Si el meu veí es menja un pollastre i mig i jo només en menjo mig, de mitjana ens mengem un pollastre cadascú, oi? Però, aquest no és un càlcul just, ja que la quantitat de pollastre que jo em menjo és molt menor que la del meu veí. Segur que moltes vegades m’heu sentit fer aquesta comparativa per expressar la injustícia que representa que no es tingui en compte la mida empresarial en aquelles mesures, accions i ajudes dels àmbits de l’economia i l’empresa. I és que les pimes tenen característiques, reclamacions i necessitats ben diferents de les de les grans corporacions, sobretot si volem que la nostra economia creixi i ho faci d’una forma justa. Per això, i amb motiu de l’inici de la legislatura, vull demanar al nou Govern català que legisli pensant primer en els més petits: les pimes.
"Les pimes tenen característiques, reclamacions i necessitats ben diferents de les de les grans corporacions, sobretot si volem que la nostra economia creixi i ho faci d’una forma justa"
Cal posar-les al centre de totes aquelles decisions que les afecten perquè puguin créixer i això passa perquè puguin estar al capdavant del pont de comandament de la nostra economia. Com ja sabeu, les empreses de menor dimensió són el nostre motor econòmic i les que sostenen el nostre estat de benestar, tot garantint el progrés social gràcies a la creació d’ocupació i la generació de riquesa. Si es donen aquestes condicions, es milloraran, sens dubte, les condicions laborals.
Fa anys que demanem, per exemple, una fiscalitat més justa. Les pimes han de fer grans esforços per suportar la gran càrrega fiscal a la qual estan sotmeses i que se suma a la resta de costos empresarials que dificulten la seva viabilitat, competitivitat, productivitat i creixement.
El mateix passa amb la burocràcia administrativa, la qual considerem que s’ha de simplificar amb urgència, o amb la necessitat de més col·laboració publicoprivada. D’altra banda, cal ajudar el nostre teixit productiu a digitalitzar-se i a esdevenir més sostenible amb mesures tendents a la transició energètica i a la innovació empresarial. A més, aquestes s’hauran de pressupostar amb partides econòmiques realistes i suficients i han de prioritzar les empreses de menor dimensió pel seu pes en l’economia, tot permetent que puguin menjar pollastre en proporció a la seva aportació i amb una aritmètica més justa en comparació amb les empreses de diferents dimensions.
Les pimes tenim gana i el pollastre no pot ser de segona i, per tant, ha de comptar i atreure el talent, garantir el relleu generacional, i tot i que són moltes les coses a considerar, les infraestructures són més que necessàries pel que fa a la mobilitat, connectivitat, digitalització, transició energètica i els recursos hídrics com a exponent del canvi climàtic.
"Cal ajudar el nostre teixit productiu a digitalitzar-se i a esdevenir més sostenible amb mesures tendents a la transició energètica i a la innovació empresarial"
Són qüestions no només a tractar, sinó també a incloure en un full de ruta conjunt. Segurament, els temes de turisme, immigració i habitatge són socialment transcendentals, però una part de les opcions de menjar bon pollastre passen pel finançament, per resoldre els dèficits de tresoreria i financers que llastren el potencial econòmic i el benestar social del país.
Volem un finançament que sigui tractor i no extractor i ens permeti menjar i ajudar a menjar a qui no li arriba la part de pollastre que realment necessita. Totes aquestes qüestions estratègiques, sens dubte, impulsaran el nostre progrés socioeconòmic a curt i mitjà termini, però també amb una mirada posada en el futur d’una Catalunya de pimes, per a pimes i persones autònomes.