Les armes i els relats

Des de fa uns dies es fa difícil parlar d'altres coses que no sigui de la guerra que estem veient i en alguns aspectes patint, encara que només sigui des del punt de vista de la forta empatia amb la gent que la viu personalment, i de la preocupació pel futur de tots plegats. Però alhora també es fa difícil afegir opinions que no s'hagin ja expressat en els mitjans de comunicació. És per això que he optat per oferir duesreflexions que ja he fet en altres ocasions, però que ara adquireixen caràcter d'actualitat.

El paper de les armes

La vida de les persones pot millorar molt si té al seu abast eines que augmentin la seva capacitat per fer coses, o fer-les millor. El progrés tecnològic ha anat augmentant extraordinàriament aquestes capacitats. Ara bé, les eines poden també convertir-se en armes quan s'utilitzen amb la intenció de fer mal, de ferir, de matar, de destruir, d'enganyar, o d'impedir que altres persones puguin millorar el seu benestar. Hi ha algunes eines que han estat directament concebudes amb aquestes intencions, i és el que normalment bategem com a armes, però n'hi ha moltes altres que només adquireixen aquest caràcter maligne per la seva utilització, com els ganivets, les escopetes de caça, alguns medicaments, o alguns programes cibernètics... Faig quatre consideracions al respecte:

a) Disposar d'armes no és un dret. Han de ser exclusives per a dos cossos: el militar i la policial; i dins de cada cos han d'estar molt controlades per sancionar qualsevol utilització no autoritzada.

Organitzar la defensa d'un país a còpia de distribuir armes a la població i creant grups civils armats és molt comprensible, però té aspectes perillosos

b) La disponibilitat per part de la població civil d'algun tipus d'eines susceptibles de ser utilitzades com a armes, tant físiques com digitals, ha d'estar prou regulada per estimular la responsabilitat dels posseïdors, i vigilada per castigar les infraccions.

c) Organitzar la defensa d'un país, un dret absolutament irrefutable, a còpia de distribuir armes a la població i creant grups civils armats és molt comprensible, però té aspectes perillosos, ja que és molt difícil controlar el seu ús adequat, però sobretot, perquè pot donar excuses desitjades a l'enemic per justificar els seus atacs a la població civil. Com hem vist, hi ha enemics que no les necessiten, així i tot millor que no les tinguin.

d) Mai he sigut capaç d'entendre la necessitat d'acumular uns grans arsenals d'armes nuclears que semblen capaços de destruir una bona part del planeta i de la humanitat si s'utilitzessin. Es vol justificar l'acumulació dient que són un element de dissuasió per evitar aquesta utilització. Aquest efecte pot ser, i ha estat, real quan la decisió de fer-ne o no ús s'ha pres per governs democràtics i per persones assenyades i adequadament assessorades. Però si es tracta d'un règim caràcter dictatorial amb uns lideratges personals egocèntrics i emocionals, és massa fàcil que pugui acabar en una catàstrofe.

El paper dels Relats

Les creixents capacitats per crear, recopilar, emmagatzemar, manipular, i distribuir selectivament tota mena d'informació ha fet que aquesta sigui ara una arma gairebé tan important com les clàssiques, evidentment menys mortífera però també molt perillosa. Com que actualment els enfrontaments bèl·lics es viuen en directe, els líders de les diverses parts en conflicte necessiten fabricar dos tipus de relats dirigits als qui escolten o segueixen l'actualitat: uns relats manipulats sobre el que està passant, i uns altres sobre les raons, històriques o més recents, que permeten justificar el que s'està fent.

Estem veient com ara, per un govern de caràcter no democràtic, els informadors han estat amenaçats o expulsats en funció dels seus suposats prejudicis o de la seva no acceptada neutralitat

L'objectiu d'aquests relats és, sobretot, produir una empatia emocional respecte dels que han pres les decisions que han originat el conflicte, i alhora reclamar el seu suport per continuar l'acció. Analitzant aquests relats hom pot veure que uns mateixos fets poden estar explicats de formes ben diverses i fins i tot contradictòries, ja que són el resultat de prescindir voluntàriament d'una part de la realitat o de convertir en realitat el que és solament un dels possibles punts de vista. Aquestes deformacions depenen molt dels interessos dels que les manipulen. En relació amb els relats històrics, no és cap novetat que, en major o menor grau, la historia sempre s'ha explicat des de perspectives diferents i tothom ha triat la que més convé als seus interessos o a les seves emocions.

Però respecte del relat d'allò que està passant, la manipulació es fa molt més difícil, ja que existeix la possibilitat d'una observació directa. No es pot descartar que alguns mitjans de comunicació no sempre reflecteixen el conjunt de la realitat, però és inacceptable que no es respecti el dret a la informació i no sigui permesa la presència en el lloc dels fets. Estem veient com ara, per un govern de caràcter no democràtic, els informadors han estat, purament i simple, amenaçats o expulsats en funció dels seus suposats prejudicis o de la seva no acceptada neutralitat.

Crec que segurament totes les parts, directament o indirectament implicades en la guerra actual, han comès errors en la utilització d'armes i en la creació de relats, i poden haver de revisar els seus comportaments. Però trobo que l'actuació del govern rus és simplement inacceptable, i, per tant, condemnable. Això no vol pas dir que es pugui estendre aquest rebuig a tot el poble rus.