El grup Bonpreu, que en poc més de 40 anys ha arribat on està i que dóna feina a milers de persones, mereix un reconeixement que, més enllà del desacord entre els dos propietaris, cal fer palesa aquí.
La situació del grup s'enquadra en un sector de gran competència, amb organitzacions de gran èxit com Mercadona, i d'altres amb dificultats com Dia, immersa en una severíssima destrucció de valor en la borsa, o com Eroski que gestiona un gran deute després d'absorbir Caprabo.
Una propietat dividida al 50%, sense cap majoria en la presa de decisions, obliga a coincidir sempre, a negociar fins a trobar l'acord o, en el pitjor dels casos, a assumir una situació de conflicte.
Quan els socis no aconsegueixen resoldre les seves desavinences, s'ha de recórrer als protocols de l'empresa o sol·licitar un arbitratge extern. En el cas del grup Bonpreu, segons el que ha estat publicat, els estatuts proposen la separació comprant una de les parts la participació de l'altra o, si no hi ha suficient concordança entre les valoracions, dividir l'empresa.
"Quan els socis no aconsegueixen resoldre les seves desavinences, s'ha de recórrer als protocols de l'empresa o sol·licitar un arbitratge extern"
Dit d'una altra manera, si els dos socis no arriben a un consens, tot queda a expenses que es posin d'acord, a través d'una diferència inferior al 25% de l'import de les seves valoracions, dos professionals que potser no han trepitjat mai cap supermercat del grup.
En una transacció, el valor pel venedor és el mínim per acceptar-la, i pel comprador és el màxim que està disposat a pagar. De cap manera es pot considerar que valorar sigui una ciència, com clarament va demostrar el recent esclat de la bombolla immobiliària o com revela que la majoria d'analistes borsaris no són multimilionaris.
El valor d'una empresa és una opinió, fonamentada en suposicions amb les quals no és obligat coincidir. El preu, en canvi, és una xifra que reflecteix el que es paga en una operació concreta, després d'arribar a un acord el comprador i el venedor. La xifra del valor d'una empresa s'escriu en un paper i la del preu en un xec, afegint una signatura en els dos casos.
Si valorar fos una ciència, les conclusions respecte del grup Bonpreu que han emès quatre consultores i un pèrit haurien coincidit. Pel que s'ha llegit, inicialment es van confrontar dues xifres, que posteriorment varen ser substituïdes per altres dues també diferents, essent totes revisades per un pèrit. No cal dir que hi hauria tants valors com experts fossin consultats, amb opinions discordants envers la mateixa empresa.
El valor d'una empresa està sempre referit al seu futur, traduït a fluxos de diners contant i sonant traslladats a valor actual. Partint de les mateixes premisses, qualsevol mètode de valoració hauria de donar un únic resultat, però no hi ha cap certesa respecte al futur i les suposicions seran diverses. No és possible la coincidència en els cash flow que estimen els valoradors i en el risc que apliquen als càlculs, ni resulta fàcil afirmar quin criteri és el millor.
Des d'aquest conflicte judicialitzat, que s'ha de contemplar amb el màxim respecte, doncs és segur que els protagonistes són plenament conscients de la seva transcendència, es poden fer tres comentaris genèrics. Alguns projectes empresarials tenen inicis emocionants en els que no hi ha motiu per pensar en possibles desavinences futures entre socis. Quan les relacions són òptimes és el millor moment per deixar establert el procediment a seguir en cas de problemes.
Sembla recomanable resoldre els contratemps d'una empresa amb poc soroll, puix que tots els senyals que emet afecten el seu mercat, a la seva posició competitiva i, sobretot, els col·laboradors que puntualment van cada dia a fer la seva feina. La transparència no està renyida amb la discreció. El valor d'una empresa és també el de totes les persones que formen part d'ella. Convé tenir-ho present i avaluar si és millor quantificar econòmicament un acord o desfer un equip en dues parts que hauran de competir pels mateixos clients.
Per finalitzar, s'ha de destacar la capacitat de Bonpreu d'operar amb normalitat, inclús obrint nous establiments, mentre es troba la solució a un problema entre dues persones. No detenir el creixement és el millor senyal que es manté la fe en l'empresa i en el seu futur, diguin el que diguin les valoracions.