de molts de diversos perquè el que més valorem és la persona i que pugui crear llocs de feina.
Quins són els trets personals que més valoreu?
Necessitem detectar que l’emprenedor és acompanyable, que el valora i busca els coneixements de la xarxa. Com que també som una xarxa de networking, hem de saber veure aquells que busquen únicament els contactes i els que necessiten tant el mentoring com el networking. La resta, és subjectiu, depèn de cada membre.
“Per a l’empresari suposa un repte tornar als inicis, tornar a treballar i a pensar com tirar endavant un projecte”
Com és l’empresari que decideix participar en la xarxa?
De tot tipus, però sempre directors generals o presidents de les seves companyies. Participen com a empresaris, mai com a inversors, malgrat que algun pugui tenir un fons d’inversió. Normalment ho fan perquè se senten identificat amb els emprenedors. Suposa un repte per a ells tornar als inicis, tornar a treballar i a pensar com tirar endavant un projecte. Però també tenim empreses que veuen en l’emprenedor una manera d’innovar, conèixer el sector i aprendre sobre nous productes. Un exemple és Leroy Merlin, que vol fomentar la intraprenedoria posant membres del seu equip a ajudar els emprenedors perquè puguin presentar, al final, un projecte sòlid sense cap compromís. També tenim el cas de Ferrero, una empresa familiar que sempre ha primat les persones i la innovació.
Canvia el tipus d’emprenedor en cadascuna de les seus que teniu?
Canvia el tipus de membre i d’emprenedor, el territori té molt a dir i molt a veure amb com les entitats es desenvolupen. La nostra gestió es basa en ser flexibles amb les entitats del territori. Aquí tenim agents molt forts com Barcelona Activa, per això una de les primeres accions que hem fet ha sigut tancar un acord per no fer el mateix que ja fan ells. Aquí hi ha una comunitat molt gran de projectes tecnològics i veiem que hi ha molta ajuda per a ells, però també hem trobat que hi ha una economia tradicional forta que està innovant i creant nous models. La clau és ser flexibles i adaptar-nos al que ja se li està oferint a l’emprenedor i a les necessitats que veiem que hi ha.
“Cada vegada que nosaltres els donem mil euros, ells aconsegueixen aixecar 13 vegades més”
El suport en l’etapa de finançament també surt d’aquestes sinergies entre entitats.
Oferim préstecs sense interès perquè els emprenedors tinguin un primer suport. L’objectiu és fer palanca, els ajudem a trobar després més diners. Cada vegada que nosaltres els donem mil euros, ells aconsegueixen aixecar 13 vegades més aquesta quantitat. D’aquí que sigui tan important la vinculació amb entitats del sector que poden ajudar-nos, com Ship2B, Economistes Ban o Ulule, organitzacions que ajuden emprenedors en estadis des del clàssic family, friends and fools fins a rondes de 300.000 euros aproximadament.