Ètica i startups

El fi mai justifica els mitjans, no és admissible el progrés a qualsevol preu. L’objectiu que es persegueix en un projecte innovador ha de sotmetre’s a la correcció dels mètodes emprats per aconseguir els resultats.

"El fi mai justifica els mitjans, no és admissible el progrés a qualsevol preu"

L'actuació d'una organització serà exemplar si ho és la d'aquells que la componen, especialment dels seus promotors. Així és també en les startups, on la voluntat de ser escalables no pot girar l’esquena als principis que cohesionen una societat.

Les paraules no serveixen per mesurar la qualitat ètica de qui les pronuncia, només és avaluable l’acció. La conducta de cada persona es sostenta en valors que donen significat a la seva vida privada i professional. Les pautes que orienten un grup humà, com és el cas de qualsevol empresa emergent, han de ser més exigents que els mínims inventariats en alguns codis deontològics que trobem penjats en moltes parets.

Un professional no sols és responsable dels seus actes sinó també, implícitament, d'una gran part de les corresponents conseqüències quan l'eventual perjudici que assumeixen uns és el preu del benefici d'altres. En un entorn econòmic globalitzat i altament competitiu com l'actual, compartir el compromís amb l’honestedat i la integritat permet afermar pràctiques que esdevenen identificadors propis.

Algunes organitzacions, malinterpretant l’audàcia que requereix obrir mercat, justifiquen la necessitat de minvar ostensiblement els drets d’alguns col·laboradors amb la dubtosa legitimació que atorga la bandera d’estar oferint millors serveis o productes. Són asimetries allunyades d'allò que és just, que es donen en la retribució, en les condicions de treball o en la desigual participació en l’èxit de la companyia.

Les empreses no poden obviar les seves obligacions. Han de monitoritzar totes les activitats de la seva cadena de valor, garantint la qualitat del producte o servei final, però també la del procés seguit per oferir-lo.

Disposar d’alta tecnologia i no aplicar-la a detectar les irregularitats en la mateixa gestió, transmet una imatge deficient. Articular procediments arcaics i poc respectuosos amb avenços socials aconseguits no pot ser la via per defensar nous negocis.

"La ignorància mai és suficient argument quan en el sí d'una empresa es desenvolupen dinàmiques incorrectes"

La ignorància mai és suficient argument quan en el sí d'una empresa es desenvolupen dinàmiques incorrectes. No es pot considerar imprevisible allò que ja està regulat i que tants respecten amb rigor.

Sorprèn que en una època tan interconnectada un contractista no sàpiga qui el representa, sigui un repartidor, un xofer, el llogater d’un habitatge turístic, o qualsevol altra persona en la qual es deleguen funcions. L’empresari està obligat a vigilar el compliment de les correctes condicions de treball i ha d’exigir-lo a tothom. Són uns mínims especificats en la legislació, incrementables si així es decideix, que mai s’han d’escurçar.

Tots els anomenats stakeholders d’una organització són importants i la seva contribució és el més preuat capital per avançar. Citant paraules d’Eric Ries (The lean startup: How today's entrepreneurs use continuous innovation to create radically successful businesses. 2011) “una startup és una institució humana dissenyada per crear un nou producte o servei sota condicions d’extrema incertesa”.

Els serveis semblen evolucionar cap a una major despersonalització, però la comunicació és important en activitats amb alta concentració de capital humà. És difícil tirar endavant un negoci sense saber el nom de les persones que hi col·laboren, desconeixent qui està representant la marca amb l’oportuna acreditació i la màxima motivació. Un grup no es mou amb un comandament a distància.

Frivolitzar el progrés, confonent innovació amb oportunisme o audàcia desfermada, té un altíssim cost social. Ningú en guanya res i tothom té molt a perdre. Obviar els més elementals deures comporta incrementar riscos i precarietat.

La imprudència sempre es cobra el seu preu, a vegades confirmant la inviabilitat de projectes que acaben essent un efímer parpelleig en la història empresarial i un descomunal deute a retornar. Són successos en els quals no només perd el seu patrimoni l’emprenedor, quan no es tanquen més rondes de finançament, sinó que arrossega també a proveïdors i col·laboradors que van confiar en ell.

Tot i no tractar-se d’exemples de startups, dos casos poden il·lustrar maneres diferents de fer front a situacions sobrevingudes de gran impacte.

Fa quasi trenta anys la marca Perrier va retirar de totes les estanteries arreu del món les seves botelles d’aigua mineral al trobar-se algunes contaminades amb benzè. Van moure’s més de 160 milions d’unitats.

Una altra actitud s’il·lustra amb el Ford Pinto, vehicle que tenia un alt risc de combustió després de produir-se un accident. Aquest defecte era conegut pel fabricant però es va decidir comercialitzar-lo al no assumir-se el cost de corregir-lo.

"La credibilitat, la confiança cap a una empresa, és sempre més fràgil del que sovint pensem. Fer les coses bé acostuma a ser ben simple i tothom n’és conscient quan es mira al mirall"

La credibilitat, la confiança cap a una empresa, és sempre més fràgil del que sovint pensem. Fer les coses bé acostuma a ser ben simple i tothom n’és conscient quan es mira al mirall.

Sens dubte és el mercat qui ha de jutjar allò que no vol promocionar, detectant els casos en què uns guanys demanen acceptar l’existència d’uns perjudicis. Tard o d’hora s’acaba descobrint allò que hi ha al darrera de la brillantor que enlluerna i tant els clients com els proveïdors han d’escollir amb qui volen fer tractes.

Cada cas és diferent i no es pot assenyalar cap ni generalitzar, però hauríem de ser més estrictes amb alguns models de negoci que no podem considerar exemplars. No aporten res al progrés humà de la nostra societat.