L'altruisme i la filantropia són fantàsticament egoistes

L'altruisme és la preocupació pels altres que ens porta a comportar-nos procurant-ne el bé. I el seu terme oposat seria l'egoisme. Però jo no hi estic d'acord.

La paraula filantropia deriva del grec (filos), que significa amor, i (ánthropos), que es tradueix com a humanitat. Quan la llegim, ens venen al cap imatges de persones amb molts diners, els high-net-worth individuals, com diuen elegantment els angloparlants, que fan donacions espectaculars a fundacions contra el canvi climàtic o la pobresa.

Però aquesta reflexió no va d’això. Vull explicar-vos, i fins i tot convèncer-vos, que totes les persones podem ser altruistes i filantropes.

No puc recordar quina va ser l’espurna que ho va iniciar, però en la meva etapa universitària vaig començar a col·laborar com a voluntària en una ONG de la ciutat. Va ser al Casal Juan Salvador Gavina del Raval de Barcelona, acompanyant nenes i nens que no tenien una xarxa familiar de suport que pogués ajudar-los a fer els deures o simplement parlar i jugar amb ells. Aquella espurna em va enganxar i vaig descobrir una realitat que, mea culpa, no coneixia a la meva pròpia ciutat. També vaig entendre que aquelles hores, un dia a la setmana, eren el millor regal que em podia fer i em van obrir els ulls.

Quan vaig anar a estudiar a la universitat als Estats Units, en arribar, em van facilitar informació de classes, activitats esportives... i també em van demanar en quina activitat de voluntariat em volia implicar. Així vaig conèixer la Charleen, una nena molt extravertida i curiosa de 8 anys amb discapacitat intel·lectual, que vivint a Greencastle mai havia conegut una noia que no fos del Midwest. Somric en recordar la trucada de la seva mare quan vivia a Nova York, que em volia veure, aprofitant que estaven a la ciutat, i em van convidar a veure El Rei Lleó. Jo també vaig sortir-ne guanyant.

No us vull avorrir amb la meva vida, però no puc deixar passar aquesta oportunitat que m’ofereix VIA Empresa sense explicar-vos què faig ara, sobretot per si inspiro algú.

"Des de fa uns 4 anys sóc patrona de la Fundació Ared, una organització que ajuda dones amb alt risc d’exclusió social a inserir-se en el mercat laboral a través de la formació"

En arribar a una certa edat (tinc una amiga que no para de recordar-me que sóc silver), vaig reflexionar sobre com podia aportar més. Com que sóc molt racional, vaig arribar a la conclusió que el ROI més alt en una causa social era el que podia aportar des del patronat, perquè ara els meus contactes i coneixements poden ajudar més que les mateixes hores d’acció directa.

I des de fa uns 4 anys sóc patrona de la Fundació Ared, una organització que ajuda dones amb alt risc d’exclusió social a inserir-se en el mercat laboral a través de la formació, per tenir dret a una segona oportunitat i a una vida digna.

Però atenció, el voluntariat és també necessari i tothom és diferent. Conec unes germanes que, quan es van anar jubilant, es van fer progressivament voluntàries a Ared, i fan juntes, un cop a la setmana, classes de costura. Aquest és també el seu moment de germanes setmanal que gaudeixen enormement.

I no penseu que hem de ser milionàries per ser filantropes. Sé perfectament que hi ha moltes persones a qui els costa arribar a final de mes i que no tenen temps ni per respirar, però al mig som un grup encara nombrós. Fa poc vaig conèixer un grup de dones (les podeu investigar al seu web, Barcelona Social Venture Circle), la majoria estrangeres, que quan van arribar a Barcelona, acostumades com estaven al seu país, van decidir implicar-se en el nostre, i ara també el seu. Elles fan una petita donació un cop l’any a títol individual, que juntes ja no és tan petita. D’una manera democràtica i professional, cada any decideixen una causa i una organització, i fan aquesta donació, creant un vincle amb el projecte i amb el territori.

"La filantropia i l’altruisme són per a mi egoistes, perquè sempre reps molt més del que dones"

I com ens podem implicar? Unes quantes idees que espero que us inspirin:

• Les escoles i centres formatius haurien de donar visibilitat a les causes socials i fer que ens impliquem de manera natural i progressiva. I no només la infància, sinó també les famílies i el professorat.
• A les empreses es parla molt ja d’impacte social, valors, connexió amb el territori. Però no es tracta només de fer donacions, que són molt necessàries i importants (i si us plau, que no siguin simbòliques), sinó de donar visibilitat, cocrear, oferir treball pro-bono i premiar la implicació dels equips en causes socials en l’avaluació anual.
• Quan és el vostre aniversari, Nadal, us caseu, us divorcieu... demaneu que el regal sigui una donació.
• Si feu una festa o un sopar, busqueu a qui podeu ajudar. Per exemple, Ared fa uns càterings espectaculars (he d’aprofitar aquest espai).
• Si sou high-net-worth individuals, doneu i impliqueu-vos personalment. Fer una transferència està molt bé, però si coneixeu el que es fa amb aquesta donació, per a qui o què, i els seus resultats, no podreu deixar d’implicar-vos. Us generarà una quantitat d’endorfines que ni una classe de cardio. I això és clau perquè ens trobem en un moment en què la filantropia i les donacions són poques i molt “infidels”. És molt complex per a una fundació començar cada any a buscar nous donants o gestionar projectes que no saben si podran tenir continuïtat.

La filantropia i l’altruisme són per a mi egoistes, perquè sempre reps molt més del que dones.