Soc un 'boomer'

Vaig néixer a la dècada dels 60 i ara tinc més de 50 anys. Soc un boomer.

L’etiqueta boomer la varen començar a fer servir fa un parell d’anys els adolescents de l’anomenada generació Z per prendre’ns el pèl i fer evident el to paternalista amb què els acostumem a tractar. Els boomers hem viscut una època de relativa prosperitat social i econòmica, mentre que els nostres fills estan vivint una època d’indubtable i contundent crisi econòmica, social i mediambiental. Mentre ells van cap a un futur incert i dubtós, nosaltres ens referim constantment a un passat ple de certeses i evidències sobre què està bé i què està malament. Estem insuportablement contagiats pel moralisme de Disney i el consumisme dels 80, i amb la nostra mirada de retrovisor no parem d’explicar una i altra vegada el què cal fer per tirar endavant.

Amb 50 anys, nosaltres els boomers ens sentim encara raonablement joves i capaços, i tot just ara comencem a estar al capdavant d’empreses, organitzacions i temes perquè la generació anterior que ara en té 60 o 70 ha allargat en el temps d’una manera insuportable la seva posició de control. Encara n’hi ha molts d’aquests (normalment homes blancs heterosexuals) que segueixen convençuts que sense ells tot aniria pitjor. Però el món s’ha accelerat, la societat digital està substituint la industrial, l’escala estatal s’ha vist substituïda com a mínim per la continental, ara es treballa massivament amb tecnologies que no existien quan nosaltres els boomers teníem 30 anys, la nova mobilitat qüestiona els cotxes que hem fet servir com a símbol d’estatus social, el canvi climàtic amenaça les nostres segones residències a primera línia de platja, i el #MeToo deixa en evidència maneres de fer en les que havíem participat.

Ens pensàvem que cada generació tenia el dret a manar durant un parell de dècades i ara estem descobrint que potser el més interessant que podem fer és deixar passar el torn i posar-nos al servei de gent més jove

És evident que només amb experiències construïdes al segle XX anem malament per dissenyar el segle XXI, i sospito que el paper dels boomers hauria de ser acompanyar en lloc de liderar. Ens pensàvem que cada generació tenia el dret a manar durant un parell de dècades i ara estem descobrint que potser el més interessant que podem fer és deixar passar el torn i posar-nos al servei de gent més jove. Acompanyar, donar suport, ajudar. Formar part, en lloc de manar.

En lloc d’una persona de 65 anys al capdavant amb la capacitat d’escoltar gent més jove, millor una persona per sota dels 50 anys al capdavant amb la capacitat d’escoltar gent més gran. Això aplica a empresaris, polítics, ONGs i gairebé qualsevol mena de projecte. Generalitzar és dolent, però cada cop que vegis una iniciativa liderada per un home blanc, heterosexual, de més de 50 anys... molt probablement connecta malament amb el futur.