La Covid-19 ho ha trasbalsat tot i res no serà igual que abans. És allò que deia Heràclit ja fa uns quants anys, que el riu canviava però nosaltres també.
Amb el Seat 600 la generació pre-digital va aprendre que la tecnologia et canviava la vida; de sobte Sant Miquel del Fai era més a prop i s’hi havia d’anar cada diumenge. L’iPhone va ser el 600 de la generació digital. De sobte Sant Miquel del Fai era tot el món i amb les low-cost hi anàvem a fer fotos amb Instagram.
"No crec que Apple fos conscient el 2007 que el que estava llençant al mercat no era un nou model de mòbil sinó un nou concepte d’ordinador de butxaca"
Amb l’iPhone vam aprendre que amb un telèfon podíem connectar-nos a internet, escoltar música, veure vídeos, jugar a videojocs i, a més, fer trucades. El primer anunci de l’iPhone de l’any 13 abans la covid enumerava tot el que podia fer el nou terminal d’Apple i al final afegia com qui no vol la cosa que també era un telèfon. No crec que Apple fos conscient el 2007 que el que estava llençant al mercat no era un nou model de mòbil sinó un nou concepte d’ordinador de butxaca.
I com si d’una profecia es tractés vam fer servir el mòbil cada cop per a més coses i cada cop menys per trucar. Recordo el silenci que regnava a l’estudi de Gotomedia de San Francisco, on treballava el 2007 quan va sortir l’iPhone als EUA; el correu i una incipient missatgeria ja havien pres el lloc de les trucades.
Una dècada és molt en tecnologia i és entre una vuitena i una novena part de la nostra vida, prou temps com perquè els hàbits canviïn i perquè mirem enrere amb nostàlgia. I en aquests deu anys que fa que tots tenim telèfons espavilats ens hem oblidat de parlar per telèfon com ans solíem, i aquests dies de covid-19 ho estem pagant.
60 dies després encara ens dura la fal·lera de fer videotrucades simplement perquè la tecnologia ho permet, perquè es pot fer i perquè tothom ho fa. La major part d’aquestes comunicacions serien més fàcils, directes i més breus —sobretot més breus— si les féssim amb una vulgar i pre-covidiana trucada de telèfon. Passem les hores de feina mirant fixament cares pixelades de gent que ni ens mira, que està responent correus, que llegeix Twitter o procura mirar per la finestra per relaxar la vista.
"60 dies després encara ens dura la fal·lera de fer videotrucades simplement perquè la tecnologia ho permet, perquè es pot fer i perquè tothom ho fa"
Vaig patir molt durant les primeres setmanes de confinament per aquesta impossible atenció que les videotrucades demanen però la meva vida va canviar a millor quan vaig pensar en respondre-les des del mòbil, només amb veu, mentre passejo per casa amb els auriculars posats, com quan tenia un Nokia.