Bing, IA, Barcelona

Microsoft va anunciar dilluns que obrirà un hub de recerca i desenvolupament (R+D) en intel·ligència artificial per millorar l’experiència d’usuari a Barcelona. En un principi, donarà feina a 30 persones, però s’espera que els propers anys poden superar la centena.

La notícia té deixos de miracle. Tot just quan un hub acaba de volar (gracieta intencionada), n’aterra un altre que torna a situar Barcelona i, per extensió, Catalunya al mapa, almenys al mapa tecnològic. El món potser no ens mirava, però Seattle, seu de Microsoft, sí. També té de miraculós que aquest hub ha posat d’acord el Govern de la Generalitat, l’espanyol i el de la ciutat, com han manifestat de manera reiterada per Twitter, que és on passen les coses de veritat. Recordeu el paper determinant que el govern espanyol va atribuir als tuits del M.H. Pere Aragonès a l’hora de trencar l’acord d’ampliació de l’aeroport J.T.E.P.B.

Un hub d’IA per millorar l’experiència d’usuari? Potser és per això que tothom hi està d’acord, perquè no s’entén. Hub, la paraula de moda, s’entén més si la traduïm i no només pel significat, sinó per les analogies. Un hub és un centre de connexions, un concentrador; com un aeroport, un port, una estació de busos. Ho és el lladre d’USB que porteu a la motxilla, ho volia ser el Prat i ho serà el nou centre de Microsoft a Barcelona.

Microsoft no obre unes oficines, una seu o una delegació comercial a Barcelona, sinó que hi obre un hub, un centre de connexions, un concentrador interdisciplinari de coneixement amb professionals de perfils molt diversos, el que ens porta inevitablement a la IA.

Si alguna cosa ens ha d'exterminar és més possible que sigui la nostra estupidesa natural que una suposada intel·ligència artificial

Deia que ningú no ha entès massa bé de què va tot l’afer perquè el concepte d’IA tampoc no s’entén massa; de fet, ni els experts es posen d’acord en una definició canònica ni d’on comença la IA ni d'on acaba la computació tradicional. La intel·ligència artificial és una branca de la informàtica que té com a objectiu dotar les màquines de competències similars a les dels humans. Fixeu-vos que no parlo de dotar-les d’una intel·ligència —terme difícil de definir— , sinó de dotar-les de competències. La definició és, a més, canviant amb el temps: quan una màquina és capaç de fer una tasca que fins a aquell moment només podien fer els humans —penseu en jugar a escacs— deixem de considerar-la intel·ligent. En paraules de Larry Tesler: “Intel·ligència és tot allò que les màquines encara no han fet.”

Massa sovint relacionem la IA amb apocalíptics escenaris de futur amb terminators i replicants que ens exterminaran a tots. El cert és que ja estem envoltats d’IA: el que veiem a les xarxes socials, el que ens mostren Netflix o Spotify, els assistents de veu, la gestió de la bateria dels mòbils i els resultats del nostre cercador preferit en són alguns exemples. Si alguna cosa ens ha d’exterminar és més possible que sigui la nostra estupidesa natural que una suposada intel·ligència artificial.

I la IA ens porta inevitablement a l’experiència d’usuari (UX del User eXperience anglès). Microsoft ha anunciat que el hub de Barcelona serà un dels vuit que té a tot el món que fan recerca amb l’experiència d’usuari web utilitzant tecnologies d’IA i d’aprenentatge profund. L’experiència d’usuari és un terme que s’utilitza en computació i en psicologia a l’hora de referir-se al grau de satisfacció que tenim les persones quan utilitzem un sistema. Pot ser una bicicleta, una tetera, el web de Renfe, el cercador Google o el cercador de Microsoft, Bing.

Microsoft ha triat Barcelona perquè hi ha talent, té capacitat d'atracció i potser una miqueta perquè els salaris són més baixos que a la resta de capitals europees

I això és el que farà l’equip de Barcelona: treballar per millorar l’experiència d’usuari dels resultats de les cerques de Bing. Potser ni l’hagueu sentit anomenar mai tot i ser el cercador d’una de les cinc grans tecnològiques. Això és a causa de la posició de monopoli que Google efectua en el món de les cerques, que en el cas de l’Estat espanyol és del 96,31%! Bing és el segon més utilitzat amb un un miserable 2,35% del mercat. La resta se la reparteixen Yahoo, DuckDuckGo, Ecosia i altres (dades de GlobalStats). En favor de Bing s’ha de dir que és menys invasiu que Google. No és que respecti més la privacitat, és que Microsoft té menys aplicacions amb qui compartir els patrons de cerca, tal i com ho fa Google.

I per què Barcelona? Segons fonts de Microsoft, perquè hi ha talent, perquè té capacitat d’atracció i potser una miqueta perquè els salaris són més baixos que a la resta de capitals europees. Qui fa aquestes afirmacions i qui dirigirà el hub de Barcelona és el vicepresident corporatiu de cerca i IA de Microsoft, el català Jordi Ribas, format a l’Escola d’Enginyeria de La Salle de Barcelona, el que demostra que, efectivament, hi ha talent.

De moment, ja ha obert les ofertes al seu web per fitxar 30 professionals entre científics de dades, enginyers de programari i especialistes en IA. Si en teniu el perfil, jo aniria actualitzant el LinkedIn.