D’animals i de màquines

El concetpe cibernètica tal i com l’entenem avui va néixer amb la publicació al 1948 del llibre Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machine de NorbertWiener. La cibernètica és la branca de les matemàtiques que estudia els processosdegovern i de comunicació entre éssers vius, entre màquines i entre sistemessociològicsi econòmics. El terme el va manllevar del grec κυβερνητική (kubernetiké), l’art de pilotar una nau.

El terme va passar a la cultura popular de la mà de l’escriptor de ciència ficció WilliamGibson amb la seva novel·la Neuromàntic de 1984 on descrivia una realitat 3D simulada. El prefixe ciber va fer fortuna i als anys 90 es va aplicar a tot allò imaginable i també a allò inimaginable: cibersexe —el sexe sempre és la primera aplicació de qualsevol tecnologia, present o futura—, ciberactivisme, ciberaddicció, ciberart, ciberatac, cibercultura, cibercafè, cibermón, cibercrim, ciberpunk, ciberpirata, ciberguerra… la llista és interminable.

Alguns neologismes com el mateix ciberespai ens provoquen un somriure barreja de tendresa i nostàlgia degut a que han caigut en desús

Alguns neologismes com cibercafè, ciberpunk o el mateix ciberespai ens provoquen un somriure barreja de tendresa i nostàlgia degut a que han caigut en desús (quedem al cibercafè per entrar al ciberespai?). D’altres com ciberguerra, ciberatac o cibercrim continuen ben vigents, tant, que han donat una segona vida al ciberespai. Tenia la teoria que només ens hem quedat amb els ciber-de-coses-lletges però el cibersexe me n’invalida la teoria. El cas és que el prefix ciber s’ha afegit a parla popular i ha anat qualificant termes que fins avui anaven sense prefix: la ciberpolítica, la cibergeografia, i la suma dels dos, la cibergeopolítica —la geopolítica del ciberespai— i de la seva mà el seu cosí de Zumosol, el ciberconflicte.

La vam veure al juny de l’any passat, quan Xina va prohibir la mineria de criptomonedes i les grans empreses de mineria van emigrar al veí Kazakhstan. També ho vam veure a principis de mes quan les autoritats d’aquest mateix país van tancar internet per evitar les protestes al carrer i van provocar que el món perdés el 18% de capacitat de mineria de Bitcoin. I també n’hem tingut de Km0: al desembre, dues onades d’atacs de denegació de servei (DDoS) van afectar dues mil aplicacions de la Generalitat en l’atac més potent que ha rebut l’administració catalana. El que ens porta a divendres passat, a Andorra.

De divendres passat i fins dilluns al matí la xarxa d’AndorraTelecom, el proveïdor estatal i únic del país, va ser atacada amb un atac de denegació de servei similar al que va rebre la Generalitat en el que ha estat l’atac més virulent que ha tingut mai la xarxa andorrana. Aquest tipus d’atacs consisteixen a enviar un gran volum de trànsit brossa des de múltiples ordinadors als usuaris d’una xarxa amb l’objectiu de saturar-la i fer-la inoperativa. Per entendre’ns: és com omplir una botiga de gent que no hi va a comprar. El que hi vulgui comprar no hi podrà ni entrar. Andorra?

Resulta que divendres se celebraven a Minecraft els Squid Games, uns jocs inspirats en la sèrie coreana del Joc del Calamar però sense els morts: 5 dies, 147 streamers de nivell i 100.000 € de premi. Però de sobte, divendres als voltants de les 10 de la nit, els streamers andorrans —que són en realitat espanyols— van deixar d’emetre, entre ells el popularíssims Rubius, l’Auronplay i TheGrefg. Dissabte, que continuaven els jocs, va tornar a passar el mateix i els tres streamers van ser eliminats per incompareixença.

Si l’acte d’atacar amb un DDoS la xarxa d’Andorra Telecom mereix el qualificatiu de ciberimbecil·litat, les furibundes reaccions dels streamers no mereixen menys

I és que aquest era l’objectiu dels cibercriminals que van tombar la xarxa d’Andorra Telecom com detallava un portaveu del govern: “Els ciberatacs que s’han produït les darreres hores anaven dirigits a persones concretes, però acaben afectant altres clients que veuen que el seu servei d’internet no funciona correctament”. No se sap si ho feien per culpa d’un atac de patriotisme espanyol, perquè els van eliminar del joc i van decidir d’estripar el joc cartes o pels LOLs, però el cert és que es van sortir amb la seva. Fos pel que fos, el fet de perjudicar a streamers milionaris que viuen a Andorra per no pagar impostos al seu poble on la seva família gaudeix de tots els serveis públics, pot fer molta gràcia (o molts LOLs) però el cert és que atacar la infraestructura d’internet d’un país i perjudicar milers d’usuaris és un fet molt greu que pot comportar penes de presó.

Si l’acte d’atacar amb un DDoS la xarxa d’Andorra Telecom mereix el qualificatiu de ciberimbecil·litat, les furibundes reaccions dels streamers —cibereaccions, és clar— no mereixen menys; pel seu baix to amb insults de tota mena, per la seva fatxenderia i per les amenaces amb frases com “us anirem darrera fins que pagueu pel que heu fet”, “ja us tenim identificats”, “heu tingut mala sort perquè si una cosa tenim és molts diners”. Fins i tot El Rubius i l’Auronplay en una de les seves sessions en directe han ofert una recompensa de 10.000 dòlars a qui atrapi el furoner (no se sap si és real o ha quedat només en una ciberfatxenderia més). Tot plegat una barreja de brega entre bandes rivals amb tics de cibercorleonisme en un castellà tenyit de construccions llatines i d’spanglish youtuber.

Un darrer apunt: la paraula govern deriva també del grec kibernetike i ja en parlava Plató als seus diàlegs on il·lustrava el concepte amb aplicacions al pilotatge de navilis, al govern dels hòmens i al comportament de les persones. Un bon moment per a llegir Plató i Norbert Wiener, especialment la Cibernètica o control i comunicació en l’animal i la màquina.