Ens pot ajudar la IA a ser més creatius? (II)

La setmana passada us vaig parlar d’Intel·ligència Artificial (IA), de la dificultat de trobar-ne una definició prou rigorosa i de com amb l’eclosió de plataformes d’IA el futur que semblava molt llunyà ens està passant literalment per davant dels nostres ulls. 

Em preguntava si mai a un sistema d’aquests el podríem considerar de veritat creatiu i d’aquí la necessitat de posar-nos d’acord amb què entenem per creativitat d’una manera formal. Sabem que depèn de l’experiència personal, del substrat cultural i que a la seva base hi ha la còpia, la transformació i la combinació. Un detall, en aquests tres àmbits els ordinadors ens superen a bastament.

La creativitat té una aura màgica que encara ens ve de l’antiga Grècia quan tot depenia de les muses i la inspiració creativa es considerava que era una expressió d’un geni o un dimoni extern a nosaltres. Els amants del flamenc encara parlen del “duende”. Doncs bé, resulta que la creativitat no té res ni de màgic ni de místic ni de sobrenatural. La creativitat no és més que una sèrie de processos de còpia, transformació i de combinació que genera alguna cosa nova, sorprenent, o valuosa. Suposo que ja la coneixeu, però us recomano la sèrie d’Everything is a Remix del Kirby Ferguson. Si no l’heu vist feu-ho, us canviarà la vida.

A Picasso se li atribueix la frase de que “els bons artistes manlleven, els grans artistes roben”

Si demaneu a algú que us digui el nom d’un geni creatiu teniu molts números de que us digui Picasso. A Picasso se li atribueix la frase de que “els bons artistes manlleven, els grans artistes roben”. No és només una frase genial sinó que la va portar a la pràctica copiant idees i tècniques de Juan Gris, Henri Matisse, Georges Braque o Diego Rivera. Aquest darrer el va acusar de plagi, li va prohibir l’entrada al seu estudi de París i s’hi va enemistar per sempre. Compareu el quadre “Home recolzat sobre una taula” de Picasso amb l’anterior “Paisatge zapatista” de Diego Rivera. Amb tota probabilitat la frase és més antiga i potser també l’havia copiada. En tot cas el concepte sí que ho és: saben que Shakespeare robava escenes o arguments sencers de d’altres obres de la seva època.

El segon aspecte de la creativitat és la transformació, d’allò antic en allò nou, d’allò que hem après, vist i experimentat en una cosa nova. La transformació de creacions anteriors poden arribar a esdevenir fenòmens culturals que al seu torn poden ser indústries multimilionàries. Penseu amb la saga de La guerra de les galàxies, històries que hi són des de l’Odissea, des que abans que s’escrivissin les històries.

La transformació de creacions anteriors poden arribar a esdevenir fenòmens culturals que al seu torn poden ser indústries multimilionàries

La tercera pota de la creativitat és la de la combinació. Gutenberg va combinar la premsa utilitzada en les premses de vi amb els tipus mòbils (blocs de fusta amb símbols) amb la tinta que venia de la Xina. Henry Ford no va inventar la cadena de muntatge sinó que va aplicar el procés en cadena dels escorxadors a la fabricació d’automòbils i Tim Berners-Lee per fer la web que coneixem va combinar els ordinadors personals, la xarxa d’internet i l’hipertext (els enllaços) que alguns sistemes d’informació feien servir des dels anys 70.

Un altre gran exemple de còpia, transformació i combinació és el que l’artista Danger Mouse va fer el 2004 barrejant samples del White Album dels Beatles amb a cappellas del Black Album de Jay Z. Va titular l’àlbum resultant Grey Album. Ho va fer com un projecte artístic i no el trobeu a plataformes per un tema de drets, però us convido a escoltar-lo a YouTube.  El mateix any els creatius realitzadors suïssos Ramon & Pedro (Laurent Fauchere i Antoine Tinguely) van fer The Grey Video per promocionar el senzill Encore: basti dir que en un moment determinat Ringo Starr es posa a fer scratch mentre John Lennon balla hip hop.

De moment no sabem encara si podem qualificar les màquines de creatives. Que poden copiar, transformar i combinar a més velocitat que els humans i per tant explorar més camins és clar. El que passa és que la creativitat no és un fenomen aïllat d’inspiració divina, passa en el marc d’una cultura, d’una societat i d’un moment històric, en altres paraules té una intenció, uns objectius, una voluntat d’incidir i de transcendir. I per a fer això cal fer-se moltes preguntes.

Va ser Picasso també qui va dir que trobava els ordinadors molt avorrits, “només saben donar respostes i no fer-se preguntes”. I els humans, des de ben petits, que som una màquina de fer preguntes, tot i que darrerament, sembla que les que fem són bastant equivocades i, és clar, la creativitat se’n ressent. 

També podeu trobar l’estancament de la creativitat si sortiu a passejar per qualsevol carrer comercial del món

Si mirem les llistes d’èxits musicals els darrers 60 anys ens adonarem de dues coses: la durada mitjana s’ha escurçat i ja no hi ha pràcticament canvis de tonalitat. La primera es deu a la competència per l’atenció i per l’efecte de les plataformes, que consideren que un tema s’ha escoltat quan supera els 30 segons d’stream. Pel que fa a la tonalitat, als anys 60 gairebé un 40% dels temes més escoltats tenien canvis de tonalitat. Avui és pràcticament zero.

També podeu trobar l’estancament de la creativitat si sortiu a passejar per qualsevol carrer comercial del món. Les mateixes botigues, els mateixos Zara, Mango, Gap, Uniqlo i les mateixes furgonetes d’Amazon repartint per les cases. IKEA ha convertit totes les cases del món en pisos de Malmö dels anys 90. I a nivell tecnològic no estem massa més bé: les innovacions que més impacte han tingut al món els darrers 20 anys són les xarxes socials. Entenc bé l’astronauta Buzz Aldrin que havent estat el segon home a la lluna va dir fa uns anys allò de “Em vau prometre colònies a Mart i tot el que m’heu donat ha estat Facebook”. 

Sí, resulta que la creativitat va a la baixa. Un estudi de la Universitat William and Mary es va fixar en 300.000 nens i nenes que des dels 50 han fet el test de Torrance (un test amb preguntes tipus “com milloraries aquesta joguina?”). Les dades demostren que la creativitat és més baixa avui que al 1950 amb una davallada forta a partir dels anys 1990. 

Aldrin: "Em vau prometre colònies a Mart i tot el que m’heu donat ha estat Facebook”

Les causes són variades però sembla que es redueix tot a l’estil de vida, amb les agendes de la canalla plenes d’activitats escolars i extraescolars, amb molt poc temps lliure i el poc que tenen ocupat per lleure digital que requereix també la seva atenció focalitzada. Un temps que la canalla d’abans dels 90 tenia per avorrir-se i que avui queda inexorablement ocupat pel lleure digital, unes 11 hores al dia. Massa enfeinats i massa entretinguts per a ser creatius. Massa feina pels grans i massa extraescolars pels petits.

Sembla, doncs, que el gran culpable de la davallada de la creativitat humana és la tecnologia. És un pla diabòlic de les màquines? Volen entretenir-nos fins a morir que deia en Neil Postman? Volen que en siguem totalment dependents fins que els cedim fins i tot la creativitat?

El documental Alpha Go explica la història de com l’ordinador Deep Mind de Google va derrotar el campió del món Lee Sedol l’any 2016. Quan el campió del món, considerat el més creatiu en Go, se n’adona que la màquina el pot guanyar comença a jugar de manera més conservadora. La màquina el desconcerta per les jugades atrevides que fa. Els comentaristes es meravellen a les obertures creatives, tant, que mirant les partides a cegues es diria que la màquina és la persona i la persona és la màquina.

Hem de deixar de jugar a Go perquè els ordinadors ens hi guanyin? Hem de deixar de crear art perquè els ordinadors creïn imatges plaents a la vista? D’expressar-nos de manera creativa perquè puguin compondre textos amb sentit? No, hem de deixar de ser robots, de fer-li fer a la nostra intel·ligència natural allò que fa millor l’artificial.

Les màquines, els algorismes, per molt intel·ligents que siguin, no tenen agència, no tenen objectius ni propòsit. Això ens pertoca als humans. En el cas de la gent que es dedica a feines creatives la IA serà més un col·laborador que un competidor com ho van ser la càmera, l’ordinador o internet. No caldrà saber Photoshop, Illustrator o After Effects o Cinema 4D; la part robòtica de fer d’operador d’estació la fa millor la IA.

Es tracta de deixar de ser humans? No, es tracta de deixar de ser de robots

El mèrit el tindrà saber treballar amb la IA, decidir què fa ella i què fem nosaltres amb el ben entès que els objectius sempre seran nostres. Qui hagi tingut més experiències de primera mà, qui hagi vist més coses, qui tingui més referents i de més qualitat i sobretot, qui s’hagi avorrit més, tindrà material de millor qualitat per copiar, transformar i combinar amb l’ajut de la IA.

Des de fa milers d’anys que els humans hem fet de robots. Es tracta de deixar de ser humans? No, es tracta de deixar de ser de robots.

Crec que el millor consell per aquest pont, per les vacances de Nadal i per la vida en general és el de “sortiu i avorriu-vos”*. 

—-

*L’he copiat del “sortiu i divertiu-vos” de Johan Cruyff i l’he transformat per aquest article. Em va sortir un dia que m’estava avorrint.