Luis Martín Cabiedes (@luismcabiedes) és un dels noms de referència per parlar d'inversió en start-ups a Espanya. La seva tasca de business angel, on ha realitzat més de 80 inversions, li ofereix una enorme perspectiva sobre el passat i el present d'un sector on poca gent parla tan clar com ho fa ell. Privalia, que acaba de ser comprada per Vente-Privée, Olé, MyAlert, Trovit i Blablacar són "els cinc Oscars" que li permeten seguir jugant sempre amb beneficis a l'hora d'invertir.
Després de protagonitzar un dels Esmorzars de Finançament d'Acció, on deixa bocabadats els que encara no el coneixen, Cabiedes tampoc es mossega la llengua entrevistat per VIA Empresa. La relació entre inversor i emprenedor, la indústria creada al voltant de les start-ups o les diferències entre els ecosistemes de Barcelona i Madrid centren unes reflexions que no deixen indiferent.
Molt sovint parla de la inversió com una qüestió de probabilitats, que de cada 10 inversions en funcionen dues. No té por d'espantar els emprenedors si pensen que els veu com un simple número?
Tampoc és que els vegi com un número! Els bons inversors inverteixen amb l'estadística al seu favor, però això no vol dir que inverteixis en l'estadística. El que és perillós és creure't millor que la mitjana. Per tant, has d'invertir com si formessis part de la mitjana. Si el percentatge mitjà d'èxit és del 20%, has d'invertir sobre aquesta base. Si després ets més llest, fantàstic, tindràs algun èxit de més. El que no faig és spray and pray. Sóc molt selectiu en els projectes on inverteixo, però sent conscient que tot i així sempre hi ha un percentatge d'incertesa irreductible que l'única manera de tractar-lo és estadísticament. Això no vol dir que l'emprenedor sigui un número, però tampoc és un fill.
Alguns emprenedors parlen dels seus projectes com si fossin fills...
Recordo una emprenedora que m'ho va dir tres cops. Li vaig dir: "d'acord, per tu és com un fill, però per mi és com un vedell". Jo tinc una granja i als tres anys porto els vedells a l'escorxador. Per tant, no em parlis del teu fill perquè per l'inversor no hi ha el vincle emocional que té l'emprenedor amb el seu projecte. Per mi ets un vedell més de la meva granja.
És habitual que en les conferències utilitzi un discurs on no es mossega la llengua. Amb els emprenedors que vénen a presentar-li els projectes, s'intueix que també els parla tan clar, oi?
Sí, i una de les coses que he de fer quan em cito amb emprenedors és intentar que desaprenguin el que els han ensenyat que han de fer davant d'un inversor. No els deixo que m'ensenyin el PowerPoint ni que em facin cap pitch. Els pregunto d'una manera natural, com qualsevol persona, sobre qui són i què estan fent. Pretenc tenir-hi el mateix tipus de conversa que tinc amb la senyora a la que li compro el pa. No entro al forn i li pregunto quantes vegades s'ha plantejat menjar més sa. S'ha fet molta ximpleria al voltant de la comunicació entre emprenedors i inversors. Hi ha una indústria que es dedica a ensenyar als emprenedors com han de parlar amb els inversors, com si no tinguéssim un idioma comú! Els diuen que han de transmetre il·lusió... Explica'm el que fas i ja està.
Aquest és un discurs força crític amb el que estem acostumats a escoltar de la motivació i la passió. Ens estan inflant el cap amb l'emprenedoria?
No crec en conspiracions i no crec que hi hagi res al darrere. Crec que hi ha moviments pendulars i ara hem anat massa enllà a l'altre cantó. Ara hi ha una indústria de mentors, incubadores i assessors que es dediquen a ajudar els emprenedors i que em sembla que aporten un valor molt limitat. Fa temps vaig llegir que no hi ha pitjor insult que donar consells a algú que el que necessita són diners, referit al tema de les donacions. N'hi ha que es troben un sense sostre i li volen donar consells, quan el que necessita aquest senyor és menjar. I molt sovint és el que passa. Hi ha gent donant consells a d'altres que el que necessiten són diners. Si en tens els en dónes; i si no deixa'ls estar. La indústria al voltant de l'emprenedoria s'ha creat molt sovint amb bona intenció, però amb un valor afegit molt limitat.
 |
| Foto: Àngel Bravo |
Tot plegat ha fet que s'acabin construint una sèrie de tòpics que els emprenedors utilitzen per sistema quan es reuneixen amb inversors. Quins són els que més odia i li fan descartar la inversió?
Un dels clàssics és el de "no tenim competència". Quan et diuen que tenen una idea sense competència, millor passem al següent. Jo no inverteixo en idees, inverteixo en empreses. Si tens una idea, fantàstic; com el que té un armari a casa, a mi m'és igual. El que vull és que m'expliquis una empresa. Jo porto en això 17 anys, que em vingui algú que li han dit que ha de fer un PowerPoint i a la primera diapositiva em posi que Internet està creixent... No fotis! A la segona, que el mòbil està creixent. I a la tercera: quantes vegades t'has plantejat..? Per favor, explica'm alguna cosa que no sàpiga! Com ara qui ets tu i què estàs fent. Quantes llars amb Internet hi ha Espanya o ja ho sé o ho puc trobar en un minut a la Wikipedia.
És a dir, més val no parlar-li d'idees, de no tenir competència, ni posar-se metafísics...
Tu creus que quan Amancio Ortega va llançar Zara va fer un estudi del mercat de la moda fast fashion? No, venia bates!
Però si es comporten així deu ser que en algun moment ha funcionat i hi ha inversors que compren aquest discurs...
Crec que hi ha gent que els ha dit que això funciona, però no estic tan segur que hi hagi tants inversors que ho comprin. Han fet un curset per emprenedors i en lloc d'ensenyar-los a vendre els han ensenyat a presentar. Recordo que fa uns anys em van convidar a un curs d'emprenedors i quan vaig mirar el programa hi havia Expressió Corporal, Presentació, Habilitats d'Oratòria... Però això és un curs per emprenedors o per polítics? On hi ha la classe de vendre auriculars? I la de cobrar auriculars? I la de contractar venedors d'auriculars? Això és el que ha d'aprendre un emprenedor. Això és com si als atletes, en lloc de posar-los a córrer, els posessin a fer presentacions de PowerPoint sobre com han de córrer.
També parla sovint que hi ha una certa bombolla d'inversió i que, al capdavall, que hi hagi tants diners tampoc és bo pels emprenedors. Per què?
Crec que la bombolla ja s'ha acabat. El 2016 ha començat molt dur, i de fet el 2015 ja va acabar així. Hi va haver una bombolla amb excés de diners, i això no és bo per a ningú. Però dins d'aquest moviment pendular, crec que estem anant ja a l'altre extrem i no hi haurà un duro per a ningú. Aquest és un negoci molt curiós. En un moment hi ha molts diners per a tothom, i de cop no n'hi ha per a ningú. Amb els tipus d'interès al 0%, els bancs centrals injectant diners a l'economia i sense altres actius invertibles, venien molts diners cap aquí perquè els diners s'han de moure. Hi ha molta gent amb molts diners, abans els ficaven al negoci immobiliari i ara els han estat ficant aquí.
Perdran molts diners?
Sí, però si ho mires des d'un punt de vista social, és bo. Que un munt de diners hagin passat de rics ximples a emprenedors llestos és bo. Una altra cosa és que hagi enfangat una mica el mercat, però socialment és bona una certa redistribució. Però s'han llençat molts diners, i encara es llencen avui dia.
De fet, durant el 2015 vostè no ha fet gaires inversions....
Jo inverteixo unes 10 a l'any, i al final del 2015 no vaig invertir res. De fet, durant el segon semestre només una i va ser fora d'Espanya. L'ambient aquí el vèiem irrespirable i com que els inversors tenim la sort que no necessitem invertir, almenys nosaltres, els business angels, no invertíem.
Faltaven projectes interessants o hi havia massa sobrevaloració?
El problema no és la sobrevaloració, sinó la competència. Jo els he dit a molts projectes que invertiria en ells perquè m'agraden i l'equip està bé; però no puc fer-ho si hi ha set projectes similars súper finançats. Per exemple, ve un noi i t'explica el projecte d'utilitzar el mòbil per aconseguir feina a prop d'on viu. M'ho van presentar l'any passat i tenia sentit. Però de sobte resulta que hi ha Job Today, Job Corner i Job and Talent, cadascuna amb quantitats ingents de diners, entrant en aquest sector. Així és molt difícil. O hi ha el cas de Deliberry. Vaig parlar molt amb la Gemma Sorigué, que és una emprenedora boníssima, i potser en altres circumstàncies sí que hi hauria invertit. Però té tres competidors directes, Amazon ve a fer el mateix i té Ulabox, de la qual també vaig ser inversor. Hi ha negocis on té sentit invertir, però si l'entorn competitiu és tan dur... Potser sí que em llançaria a nedar-hi, però si hi ha tants taurons, no. És més una qüestió d'entorn competitiu que de valoracions, que mai no m'han importat.
 |
| Foto: Àngel Bravo |
Estem veient moltes apps amb models on realment perden diners amb cada usuari. Té recorregut?
Crec que no. El que tingui un marge negatiu a cada comanda se la fotrà. Als Estats Units ja estan criticant molt Instacart, que ha reconegut que perd 10 dòlars per comanda. Això és part de la bombolla del negoci on demand, que estan caient com mosques. Però és natural. Diuen que és la nova economia, però fins que no inventin un nou euro, no hi haurà una economia nova.
Normalment tenim al cap que són els emprenedors els que han d'anar a buscar els inversors; però vostè defensa que realment hauria de ser al revés...
És que ara sembla que l'emprenedor ha de buscar inversors i que tots els inversors són igual de bons. Però crec que els emprenedors han d'aprendre a ser molt selectius amb els inversors que escullen. I no només per qualitat, també perquè encaixin en el seu projecte. No tothom val per invertir en tu i, de fet, si inverteixen en tu tampoc és una bona notícia.
Per què? Sempre es planteja com una bona notícia haver tancat una ronda d'inversió...
És que això és com si un cuiner celebrés que ha anat al mercat i ha comprat el peix. Ara l'ha de cuinar! O com qui fa una festa a la farmàcia per haver comprat un preservatiu. No! Ara ve la feina de debò... Després d'aconseguir una ronda d'inversió el que cal és triomfar, i ara hi ha molta ximpleria al voltant de celebrar rondes. En una empresa l'important són els diners que crea, no els que entren. El que es crea es mesura amb el que surt: primer pels treballadors, després per l'emprenedor i al final pels inversors. Ara sembla que decidim que una empresa és gran pels diners que aixeca, i no ha de ser així.
Aleshores, i des d'un punt de vista egoista com a inversor, ja li hauria d'anar bé que els emprenedors pensin així...
Sí i no. El mercat és immadur i no es discrimina, i hi ha molt inversor molt dolent. Això passa perquè el sistema emprenedor no té prou experiència. Abans semblava que tothom podia ser emprenedor, i ara sembla que si no ets emprenedor pots ser inversor. I això no és bo.
Vostè viu a cavall de Madrid i Barcelona, i coneix molt bé totes dues ciutats. Hi ha diferències entre els dos ecosistemes emprenedors?
Sóc de Madrid però passo més temps a Barcelona perquè m'encanta i, sobretot, perquè té mar. Això és un avantatge competitiu injust! Més enllà de l'anècdota, el cert és que tinc més i millors projectes a Barcelona. Té un ecosistema emprenedor més desenvolupat i molt millor que el de Madrid, infinitament millor. I l'important no és el que opino, sinó on poso els diners; i n'he posat molts més a Barcelona que a Madrid. A mi em xoca que no es doni més suport a Barcelona, que podria ser un focus d'emprenedoria europeu important. Però a Espanya som així i sempre estem dispersant. Volem tenir un Silicon Valley a cada barri.
Per què veu millor Barcelona que Madrid en aquest aspecte?
Té diversos avantatges perquè les coses passen així. Els clústers naturals van d'aquesta manera. Crec que hi tenen molt a veure, per exemple, les escoles de negocis. Espanya no té cap universitat entre les 100 primeres del món, però té tres escoles de negocis entre les millors del món i dues són a Barcelona. També influeix el fet que Barcelona és molt atractiva. Vas a Berlín i li dius a un CTO que vingui a Espanya i t'engega. Però si li dius que vingui a Barcelona ja és una altra cosa. És una ciutat cool, fa bon temps, està plena de turistes i és un destí de moda com ho era San Francisco; i això té més pes del que sembla. A més, a Barcelona van sortir moltes de les primeres empreses d'Internet bones: el grup Intercom, Privalia, eDreams... Això és ecosistema. Com que hi ha hagut aquestes primeres empreses han creat un ecosistema, perquè l'emprenedoria s'escampa per contagi. I de fet això és el més difícil de replicar. Un Pau Gasol pot néixer a qualsevol lloc, però NBA només n'hi ha una. El que hauríem de fer tots és donar suport a aquest ecosistema de Barcelona en lloc d'imitar-lo o reproduir-lo en altres llocs.
El café para todos també afecta l'emprenedoria?
No sé si és una cosa política. També hi ha gent que diu que això és fruit del caràcter emprenedor dels catalans, i jo estic encantat amb els catalans, però el millor emprenedor d'Europa dels últims 10 anys és un gallec que es diu Amancio Ortega. I després n'hi ha un altre a València que munta Mercadona. Sí que hi ha molts emprenedors i empresaris catalans, però no crec que sigui res consubstancial, genètic ni polític. De fet, estem vivint un moment on es demostra que el millor per l'economia és que no hi hagi govern.
És positiu un govern en funcions?
Això és collonut! Tan de bo tinguéssim un pressupost estès de per vida i cap polític. Socialment seria un drama, i la política és important; però per les empreses el millor que poden fer els polítics és no fer res. El millor que pot fer la política és regular els límits del que és legal i el que no, posar les regles de joc, però interferir el mínim possible.
Una manera d'alimentar l'emprenedoria a Barcelona són projectes com el del Palau de Mar?
No ho vull criticar perquè em sembla bé. Però a mi m'encanta l'austeritat de Barcelona Activa, m'agrada més. Al Palau de Mar hi ha Tiendeo, que va començar al menjador de casa, després va anar a Barcelona Activa i ara és allà, on aquesta gent es mereix l'oficina que té. No em sembla malament que vagin al Palau, però personalment m'agrada més començar dins de garatges i acabar en palaus, que començar directament dins dels palaus. Crec que és una mica exagerat. No és que jo em mereixi res, però a vegades he anat a veure emprenedors amb despatxos millors que el meu. Ara bé, Miguel Vicente i tota la resta són gent estupenda. Però és com si em dius que han portat un futbolí de Google. Això no va de futbolins ni de palaus, això va de garatges, de taules del menjador, de Barcelona Activa. Allò és una preciositat, un ambient que m'encanta. Tots iguals, amb el nom de l'empresa a fora i la gent treballant. I ara vas a dalt del Palau de Mar i hi trobes Tiendeo i HolaLuz, que els dos vénen de Barcelona Activa. Això és el que m'agrada, que el Palau sigui allà on vas quan arribes a ser el que són Tiendeo o HolaLuz, que són dos grans projectes amb més de 100 persones treballant-hi quan van començar tres. No vull ser negatiu, però és com si per fomentar el futbol base els fas un altre Camp Nou. Doncs potser no, oi? Quan siguis campió del món i d'Europa ja tindràs el Camp Nou.