L’altra pandèmia: el feminisme asimptomàtic

Ara fa un parell de setmanes Pilar Kaltzada publicava un altre bon article a Berria, Asintomatikoak, resseguint el lamentable comportament del ministre d’Exteriors d’Uganda en passar de llarg sense mirar ni saludar la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, per la seva condició de dona. Com bé apunta Kaltzada, el ministre es diu Jeje però no fa gens de gràcia. Ara bé, la gran troballa d’aquest article és el concepte “feminisme asimptomàtic”.

El feminista asimptomàtic és aquell que et diu que ja té els anticossos però mai ningú li ha notat cap símptoma. Ni ell mateix. L’ha passat gairebé sense adonar-se’n, suau, tot i tenir-lo ha pogut continuar fent vida normal i no ha notat cap mena de molèstia. És molt sospitós, perquè el feminisme et fa conscient que et trobes malament i que et vols trobar millor, que et costa respirar perquè et falta aire i sovint t’aclapara la fatiga. És gairebé impossible ser feminista i no haver notat els símptomes, així que els feministes asimptomàtics són molt dubtosos, i perillosos. Creuen que ja formen part del grup que té anticossos i per tant necessiten menys vacunes, i fins i tot s’atreveixen a parlar-ne amb l’autoritat del que ja ho ha passat opinant sobre què cal fer i quin ha de ser el tractament.

És gairebé impossible ser feminista i no haver notat els símptomes, així que els feministes asimptomàtics són molt dubtosos, i perillosos

Molts asimptomàtics són homes, però també n’hi ha entre les dones. Són relativament fàcils de detectar perquè fan servir el però a gairebé totes les frases. Encara hi ha molt masclisme però menys que abans. La cosa està molt malament però estem millorant. És bona però l’han posat sobretot perquè és dona. És insuportable el que va passar a aquelles noies però és que anaven totes soles. El tema és seriós però demana temps. Cal molt més però ja tenim una Consellera.

Hi ha un munt de gent que diu tenir feminisme tot i no presentar cap símptoma. El feminisme asimptomàtic és la nova pandèmia. No t’enganyis: és impossible haver-lo passat de manera suau sense que et deixi seqüeles. Només ets feminista si tens febre i et provoca canvis a la vida.