7 preguntes per fer-se abans d'invertir
23
de Març
de
2015
Des de fa uns anys hi ha una assignatura a segon d'econòmiques que es diu Economia Financera. No pas als meus temps, aleshores ho apreníem després, directament treballant als bancs. Però i els estalviadors / inversors que no han tingut la sort d'estudiar-la? Els que han depès dels consells dels gerents de les oficines de banca i, si han tingut la mala sort de què l'oficina més propera fos la del Banco de Madrid ara s'estiren els cabells?
Per ells, i per tothom, les set preguntes que tot inversor s'ha de fer abans de creuar la porta d'una entitat financera (més encara si és un banc), són les següents:
1. Estic en edat de consumir o d'invertir?
Si s'és jove, amb nens petits i s'acaba de comprar un habitatge, sens dubte no és el moment d'invertir, és el moment de reduir els deutes, o de consumir. Però si estic proper a la jubilació i no tinc fills a casa, és el moment d'invertir. Si es consumeix, el millor és fixar-se en els tipus d'interès de les hipoteques, dels préstecs personals, de pagar cada mes les targetes de crèdit i de no deixar cap compte en descobert. Així ens estalviarem pagar uns interessos de descobert elevats i malgastats.
2. Quants diners necessito per la meva jubilació?
Aquesta pregunta se l'han de fer els que ja han criat als fills, amortitzat la hipoteca, i els hi queda poc per jubilar-se. Potser amb el que espera cobrar de la seguretat social ja en té prou, aleshores només ha de vigilar de no gastar més del que ingressa . En cas contrari, s'han de calcular els diners que cal cada any un cop jubilat, a més de la pensió. Si es vol viure com avui dia, cal el mateix que avui gasten, però en general la gent consumeix una mica menys, menys viatges a la feina, menys dinars... Tot i que hi ha gent que al començament gasta molt més, s'ha de pensar que farà.
3. Quants anys em falten per la jubilació?
Si són molts anys, i ja no es té deutes, perfecte, és qüestió d'estalviar. I mirar quan s'ha d'estalviar cada any per arribar a la despesa desitjada.
4. Quin tipus d'interès haig de tenir en compte per fer els càlculs?
En altres paraules: a on invertiré els diners per què rendeixen el que necessito per quan em jubili? Aquesta pregunta abans era fàcil de respondre, avui amb els tipus d'interès dels bons per terra, no té una resposta agradable. Entre un 0 i un 3%?
5. A quins instruments financers inverteixo els diners per què em rendeixen el que necessitaré gran?
Aquesta pregunta comença a ser interessant, en tant i quan la resposta depèn de moltes variables. Si ha fet els càlculs i pot arribar a tenir els diners necessaris amb un tipus entre el 0 i el 3%, aleshores els dipòsits bancaris són una bona alternativa. Tanmateix, si té molt temps per davant, una part sempre s'ha d'invertir a borsa, val la pena, els rendiments han estat sempre superiors.
Però si, en canvi, ni amb un 3% arribaria mai a aconseguir el que creu que necessita, bé perquè s'ha decidit a estalviar molt tard, bé per altres circumstàncies, aleshores les alternatives són moltes. Perquè aleshores és quan la gent està disposada a arriscar molt, a invertir una part molt important en borsa, a cercar rendibilitats elevades però amb molta variabilitat (volatilitat és la paraula adequada).
Si no arriba al que creu convenient per viure, tant se val que ho perdi tot, tampoc en tindria prou. I aleshores és quan els inversors cauen en la temptació de cercar elevades rendibilitats, d'instruments financers que no saben gaire què volen dir però amb els que potser, potser, guanyaran molts diners. Hem tingut molts casos, preferents, noves emissions de borsa (ara estan de moda les empreses tecnològiques). És quan els inversors franquegen la porta de Banco de Madrid i decideixen participar en una sicav, en un fons d'inversió que donarà molta rendibilitat...
6. Necessitaré els diners de cop i volta?
O sóc prou tranquil per saber que amb cobrar cada any una mica (o molt, però constant) en tindré prou. Aleshores la borsa pren més interès, per aquells que poden esperar, que no es posen nerviosos, una part a borsa possibilita una rendibilitat millor. Però no en productes que garanteixen rendibilitats, que no s'entenen, que tenen incorporades opcions sobre diferents actius financers (generalment sobre accions o bons).
7. Finalment: quina entitat bancària em mereix confiança?
O m'estimo més demanar l'opinió d'un assessor financer (es diuen EAFIs), o anar a una boutique? Aquí si que ja depèn del gust de cadascú, n'hi ha que els hi agraden les minifaldilles, però després no es queixen si els hi miren les cames! N'hi ha que portem pantalons, més discret i segur. Això si que depèn de cadascú, però una consulta ràpida a Internet, per veure si estan classificats, quina és la seva història, sempre val la pena. Vaja, minifaldilles però de bona qualitat!
Per ells, i per tothom, les set preguntes que tot inversor s'ha de fer abans de creuar la porta d'una entitat financera (més encara si és un banc), són les següents:
1. Estic en edat de consumir o d'invertir?
Si s'és jove, amb nens petits i s'acaba de comprar un habitatge, sens dubte no és el moment d'invertir, és el moment de reduir els deutes, o de consumir. Però si estic proper a la jubilació i no tinc fills a casa, és el moment d'invertir. Si es consumeix, el millor és fixar-se en els tipus d'interès de les hipoteques, dels préstecs personals, de pagar cada mes les targetes de crèdit i de no deixar cap compte en descobert. Així ens estalviarem pagar uns interessos de descobert elevats i malgastats.
2. Quants diners necessito per la meva jubilació?
Aquesta pregunta se l'han de fer els que ja han criat als fills, amortitzat la hipoteca, i els hi queda poc per jubilar-se. Potser amb el que espera cobrar de la seguretat social ja en té prou, aleshores només ha de vigilar de no gastar més del que ingressa . En cas contrari, s'han de calcular els diners que cal cada any un cop jubilat, a més de la pensió. Si es vol viure com avui dia, cal el mateix que avui gasten, però en general la gent consumeix una mica menys, menys viatges a la feina, menys dinars... Tot i que hi ha gent que al començament gasta molt més, s'ha de pensar que farà.
3. Quants anys em falten per la jubilació?
Si són molts anys, i ja no es té deutes, perfecte, és qüestió d'estalviar. I mirar quan s'ha d'estalviar cada any per arribar a la despesa desitjada.
4. Quin tipus d'interès haig de tenir en compte per fer els càlculs?
En altres paraules: a on invertiré els diners per què rendeixen el que necessito per quan em jubili? Aquesta pregunta abans era fàcil de respondre, avui amb els tipus d'interès dels bons per terra, no té una resposta agradable. Entre un 0 i un 3%?
5. A quins instruments financers inverteixo els diners per què em rendeixen el que necessitaré gran?
Aquesta pregunta comença a ser interessant, en tant i quan la resposta depèn de moltes variables. Si ha fet els càlculs i pot arribar a tenir els diners necessaris amb un tipus entre el 0 i el 3%, aleshores els dipòsits bancaris són una bona alternativa. Tanmateix, si té molt temps per davant, una part sempre s'ha d'invertir a borsa, val la pena, els rendiments han estat sempre superiors.
Però si, en canvi, ni amb un 3% arribaria mai a aconseguir el que creu que necessita, bé perquè s'ha decidit a estalviar molt tard, bé per altres circumstàncies, aleshores les alternatives són moltes. Perquè aleshores és quan la gent està disposada a arriscar molt, a invertir una part molt important en borsa, a cercar rendibilitats elevades però amb molta variabilitat (volatilitat és la paraula adequada).
Si no arriba al que creu convenient per viure, tant se val que ho perdi tot, tampoc en tindria prou. I aleshores és quan els inversors cauen en la temptació de cercar elevades rendibilitats, d'instruments financers que no saben gaire què volen dir però amb els que potser, potser, guanyaran molts diners. Hem tingut molts casos, preferents, noves emissions de borsa (ara estan de moda les empreses tecnològiques). És quan els inversors franquegen la porta de Banco de Madrid i decideixen participar en una sicav, en un fons d'inversió que donarà molta rendibilitat...
6. Necessitaré els diners de cop i volta?
O sóc prou tranquil per saber que amb cobrar cada any una mica (o molt, però constant) en tindré prou. Aleshores la borsa pren més interès, per aquells que poden esperar, que no es posen nerviosos, una part a borsa possibilita una rendibilitat millor. Però no en productes que garanteixen rendibilitats, que no s'entenen, que tenen incorporades opcions sobre diferents actius financers (generalment sobre accions o bons).
7. Finalment: quina entitat bancària em mereix confiança?
O m'estimo més demanar l'opinió d'un assessor financer (es diuen EAFIs), o anar a una boutique? Aquí si que ja depèn del gust de cadascú, n'hi ha que els hi agraden les minifaldilles, però després no es queixen si els hi miren les cames! N'hi ha que portem pantalons, més discret i segur. Això si que depèn de cadascú, però una consulta ràpida a Internet, per veure si estan classificats, quina és la seva història, sempre val la pena. Vaja, minifaldilles però de bona qualitat!