Es pretén donar un bon cop de falç perquè Catalunya sigui rica i plena. A l'esmena núm. 3105 dels pressupostos, presentada al Congrés dels Diputats, es proposa al punt vuitè, U que per l'exempció a l'impost de patrimoni de les empreses familiars "la participació del subjecte passiu al capital de l'entitat sigui almenys del 15% computat de forma individual, o del 40% conjuntament amb..."(grup familiar de segon grau), davant del 5% i 20% respectivament, vigents en l'actualitat. DOS.1 "Es crea la quota estatal de l'impost del patrimoni..." sobre la que es pot deduir la quota autonòmica, de forma tal que a la pràctica les comunitats autònomes només podran competir augmentant la imposició.
Tenint en compte que l'impost de successions remet al de patrimoni pels requisits a complir per poder-se acollir a la reducció del 95% del valor de la base imposable, l'esmena també afectaria les transmissions mortis-causa de l'empresa familiar.
El fet que aquesta esmena tingui poques probabilitats de ser aprovada no treu importància a què és l'opinió i intenció d'un soci del govern central, que està a l'actual govern català i que probablement serà el partit més votat a les pròximes eleccions catalanes i base del futur govern autonòmic. Va en la mateixa línia de la modificació introduïda amb ocasió de l'aprovació dels darrers pressupostos de la Generalitat, en el sentit de fer incompatible acollir-se a l'impost de successions a la reducció de base imposable per empresa familiar i a bonificacions a la quota.
"Atacar a l'empresa familiar i a la seva continuïtat és llançar pedres sobre la pròpia teulada"
Reflexionem sobre algunes possibles conseqüències d'una eventual aprovació de la dita esmena. Un augment dels canvis de residència a llocs propers, com Andorra o Portugal, en els que el tractament fiscal és molt més favorable. Menor reinversió de beneficis empresarials, en tenir-se que repartir més dividends per poder afrontar el pagament de l'impost de patrimoni. Major venda d'empreses per poder afrontar el pagament d'impost de successions, ja que no és el mateix rebre un patrimoni que rebre liquiditat. Major tancament d'empreses per canvi generacional, pel mateix motiu. Reducció de la dimensió de les empreses, ja que una forma de complir els nous requisits és dividir l'empresa. En definitiva, una major mortalitat de les empreses per canvi generacional.
S'ha de tenir en compte que l'empresa familiar representa el 88% de les empreses catalanes, el 69% del valor afegit brut i el 76% dels llocs de treball privats, és a dir la base de l'estat de benestar. Atacar a l'empresa familiar i a la seva continuïtat és llançar pedres sobre la pròpia teulada; i és que, parafrasejant a Winston Churchill, "molts veuen a l'empresa com el llop al qual cal abatre; uns altres com la vaca que ha de ser ordeñada; i molt pocs la miren com el cavall que tira del carro".