Acceptaries un robot com a cap?
02
de Maig
de
2017
Segons un recent estudi de McKinsey, pràcticament la meitat de les activitats per les quals les persones són retribuïdes avui són susceptibles de ser automatitzades amb la tecnologia existent. 16 bilions de dòlars en salaris es poden esvair mitjançant la substitució d'humans per màquines. Evidentment, les activitats més susceptibles de ser automatitzades són aquelles de caràcter repetitiu i previsible (el 51% de les activitats totals, segons el mateix informe).
Ocupacions en manufactura, distribució, comerç, o serveis d'alimentació són les més vulnerables a la invasió dels robots. Però ningú es lliurarà del nou escenari d'automatització massiva, que segueix una regla 50-50: el 50% dels treballs actuals es veurà afectat en, almenys, un 50% d'activitats per la incorporació de tot tipus de sistemes digitals al món productiu: des de treballadors de magatzems a reparadors de rellotges, passant per agents de viatges, tècnics químics, infermers, o desenvolupadors web.
També advocats (qui millor que un sistema d'intel·ligència artificial per recordar els marcs legals i la jurisprudència en tota la seva integritat, i trobar una solució òptima a un problema jurídic), o metges (qui millor que un algorisme amb visió artificial per reconèixer un càncer de pulmó en una radiografia després d'haver-ne analitzat milers d'elles).
Fins i tot, McKinsey calcula que les tasques d'un director general poden ser, almenys en un 30%, assumides per algorismes intel·ligents. I això comptant amb la tecnologia actual. Amb la força de la llei de Moore al darrera (segons la qual la potència de càlcul dels computadors es dobla cada dos anys aproximadament), en 20 anys podem tenir sistemes d'intel·ligència artificial milions de vegades més potents que els actuals a les nostres fàbriques, als nostres cotxes, als nostres hospitals, les nostres llars o a les nostres butxaques.
Sigui com sigui, ens acostem a un escenari on, com a mínim, haurem de conviure amb màquines d'intel·ligència creixent. Acceptaríem un robot com a cap? Sorprenentment, estudis del MIT corroboren que no només acceptaríem un robot com a cap, sinó que... seríem més feliços així! En proves fetes amb equips de plantes manufactureres comandats per humans i equips comandats per robots, els investigadors van demostrar que no només l'assignació de tasques era més eficient quan comandaven els robots, sinó que els operaris les percebien com més justes i treballaven més motivats.
La intel·ligència artificial té el potencial per ocupar cada cop nivells de gestió i presa de decisions de major complexitat. I els algorismes no es posen nerviosos, no pateixen estrès i no es cansen mai. Hi ha qui pensa que, en qualsevol cas, les decisions estratègiques sempre quedaran en mans humanes. Però els algorismes són cada cop més capaços de generar pensament estratègic, fins i tot en situacions d'informació incomplerta. No només han guanyat ja als campions humans en escacs i go (un joc oriental molt més complex que els escacs). També ho han fet al pòquer, marcant-se "farols" i anticipant els "farols" dels seus adversaris. Ja saben mentir de forma premeditada.
Algorismes digitals avancen també cap a l'art: pinten com Rembrandt, escriuen haikus o composen simfonies. I mostren intel·ligència emocional creixent i capacitat d'interacció social quasi-humana. Recomano veure els inquietants avatars (algorismes amb cares humanes, capaços de seguir una conversa) de l'empresa Soul Machines, pensats per substituir humans en llocs d'atenció al públic. Mireu aquest vídeo (a partir del minut 2). Escolteu, especialment, quan el presentador li demana a l'avatar on va néixer. L'algorisme sembla dubtar i li contesta "has sentit a parlar d'un lloc anomenat Internet?"...
Ocupacions en manufactura, distribució, comerç, o serveis d'alimentació són les més vulnerables a la invasió dels robots. Però ningú es lliurarà del nou escenari d'automatització massiva, que segueix una regla 50-50: el 50% dels treballs actuals es veurà afectat en, almenys, un 50% d'activitats per la incorporació de tot tipus de sistemes digitals al món productiu: des de treballadors de magatzems a reparadors de rellotges, passant per agents de viatges, tècnics químics, infermers, o desenvolupadors web.
També advocats (qui millor que un sistema d'intel·ligència artificial per recordar els marcs legals i la jurisprudència en tota la seva integritat, i trobar una solució òptima a un problema jurídic), o metges (qui millor que un algorisme amb visió artificial per reconèixer un càncer de pulmó en una radiografia després d'haver-ne analitzat milers d'elles).
Fins i tot, McKinsey calcula que les tasques d'un director general poden ser, almenys en un 30%, assumides per algorismes intel·ligents. I això comptant amb la tecnologia actual. Amb la força de la llei de Moore al darrera (segons la qual la potència de càlcul dels computadors es dobla cada dos anys aproximadament), en 20 anys podem tenir sistemes d'intel·ligència artificial milions de vegades més potents que els actuals a les nostres fàbriques, als nostres cotxes, als nostres hospitals, les nostres llars o a les nostres butxaques.
Sigui com sigui, ens acostem a un escenari on, com a mínim, haurem de conviure amb màquines d'intel·ligència creixent. Acceptaríem un robot com a cap? Sorprenentment, estudis del MIT corroboren que no només acceptaríem un robot com a cap, sinó que... seríem més feliços així! En proves fetes amb equips de plantes manufactureres comandats per humans i equips comandats per robots, els investigadors van demostrar que no només l'assignació de tasques era més eficient quan comandaven els robots, sinó que els operaris les percebien com més justes i treballaven més motivats.
La intel·ligència artificial té el potencial per ocupar cada cop nivells de gestió i presa de decisions de major complexitat. I els algorismes no es posen nerviosos, no pateixen estrès i no es cansen mai. Hi ha qui pensa que, en qualsevol cas, les decisions estratègiques sempre quedaran en mans humanes. Però els algorismes són cada cop més capaços de generar pensament estratègic, fins i tot en situacions d'informació incomplerta. No només han guanyat ja als campions humans en escacs i go (un joc oriental molt més complex que els escacs). També ho han fet al pòquer, marcant-se "farols" i anticipant els "farols" dels seus adversaris. Ja saben mentir de forma premeditada.
Algorismes digitals avancen també cap a l'art: pinten com Rembrandt, escriuen haikus o composen simfonies. I mostren intel·ligència emocional creixent i capacitat d'interacció social quasi-humana. Recomano veure els inquietants avatars (algorismes amb cares humanes, capaços de seguir una conversa) de l'empresa Soul Machines, pensats per substituir humans en llocs d'atenció al públic. Mireu aquest vídeo (a partir del minut 2). Escolteu, especialment, quan el presentador li demana a l'avatar on va néixer. L'algorisme sembla dubtar i li contesta "has sentit a parlar d'un lloc anomenat Internet?"...