No en faré una anàlisi tècnica ni una valoració acurada. Només puc exposar impressions a partir de converses amb directius d'instituts i d'empreses. A més, recentment he tingut l'oportunitat d'escoltar el parer d'en Melcior Arcarons, el director general de l'FP.
No es pot dir que la implantació de la modalitat dual hagi estat un fracàs. Encara és aviat per treure una conclusió admonitòria. Reconec que s'estan corregint les maneres i s'estan revisant els protocols que s'havien proposat a l'inici; per tant, s'està treballant bé per part d'Ensenyament. Per contra, quan es va començar no sé si es va córrer massa. A vegades penso que es va improvisar excessivament o bé que no es van ponderar encertadament alguns dels factors que havien de ser coadjuvants, com ara el paper de les companyies.
No es podia esperar més per part de les empreses. Ja havíem advertit que la conjuntura era poc tempestiva i que l'envol de la dual hagués hagut d'esperar una època més procliu; no pas uns moments en què no poques empreses es trobaven en processos d'expedients de regulació d'ocupació. A més, al principi els requeriments administratius i contractuals eren poc estimulants; s'exigien massa compromisos.
Tampoc no es podia esperar més per part dels centres de formació. Uns i altres han fet mans i mànigues per no quedar retratats i pujar al carretó de la dual. Vaig escoltar els neguits de directors d'institut i de responsables de pràctiques. No sé fins a quin punt els seus laments arribaven a la taula del Sr. Arcarons però estaven molt amoïnats, de veres. Semblava que la dual estava caient com una càrrega, amb un excés d'imperatius i amb una peremptorietat poc justificada.
Pel que fa als alumnes, res a dir, suposo. Ells hauran rebut la informació adient i hauran descobert les oportunitats que els aporta la modalitat dual. Ells haurien de ser els principals beneficiaris de l'empelt, que per a això s'ha fet.
Fins ara s'ha cobert la primera etapa. S'ha fet el camí més fàcil. Les empreses que han aprofitat el nou model han estat sobretot les més grans, particularment les de matriu alemanya, coneixedores d'aquesta modalitat. En endavant, el gran repte de la formació professional dual és la seva consolidació a partir de les petites i mitjanes empreses, que són les úniques que poden garantir la continuïtat del sistema. Molt haurà de treballar la direcció general per acoblar els procediments i el rang d'exigències a les possibilitats de les pimes, que no tenen res a veure amb les de les empreses majúscules.