Un món en pausa

Repasso l'agenda de reunions previstes per a les properes setmanes, totes frustrades pel confinament. En la calma d'aquests dies, em sorprèn l'agressivitat del ritme que m'havia imposat, sense espais per reflexionar o relaxar-me. Tot havia de passar de pressa, en una dinàmica extenuant.

En aquest nou món en pausa, els pensaments troben, finalment, espai per recorre'ns; alguns entren i surten fugissers, d'altres es fan forts, construint nius dins nostre. Les emocions també es fan més presents, perquè el silenci possibilita que ens puguem escoltar millor interiorment.

"Les emocions també es fan més presents, perquè el silenci possibilita que ens puguem escoltar millor interiorment"

Un món en silenci ens desbrossa, en confronta amb la nostra veritat, ens despulla d'artificis en els quals refugiar-nos. Afloren els nostres fantasmes, també els nostres veritables desitjos. El repte d'aquests dies no és només vèncer el virus, també és vèncer-nos a nosaltres mateixos.

Després del confinament molts de nosaltres voldrem funcionar a un ritme més pausat i conscient. Una dinàmica que intueixo més capaç de fer brollar la creativitat, un estat de gràcia que només sap manifestar-se en una ment clara i en pau. Repensar-se. Preparar-se per quan tornem a la quotidianitat. Solidificar els pilars sobre els quals construir una vida més plena, on l'univers dels nostres afectes configuri l'escala de prioritats. Hem atès massa urgències que ens eren alienes.

Quan puguem tornar a sortir al carrer i sentim el brogit de Barcelona, que lluirà preciosa en plena primavera, viurem moments d'eufòria.

"El repte d'aquests dies no només és vèncer el virus, també és vèncer-nos a nosaltres mateixos"

Ens retrobarem amb persones que hem enyorat aquests dies de reclusió, i podrem tornar a abraçar-nos amb llibertat. És molt possible que sortim del confinament amb grans dosis de tendresa i amb molt menys cinisme.

Serem els supervivents d'una gran catàstrofe; plorarem els nostres morts i comptabilitzarem les pèrdues econòmiques. Haurem vençut el virus, però la sensació de vulnerabilitat d'aquests dies romandrà amb nosaltres per sempre més.

I com sempre ha fet la humanitat, tornarem a començar. I molts recomençarem les nostres vides d'una manera diferent, on el respecte cap a nosaltres mateixos i cap al nostre entorn configurin un nou paradigma.