17
de Maig
de
2017
Act.
17
de Maig
de
2017
No totes les startups es financen igual. Sembla una obvietat, però implica molt més del que es pot imaginar en una primera lectura. Cada empresa és un món i la recerca de finançament s'hi ha d'ajustar com un vestit a mida. "Tot depèn de les necessitats financeres que tinguis i l'estat de la startup", resumeix a VIA Empresa Rocío Flor, cap de Finançament d'Acció. "Si la companyia té molta necessitat de capital per créixer, en necessitarà provinent de venture capital, business angels, etc.", afegeix Flor, que moderarà un dels debats sobre aquesta qüestió al pròxim Bizbarcelona. Per contra, "si el requeriment de capital és baix es pot accedir a finançament amb garantia personal". Això sí, "no pots finançar un gran creixement amb deute, ha de ser amb capital", deixa clar la responsable d'Acció.
Normalment en fases inicials "el que més encaixa a les startups és finançament amb capital", reconeix Rocío Flor. Habitualment a través de business angels en un principi i de capital risc en una segona fase. Entre aquests primers inversors hi ha els membres de la xarxa Esade Ban, que dirigeix Fernando Zallo. "Rebem projectes i els que reuneixen els requisits els entrem a la plataforma. Després fem un filtratge que acaba amb presentacions d'aquests projectes en diferents fòrums", explica a VIA Empresa.
La xarxa d'inversors
En el cas d'Esade Ban, realitzen fòrums segmentats per verticals (salut, energies netes, impacte social) o d'altres més específics en funció de la valoració. "Fem esmorzars per presentar projectes en fases molt inicials, amb valoracions de menys d'un milió d'euros", relata; i "dinars on es presenten idees més evolucionats que ja es valoren entre un i quatre milions d'euros", afegeix Zallo. L'última iniciativa d'aquesta xarxa d'inversors són els fòrums per family offices amb projectes valorats per sobre dels quatre milions d'euros. "Cadascun té el seu tipus d'inversor i aquesta segmentació ens va molt bé", celebra.
Ara bé, com pot saber un emprenedor si el seu projecte està llest per entrar a la roda de la xarxa d'inversors d'Esade Ban? "Volem projectes que ja hagin superat la fase d'idea, que ja hagin demostrat amb el beta o prototip que el negoci és viable i es vol fer gran", indica el seu director. L'altre requisit, assegura, és que tingui "tingui algun avantatge competitiu. I si té un component tecnològic, encara millor".
A Esade Ban reben uns 800 projectes cada any, en publiquen entre 200 i 300 a la plataforma i arriben als fòrums al voltant de 90. "S'acaba invertint en 20 o 30 startups", reconeix Zallo. Més que invertir en més empreses, explica que el que els agradaria és completar més les rondes en les que entren. "Idealment, que el 80% de la ronda fos nostra", assegura. Actualment Esade Ban compta amb uns 200 inversors, dels quals estan actius una vuitantena cada any amb un tiquet mitjà de 25.000 euros. Per ronda, aquest tiquet mitjà se situa entre 150.000 i 300.000 euros per empresa.
Inversors institucionals
"Som un inversor institucional que ja forma part de l'ecosistema emprenedor". Xavier Gispert, director de Comunicació de l'Institut Català de Finances (ICF), celebra que sovint "quan els business angels o els fons de capital risc inverteixen en empreses, en molts casos ens envien els projectes perquè hi coinvertim". També es produeix el cas a la inversa, startups que presenten els seus projectes a l'ICF i "trobem junts un inversor privat que ens permeti coinvertir". Al capdavall, indica Gispert, "el nostre objectiu és fer un efecte tractor per arrossegar diners a les empreses".
Des que el 2012 va inaugurar la línia de crèdit específica per a startups, l'ICF hi ha destinat 10 milions d'euros en una setantena de projectes. "Financem tot tipus d'empreses via crèdit, d'una banda; i també a través de la inversió en capital risc", precisa Gispert. Ho fan a través de préstecs participatius o invertint en fons de capital risc especialitzats en el segment de capital llavor.
Els préstecs participatius de l'ICF es mouen en una franja d'entre 50.000 i 200.000 euros. "Acostuma a ser la mateixa quantitat que hi posa l'inversor privat. Per a l'emprenedor l'avantatge és que duplica recursos", assenyala el responsable de l'ICF; que qualifica l'entitat com un "soci còmode" per a l'emprenedor. "Tot i fer préstec participatiu no entrem en la gestió de la companyia com sí que fan alguns inversors. A més, és un tipus de préstec que no demana garanties i s'adapta a l'evolució del negoci", justifica.
Saber la quantitat adequada
"La quantitat que necessites només la pots saber si fas un pla de negoci ben fet", recorda Rocío Flor. Aquest és, de fet, un requisit imprescindible per rebre l'assessorament financer d'Acció. "El business plan determinarà l'import de finançament que necessites i, sobretot, quan el necessites", precisa la cap de Finançament de l'agència pública. "Hi ha casos on el finançament fa falta per l'expansió i en altres més per engegar-lo (patents, biotecnologia, etc.)", diferencia.
Un altre aspecte important a tenir en compte en el finançament en forma de capital és que l'emprenedor haurà de cedir part de la societat en forma d'accions. "És molt difícil establir on és la línia vermella perquè la teoria no serveix, és un tema de negociació", reconeix Flor assenyalant la dependència de les expectatives de l'inversor i de l'emprenedor. "Has de determinar quant necessitaràs i fins a on estàs disposat a cedir. Però si serà una startup que requerirà molt capital has de tenir en compte que hi haurà diverses rondes de finançament i que t'aniràs diluint a cadascuna", adverteix. La valoració de la companyia, doncs, s'ha de determinar tenint-ho en compte.
"Igual que els inversors tenen molt clars els projectes on volen invertir; els emprenedors també haurien de tenir clars els criteris que volen pels seus inversors", recomana Rocío Flor. Al final, evidencia, "són futurs socis de la companyia. Has de tenir clar què vols que hi aportin i què estàs disposat a cedir".
Normalment en fases inicials "el que més encaixa a les startups és finançament amb capital", reconeix Rocío Flor. Habitualment a través de business angels en un principi i de capital risc en una segona fase. Entre aquests primers inversors hi ha els membres de la xarxa Esade Ban, que dirigeix Fernando Zallo. "Rebem projectes i els que reuneixen els requisits els entrem a la plataforma. Després fem un filtratge que acaba amb presentacions d'aquests projectes en diferents fòrums", explica a VIA Empresa.
La xarxa d'inversors
En el cas d'Esade Ban, realitzen fòrums segmentats per verticals (salut, energies netes, impacte social) o d'altres més específics en funció de la valoració. "Fem esmorzars per presentar projectes en fases molt inicials, amb valoracions de menys d'un milió d'euros", relata; i "dinars on es presenten idees més evolucionats que ja es valoren entre un i quatre milions d'euros", afegeix Zallo. L'última iniciativa d'aquesta xarxa d'inversors són els fòrums per family offices amb projectes valorats per sobre dels quatre milions d'euros. "Cadascun té el seu tipus d'inversor i aquesta segmentació ens va molt bé", celebra.
Ara bé, com pot saber un emprenedor si el seu projecte està llest per entrar a la roda de la xarxa d'inversors d'Esade Ban? "Volem projectes que ja hagin superat la fase d'idea, que ja hagin demostrat amb el beta o prototip que el negoci és viable i es vol fer gran", indica el seu director. L'altre requisit, assegura, és que tingui "tingui algun avantatge competitiu. I si té un component tecnològic, encara millor".
A Esade Ban reben uns 800 projectes cada any, en publiquen entre 200 i 300 a la plataforma i arriben als fòrums al voltant de 90. "S'acaba invertint en 20 o 30 startups", reconeix Zallo. Més que invertir en més empreses, explica que el que els agradaria és completar més les rondes en les que entren. "Idealment, que el 80% de la ronda fos nostra", assegura. Actualment Esade Ban compta amb uns 200 inversors, dels quals estan actius una vuitantena cada any amb un tiquet mitjà de 25.000 euros. Per ronda, aquest tiquet mitjà se situa entre 150.000 i 300.000 euros per empresa.
Inversors institucionals
"Som un inversor institucional que ja forma part de l'ecosistema emprenedor". Xavier Gispert, director de Comunicació de l'Institut Català de Finances (ICF), celebra que sovint "quan els business angels o els fons de capital risc inverteixen en empreses, en molts casos ens envien els projectes perquè hi coinvertim". També es produeix el cas a la inversa, startups que presenten els seus projectes a l'ICF i "trobem junts un inversor privat que ens permeti coinvertir". Al capdavall, indica Gispert, "el nostre objectiu és fer un efecte tractor per arrossegar diners a les empreses".
Des que el 2012 va inaugurar la línia de crèdit específica per a startups, l'ICF hi ha destinat 10 milions d'euros en una setantena de projectes. "Financem tot tipus d'empreses via crèdit, d'una banda; i també a través de la inversió en capital risc", precisa Gispert. Ho fan a través de préstecs participatius o invertint en fons de capital risc especialitzats en el segment de capital llavor.
Els préstecs participatius de l'ICF es mouen en una franja d'entre 50.000 i 200.000 euros. "Acostuma a ser la mateixa quantitat que hi posa l'inversor privat. Per a l'emprenedor l'avantatge és que duplica recursos", assenyala el responsable de l'ICF; que qualifica l'entitat com un "soci còmode" per a l'emprenedor. "Tot i fer préstec participatiu no entrem en la gestió de la companyia com sí que fan alguns inversors. A més, és un tipus de préstec que no demana garanties i s'adapta a l'evolució del negoci", justifica.
Saber la quantitat adequada
"La quantitat que necessites només la pots saber si fas un pla de negoci ben fet", recorda Rocío Flor. Aquest és, de fet, un requisit imprescindible per rebre l'assessorament financer d'Acció. "El business plan determinarà l'import de finançament que necessites i, sobretot, quan el necessites", precisa la cap de Finançament de l'agència pública. "Hi ha casos on el finançament fa falta per l'expansió i en altres més per engegar-lo (patents, biotecnologia, etc.)", diferencia.
Un altre aspecte important a tenir en compte en el finançament en forma de capital és que l'emprenedor haurà de cedir part de la societat en forma d'accions. "És molt difícil establir on és la línia vermella perquè la teoria no serveix, és un tema de negociació", reconeix Flor assenyalant la dependència de les expectatives de l'inversor i de l'emprenedor. "Has de determinar quant necessitaràs i fins a on estàs disposat a cedir. Però si serà una startup que requerirà molt capital has de tenir en compte que hi haurà diverses rondes de finançament i que t'aniràs diluint a cadascuna", adverteix. La valoració de la companyia, doncs, s'ha de determinar tenint-ho en compte.
"Igual que els inversors tenen molt clars els projectes on volen invertir; els emprenedors també haurien de tenir clars els criteris que volen pels seus inversors", recomana Rocío Flor. Al final, evidencia, "són futurs socis de la companyia. Has de tenir clar què vols que hi aportin i què estàs disposat a cedir".