El Govern justifica aquests canvis, que s'aproximen a la liberalització absoluta promoguda per l'actual llei estatal de comerç, perquè són indispensables per adaptar-se a la realitat i les necessitats del sector. Però no obstant això, la realitat ens ha demostrat que aquestes suposades necessitats no són certes, ja que, per exemple, quan es van obrir tots els diumenges del mes de juliol i agost a Barcelona l'any 2015 la mateixa Confederació de Comerç i el Consell de Gremis de Comerç i Turisme de Barcelona van declarar que gairebé el 60% de les tendes asseguraven que les vendes realitzades no havien compensat els costos generats.
Per això, des de la UGT de Catalunya lamentem que la nova Llei s'acosti més als plantejaments estatals que al model de comerç català que s'havia defensat fins al dia d'avui. Així, considerem que el fet d'incrementar l'horari setmanal d'obertura comercial suposarà ampliar l'horari una mitja hora al dia que, evidentment, haurà de ser assumit per la plantilla actual i que significarà empitjorar encara més les condicions laborals de les treballadores i treballadors del comerç, augmentant la jornada i la càrrega de treball i dificultant, encara més si cap, la conciliació de la vida laboral i familiar d'un sector compost en més d'un 70% per dones i en la seva majoria, mares.
La UGT entén que aquestes mesures són bastant incoherents amb la Reforma Horària que al mateix temps ha promulgat el Govern de la Generalitat propulsant la nova llei de reforma horària, on persegueix entre altres coses que les jornades laborals finalitzin a les sis de la tarda.
Així mateix, des de la UGT estem convençuts que la liberalització de les rebaixes durant tot l'any farà desaparèixer la contractació que tradicionalment les empreses realitzaven en l'època de gener i juliol, ja que ja no es produirà un increment de vendes durant aquestes dates i, per tant, decaurà l'ocupació en el sector.
Des de la UGT de Catalunya entenem que si el Govern de la Generalitat i les empreses pretenen que s'incrementin les vendes, han de crear polítiques que tendeixin no a precaritzar les condicions laborals, sinó tot el contrari, que millorin la qualitat de l'ocupació i augmentin la formació i professionalització dels treballadors del sector perquè aquests poden oferir una major atenció al client i qualitat en el servei i, al seu torn, han de generar polítiques que desenvolupin l'economia del nostre país, creant ocupació per incrementar el poder adquisitiu de les treballadores i els treballadors, de manera que puguin augmentar la seva capacitat de consum.