Conseqüències econòmiques d'ajornar les eleccions

Davant del dilema salut o economia, cal posar per davant la salut. I això no solament perquè l’objectiu de l’economia és el benestar de les persones. També cal prioritzar la salut perquè d’aquesta manera anirà millor l’economia. Aquells països que en alguna fase de la pandèmia han posat la salut per darrera de l’economia, han hagut de rectificar ja que l’evolució de la covid ha estat més letal. Recordem el cas del Regne Unit, per exemple.

En aquest context, la decisió de retardar les eleccions sembla un mal menor si tenim en compte que les autoritats sanitàries preveuen que pel 14 de febrer estarem al pic de la tercera onada de la covid amb entre 3.000 i 4.000 casos nous al dia; i entre 600 i 700 pacients ingressats. Considerant que en unes eleccions es mobilitzen unes 100.000 persones que han d’estar moltes hores als llocs de votació; i que han d’estar a prop de centenars de votants, es tracta d’una situació molt perillosa. Per tant, calia moure les eleccions.

"Considerant que en unes eleccions es mobilitzen unes 100.000 persones que han d’estar moltes hores als llocs de votació es tracta d’una situació molt perillosa. Per tant, calia moure les eleccions"

Però, a continuació, cal pensar en els efectes de retardar varis mesos les eleccions i, per tant, la formació d’un nou govern. D’entrada, vol dir que en el millor dels casos funcionarem la major part del 2021 amb el pressupost prorrogat del 2020 i això implica que:

• Els ingressos i la despesa corrent, els salaris per exemple, es prorroguen i, per tant, tenen continuïtat.
• També tenen continuïtat les subvencions que financen activitats d’interès públic amb vocació de permanència. Això afecta a moltes de les subvencions que donen les administracions públiques.

Però també hi ha conseqüències negatives:

• Tant l'ajornament d’eleccions com la prorroga d’un pressupost, fa que la població tingui la sensació de manca d’estabilitat política; i això no és bo per a l’economia.
• Però encara que es prorrogui un pressupost, no totes les partides són prorrogables. Per exemple, les inversions no ho són. Si en el pressupost anterior hi havia una partida per a fer una carretera, un cop s’ha fet la carretera, la partida ja queda esgotada i no es prorroga. En canvi, si en el pressupost anterior hi havia una partida per al manteniment de la carretera, aquesta partida sí que es prorroga. També es poden dur a terme compromisos de caràcter plurianual iniciats en anys anteriors. Per tant, amb  un pressupost prorrogat, en principi, el que no es pot fer és iniciar nous projectes.
• Tampoc es pot ampliar la plantilla o aprovar ofertes publiques d’ocupació a menys que s’haguessin iniciat anteriorment.

En definitiva, no hi ha capacitat per a fer nous programes, noves inversions o despeses relacionades amb noves prioritats que poden sorgir. Si repassem l’hemeroteca, veurem que en la darrera dècada hi ha hagut molts anys en que s’ha funcionat amb pressupostos prorrogats a causa de la manca de suficient majoria parlamentaria en els partits de govern.

"Ajornar  les eleccions té conseqüències econòmiques, però són mals menors comparats amb el que pot passar si no seguim els criteris de les autoritats sanitàries"

De tota manera, si cal fer actuacions no previstes al pressupost, sempre es podran tirar endavant si el Govern aconsegueix l’autorització del Parlament. I això ha passat molts cops des que va començar la covid, on s’han realitzat despeses no pressupostades inicialment per valor de més de 5.000 milions d’euros. És veritat que això requereix tràmits burocràtics i parlamentaris molt més feixucs que si hagués estat previst en el pressupost. Possiblement, la covid obligarà a mobilitzar més ajuts no previstos per a minimitzar la desaparició de la part més feble de l’economia i, si hi cal, segur que es podran tirar endavant igualment.

En conclusió, ajornar les eleccions té conseqüències econòmiques, però són mals menors comparats amb el que pot passar si no seguim els criteris de les autoritats sanitàries.