La direcció errada de persones

No es pot entendre una organització allunyada de les seves persones. Totes haurien de compartir els mateixos propòsits, necessitant-se les unes a les altres, doncs elles són l'empresa.

Però hi ha un minoritari nombre de directius amb actituds que no contribueixen al fet que els components d'un equip coneguin el que s'espera d'ells, que semblen perseguir la desmotivació de la gent i que en res ajuden a la millora dels seus col·laboradors.

Els canvis imprevisibles d'opinió avisen de la confusió existent entre navegar cap a un destí i anar a la deriva. La inconsistència en el criteri que anima les decisions, la poca argumentació i el zigzagueig de les instruccions, causen inseguretat, destruint qualsevol iniciativa de qui no sap a què atendre's.

La volatilitat en els objectius dificulta compartir-los o comprendre com arribar a aconseguir-los. En un ambient on falta l'equilibri, és difícil saber què és el que s'està proposant o el que es desitja.

"Hi ha un tipus de directius que semblen perseguir la desmotivació de la gent i en res ajuden a la millora dels seus col·laboradors"

Les ordres incongruents identifiquen l'aleatorietat que hi ha al darrere d'alguns sistemes de gestió, minvant l'autoritat de qui les impulsa. Tal situació podria evocar el senyal d'un problema de comunicació si no fos perquè aquesta és unilateral.

Les desautoritzacions i desqualificacions sense cap motiu, amb pitjors conseqüències si la reprovació es fa en públic, delaten una injustificable manera de procedir, doncs les formes sempre han de ser les millors. Posar en evidència un col·laborador, ignorant el convenient ús d'un despatx o la privacitat que atorga una porta tancada, incrementa el malestar causat per un retret, inclús quan aquest pugui estar justificat.

La ceguera davant el desànim que es transmet a l'equip és un símptoma de l'autoestima desbocada de qui no és conscient del mal que provoca. Es dóna el cas de directius que han oblidat que a l'empresa hi ha més persones amb ells. Qui no té en compte els altres desconeix fins a quin punt és deutor de tothom.

L'amnèsia respecte de les fites aconseguides pels col·laboradors, reflecteix l'interès a eludir el reconeixement del treball fet. Més greu encara, i massa usual, és l'apropiació dels èxits en benefici d'un ego farcit d'arrogància.

Són trets escollits a l'atzar que defineixen una direcció no prou competent, mancada d'empatia, en la que hom pot reconèixer a algú amb qui conviu cada dia en hores laborals.

Els directius necessiten tots els integrants d'una organització. Millorar els que formen part de l'equip és una de les seves principals dedicacions, tutelant els errors que fan créixer a aquells en els que es delega.

Per fortuna la immensa majoria de persones que ocupen llocs de direcció no respon al perfil que aquí s'ha descrit i les organitzacions avancen compartint els mateixos objectius.