Pirateria a la universitat

Un prestigiós equip d’arqueòlegs ha descobert les restes del que va ser la universitat d’una illa volcànica del Pacífic. Durant segles la neutralitat d’aquell territori permetia la convivència entre navegants d’imperis colonials enfrontats, corsaris i pirates, filibusters i bucaners, que atracaven els vaixells en el seu port. Això facilità, segons es desprèn de la molta documentació que s’ha trobat ben conservada en cofres, que la institució educativa acollís a joves de famílies marineres de les citades diverses procedències.

"Aquella universitat, tal com descriu l’arqueòleg director, es va fundar amb l’ànim de compartir coneixements i promoure actituds"

Aquella universitat, tal com descriu l’arqueòleg director, es va fundar amb l’ànim de compartir coneixements i promoure actituds. Però, un document signat pels tres almiralls encarregats de vetllar per l’ús dels fons econòmics que les seves nacions destinaven al centre formatiu, dóna fe d’algunes pràctiques acadèmiques irregulars. La descoberta ha causat consternació, doncs la varietat de fets reportats serien inacceptables avui en dia, sospitant-se que la seva autoria provenia de professors que conciliaven aquesta dedicació amb l’ofici de la pirateria.

No s’emprengué cap acció correctora, doncs l’erupció volcànica obligà a abandonar l’illa i va desaparèixer la vida social en aquell indret. Alguns dels greuges inventariats en l’escrit es citen a continuació.

Menciona a un professor que, sense haver-hi participat, afegia la seva signatura com a coautor d’articles científics publicats en revistes de prestigi ultramarí, fruit només de l’esforç de successius investigadors amb una beca que depenia de l’aprovació del citat docent. Pel que es relata, aquesta senzilla operació li permetia ésser referenciat per altres autors, amb els conseqüents mèrits acadèmics que va saber rendibilitzar.

Denuncia com una mateixa assignatura podia tenir tantes versions de texts didàctics com formadors l’impartissin, amb flagrants contradiccions entre ells. Com és de preveure, els almiralls constataren com una mateixa pregunta en una prova puntuable admetia diferents respostes en funció de les fonts emprades per preparar-la.

També es cita a professors que, graciosament, s’apropiaven del treball d’algun dels seus alumnes. En el text es documenta com un d’aquests, atònit, va descobrir que en el certamen de disseny del Carib es premià una obra desenvolupada a partir d’un treball que ell havia entregat pocs dies abans.

Finalment, menciona a un professor que robà l'ànima d’un estudiant al no poder suportar el dolor de reconèixer la seva brillantor, pràctica que els arqueòlegs han relacionat amb ancestrals rituals diabòlics d’aquell indret.  Segons el portaveu de l’equip que ha fet la descoberta, la missiva assenyala els perjudicis de la pirateria universitària, preguntant-se quins són els criteris de qualitat que guien la contractació d’alguns docents.

"Per fortuna no es coneixen episodis similars en les institucions actuals, molt allunyades en els comportaments tolerats de les que s’han pogut llegir en els citats dietaris"

Per fortuna no es coneixen episodis similars en les institucions actuals, molt allunyades en els comportaments tolerats de les que s’han pogut llegir en els citats dietaris. Si, dissortadament, això arribés a passar avui en alguna de les nostres universitats, seria molt fàcil conèixer quin és el canal per informar d’aquestes pràctiques i el procediment amb el que serà gestionat cada cas.

Sembla que aleshores els almiralls formularen establir un procediment intern pel qual investigadors i professors serien periòdicament avaluats. Lamentablement, un volcà ho va deixar tot ajornat quan es començava a redactar un segon informe que, pel que s’entreveu dels pocs paràgrafs redactats, tractava de títols concedits a alumnes que mai havien arribat en vaixell a l’illa.