Si jo fos un mes de l’any, preferiria dir-me Agost, perquè dir-se Setembre té molt mala fama.
Comença el nou curs i entre el record de les vacances i la curiositat dels nous projectes penso que l’actualitat de les darreres setmanes m’ha generat alguns dilemes que vull compartir amb vosaltres; oposats o complementaris són conceptes que m’han cridat l’atenció i m’han fet pensar, mentre descobria nous paisatges, llegia les notícies o feia ganxet per la meva filla.
Agost o Setembre sense anar més lluny, podrien associar-se a dues maneres de fer, a través de dos acrònims: JOMO o FOMO.
El terme FOMO (Fear Of Missing Out) és una idea de Patrick McGinnis a un article del 2004 a una revista humorística de Harvard. Sorprès per la repercussió de l’invent, va acabar escrivint-ne un llibre, un TedTalk, un pòdcast (FOMO Sapiens) i darrerament ha ampliat el terme amb el FOBO (Fear of Better Options), per afrontar reptes com els del mes de setembre.
"El JOMO (Joy of Missing Out), la joia de viure allò que és proper, personal, especial i la valentia de donar-li el seu espai"
A l’estiu, el plaer del JOMO. Aquesta va ser la resposta d’Anil Dash a l'estrès que genera el FOMO. El seu passava a Nova York, on patia l’angoixa de ser present a tants esdeveniments, bé perquè no hi coneixeria ‘ningú’ o perquè allà hi seria ‘tothom’. I el seu FOMO es va congelar quan va viure el naixement del seu fill. Aquest va ser el seu JOMO (Joy of Missing Out), la joia de viure allò que és proper, personal, especial i la valentia de donar-li el seu espai. “Ser qui controla el que em mou” és una bona manera de gaudir de les vacances, però també de la resta de dies de l’any.
Merchandising o reputació. Jo em dedico a això del brànding. Alguns em diuen que sóc metgessa de les marques, perquè analitzo, diagnostico, proposo receptes i les administro en benefici de l’empresa i els seus grups d’interès.
I detecto als malalts encara que no estigui de guàrdia.
Acompanyava a la filla al Primark que volia fer un regal a una amiga i vaig xocar amb una samarreta de Yale University i una de Harvard a prop de la caixa.
Universitats que lideren els rànquings internacionals comercialitzen la seva marca a través de Brand Alliance per tot el món i les pots comprar aquesta botiga de l’Illa Diagonal per 18 euros. A la botiga de Yale costen entre 20 i 85 dòlars i a la de Harvard, entre 20 i 99,99 dòlars.
El dubte: què val més, els ingressos per merchandising o la reputació d’una marca?
Barcelona, París o Los Angeles?
La cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024 va ser motiu de debat per a moltes persones. I també la de clausura. De la primera, en destaco l’estratègia espectacular de city branding quan van decidir que l’escenari de la cerimònia no fos un camp de futbol sinó tota la ciutat! I a través del passeig pel Sena. Gran campanya de marca, global!
La pluja de vegades també té problemes de marca, com va ser la d’aquell dia. Tot i que la seva reputació, de cara a futur, va clarament a l’alça.
De la cerimònia de clausura em quedo amb la joia de l’equip olímpic mundial que per fi es va trobar per celebrar plegats els esforços viscuts.
El millor, però, va ser l’espectacular brànding final de Tom Cruise i the american way of life amb l’entrega del testimoni olímpic a la ciutat de Los Angeles, que acollirà els Jocs Olímpics de l’any 2028. Vau veure el fantàstic co-branding de les Olimpíades al famós rètol de Hollywood?
De la ciutat de la llum a les olimpíades de pel·lícula. Tot i que, ja ho sabem, ni l'una ni l’altra seran mai la ciutat que va acollir els millors JJOO de la història.
Odi o esperança?
Friso per veure el debat del 10 de setembre, amb el duel entre Kamala Harris i Donald Trump, les dues marques personals que han sacsejat la campanya electoral cap a les eleccions del novembre als Estats Units. O tres. Joe Biden, envellit, clar perdedor. Trump, atemptat i escombrat. I l’entrada de Harris, que trenca amb la grisor previsible i omple de color les enquestes i els mítings i els continguts a les xarxes socials.
"Trump, des de l’odi, el menyspreu del contrincant i la mentida i Harris amb ganes de sumar, integrar i recuperar l’esperança"
Estratègies de brànding personal i polític radicalment oposades: Trump, des de l’odi, el menyspreu del contrincant i la mentida i Harris amb ganes de sumar, integrar i recuperar l’esperança.
Al tinter
D’altres conceptes em queden al tinter (us imagineu, un tinter ple de paraules esperant per sortir i ser llegides?). Però no tinc temps ni espai i us deixo a vosaltres que desentrelleu el debat:
- Twitter o X? Algú ha fet % dels webs mundials que encara no han retirat l’ocellet? Un exemple de marca en crisi múltiple.
- Tinder o Mercadona. Algú farà un % d’increment de vendes a Mercadona per aquesta campanya? I el de les pinyes de Mercadona? Un gran exemple de “contingut guanyat”, la campanya més econòmica!
- Daniel Sancho o La Casa en flames? Realitat o ficció?
- Isla Perdida o Volveréis? Amb quina us quedeu, amb la del pare o la del fill? O la del pare a la del fill, amb bata de quadres?
- Jubilació o feina fins als 80? Us recomano molt The 100 year life!
- Immigració o expats?
- Alliberar ostatges o genocidi d’estat? Sense paraules.
Respiro fondo i tanco el tinter amb una frase de Mandela: "May your choices reflect your hopes, not your fears".
De moment, per aquest setembre, jo em quedo amb l’estil Kamala.
Afrontar els reptes, amb valentia, amb humor i en positiu.
Yes, we all can!
Bona tornada.