2020: De crisi en crisi

L'abril de 2013, ara fa 7 anys, es coneixia que la taxa d'atur espanyola havia arribat al 27,16%, s'assolia la vergonyosa xifra de 6.202.700 persones sense feina. La persistent destrucció de teixit econòmic, explicitada amb l'increment de l'atur quedava alhora reflectida, a final d'any, amb una caiguda del PIB de l'1,4% respecte de l'any anterior. L'any 2013 fou un any dur, però representar el fi del llarg període de gran recessió global iniciat el 2008 per la fallida de Lehman Brothers. El 2014 el PIB d'Espanya va créixer un 1,4% i l'atur és reduir en 477.900 persones (taxa d'atur 23,7%). Així doncs, ara fa 7 anys, s'iniciava el camí de la recuperació i de passar pàgina del malson que fou la gran recessió.

Ara, el 2020, de nou ens troben immersos en un nou malson arran del coronavirus SARS-CoV-2. El coronavirus esta posant en risc la vida de milions de persones a tot el món, i ho seguirà fent mentre no es disposi d'una vacuna. La crisi sanitària inevitablement està esdevenint econòmica. Totes les projeccions, que són diverses i canviats, indiquen que estem a les portes d'una nova recessió, d'impacte global, que destruirà importants parts del teixit productiu, pot destruir milions de llocs de treball i generar una crisi social més intensa que la gran crisi financera de fa 12 anys.

"Cal actuar amb rapidesa per disminuir l'impacte negatiu, preservant la continuïtat de les empreses possibilitant la disponibilitat de liquiditat"

Esdevé requerit actuar amb rapidesa per disminuir l'impacte negatiu, preservant la continuïtat de les empreses possibilitant la disponibilitat de liquiditat i que no es trenqui la seqüència de cobraments pagaments, facilitant el manteniment dels llocs de treball i assegurant ingressos a les famílies i, alhora, repensar i posar en marxa les actuacions encaminades a construir una economia realment forta, basada en un model industrial 4.0, en la innovació, en potenciar la formació, en assolir en 5 anys el 3% en R+D+i, i en desplegar capacitat tecnològica. És a dir, assignatures pendents des de fa anys. De no fer-ho els estralls de produïts per la Covid encara seran més grans i el país s'endinsarà en una l'inadmissible societat de baix cost i supervivència, el que vol dir exclusió, precarietat i pobresa.

Sembla que la humanitat no sap fer altra cosa d'anar de crisis en crisis i que no hem après de les moltes que ens ha deixat el segle XX. La crisi exigeix aprendre moltes lliçons, sobreposant-nos als ressentiments envers les administracions que es generaran, tant per superar les enormes destrosses produïdes, i seqüeles associades, com per estar millor preparats per a la següent crisi. Hom pot pensar que inclús els humans som el problema en un exhaust planeta, no és cert. El problema no és altre que l'estil de vida fonamentat en un consum exagerat de recursos per una part de la població, i una governança desajustada a les noves realitats de la globalització. No hi pot haver un món sense fronteres, si no hi ha una governança mundial amb capacitat de possibilitar el desenvolupament col·lectiu. Superar la crisi, aprendre i preparar-se per afrontar les properes, vol dir entendre el dilema entre la solidaritat global i els nacionalismes i més enllà entre la democràcia i les autarquies, i assumir que la governança ha de variar a tots els nivells. 

"VIA Empresa va nèixer en plena crisis econòmica tot respirant optimisme, objectivitat i confiança envers el futur i amb la mirada posada a l'horitzó llunyà"

Caldran noves formes d'actuar en un món global forçosament connectat. Són requerides solucions locals de proximitat, i alhora no oblidar que sols hi ha llibertat sense democràcia plena, i aquesta exigeix un equilibri sincrònic entre Administració, empresa (mercat) i societat civil, actuant aquesta com a contrapoder de les altres.

Després de set anys afrontem una nova crisi, esdevé imprescindible desplegar energia, creativitat, talent, reflexió i acció, valors que històricament s'associen al número 7, i que ara esdevenen imprescindibles per reprendre de nou i reinventar la quotidianitat.

Pensant en aquest nou inici, no puc oblidar que aquest final de mes va néixer VIA empresa, el diari que ara esteu llegint. Ho va fer en plena crisis econòmica tot respirant optimisme, objectivitat i confiança envers el futur i amb la mirada posada a l'horitzó llunyà sabent que podia, i hi havia, ser millor si es treballava amb determinació i es desplegaven el talent i la capacitat existent. Valors que ara de nou necessitem i que traspuen en les pàgines d'aquest diari mercès al talent i compromís dels seus professionals.