Amagar la IA: les ulleres d’Apple

Fa pocs dies, Apple ha presentat un d’aquests productes que canviarà el món, les seves ulleres. Un dels pocs productes d’Apple que tothom coneixia, i esperava, de fet es coneixia fins i tot el seu preu. Això va fer que no hi hagués l’efecte sorpresa que caracteritza les presentacions d’Apple. La novetat no va estar tant en què, sinó en la qualitat del producte presentat i la confirmació que si, era veritat, comença una nova era, la fi dels ordinadors tal com els coneixem, la fi de les pantalles. 

Hi va haver, però, sorpreses, algunes amagades. Una d’elles va ser l’absència total de dues paraules: ni IA ni fundational models. De fet, en tota la presentació d’un producte ple d’intel·ligència artificial, aquesta paraula no va sortir ni una sola vegada. Les ulleres fan servir IA per detectar els ulls que guien el cursor, per detectar els gestos de les mans que emulen el clic d’un ratolí, per fusionar l’exterior amb l’interior, per detectar si passa res al voltant i tornar-les translúcides, per tot. Es va dir de tot, Machine Learning, Deep Learning, ... Però I.A. mai!

La novetat no va estar tant en què, sinó en la qualitat del producte presentat i la confirmació que sí, era veritat, comença una nova era

L’altra paraula que no va aparèixer mai va ser foundational models. Aquests models tipus ChatGPT que estan basats en una arquitectura que es diu transformers. Això, mai, transformers sí, clar! Es fan servir en les ulleres en moltes funcions, entre elles el reconeixement de la parla. 

És interessant preguntar-se per què? De fet, aquestes són les dues paraules que es fan servir a la proposta de regulació de la IA que està fent Europa, concretament apareixen a la proposta del Parlament Europeu que pretén regular-les com a tecnologies d’alt risc. També són les paraules clau que apareixen als manifests que demanaven una moratòria i als que alerten dels perills per la IA, per la humanitat i la democràcia. Potser des d’aquesta perspectiva es pot començar a entendre perquè Apple vol allunyar-se de tota aquesta polèmica, perquè cal amagar la IA. 

A vegades tenim legislacions que prohibeixen la normalitat, a Internet en tenim que prohibeixen el remix, utilitzar contingut d’altres per fer-ne versions. Altres vegades ens trobem legislacions que prohibeixen coses tan senzilles com passar en vermell quan no passa cap cotxe, això facilita la vida i la mobilitat dels vianants. En trobarem molts exemples. A la presentació d’Apple hem començat a veure l’efecte de les campanyes que pronostiquen la fi de la democràcia o la fi del món a vegades, per culpa d’un xatbot. Sí, la gent no deixarà de fer copy/paste, ni de fer remix, ni de passar en vermell, però caldrà fer-ho d’amagat perquè tindràs una legislació que t’ho posarà difícil i, fins i tot, et perseguirà. 

La legislació en contra del que tothom fa és una legislació corrosiva, que la degrada, que et fa delinqüent. En comptes d’ajudar a crear una societat millor ens ensenya que cal viure contra la legislació. És això el què volem?

Ara les ulleres faran desaparèixer l’ordinador

Pensareu que és un fet aïllat. Bé, no ho és! L’estiu passat, molt abans de l’obertura al públic del ChatGPT, OpenAI va començar a treballar amb moltes empreses i governs que volen incorporar aquesta tecnologia. Algunes han transcendit, sabem que la part legal de PwC ho està provant internament, també la part de consultoria de Bain o Stripe per atendre de manera automàtica i resoldre els problemes amb targetes de crèdit (processen targetes de crèdit de comerços) dels seus clients. També alguns governs, com Islàndia o ciutats del Japó, que volen donar un millor servei als seus ciutadans i facilitar-los la navegació per procediments i regulacions obscures. Ara bé, des de la polèmica, no hem tingut més anuncis com aquests. Les empreses no faran servir aquest tipus d’I.A? Clar que ho faran! Però millor, amaguem la I.A!

Van passar moltes més coses a la presentació d’Apple. Però us voldria comentar especialment dues. 

La primera és la transcendència del producte. Apple té un historial de redefinir allò que en diem l’user-interface. La forma amb la qual ens relacionem amb la computació. El Mac, el seu primer gran producte, va portar el ratolí al món dels ordinadors i vàrem aprendre que la manera d’interactuar amb ells era fent clic. L’IPhone els va posar a la butxaca i, de sobte, els ordinadors van fer-se un lloc a la nostra vida. L’Apple Watch ha redefinit la forma amb la qual paguem les coses, està fent desaparèixer els diners i el rellotge ha esdevingut quelcom a on el que menys importa és que doni l’hora. Ara les ulleres faran desaparèixer l’ordinador. 

Aquest canvi, però, no només té a veure amb els ordinadors sinó també amb la mateixa realitat que es dotarà d’una capa virtual, anotada. Les pel·lícules seran 3D i la realitat virtual serà més immersiva. La barrera entre la realitat física i la virtual, es difuminarà. 

No podem saber què tindrà i què no tindrà èxit, però sí que en podem entreveure algunes possibilitats

El segon element és com ho farem servir. Per entendre això cal recordar els iPhones. Al principi no hi havia aplicacions i servien per fer trucades i alguna cosa més. A poc a poc, la societat els va anar cocreant i van aparèixer molts més usos i ara serveixen per a tot i potser algú encara fa trucades, sí, però és totalment residual. Aquest procés de cocreació del producte és el que passarà amb les ulleres d’Apple i amb la I.A generativa. No podem saber què tindrà i què no tindrà èxit, però sí que en podem entreveure algunes possibilitats. Entre moltes coses, a la presentació van sortir els avatars per poder fer reunions amb les ulleres posades. Avatars que repliquen la nostra imatge i els nostres gestos. Són persones virtuals, que amb I.A generativa com el ChatGPT podrien dialogar com si fossin humans. Això passarà, clar! Tindrà èxit? No ho sabem ... Potser sí! 

Aquesta vegada Apple, potser farà molt més que redefinir la interfície d’usuari ... redefinirà el que entenem per realitat.