Els buits legals d'una llei urgent

Després de poc més de sis mesos des de que va entrar en vigor Llei de Mesures Urgents en Matèria de Contenció de Rendes llegim que la Generalitat començarà a posar les primeres multes per l’incompliment de la citada llei.

Vagi per endavant que estem totalment en desacord amb aquesta llei, bàsicament perquè no resoldrà el problema d’accés a l’habitatge que pretén resoldre, ans al contrari, a mitjà i llarg termini la mateixa llei agreujarà el problema d’accés a l’habitatge perquè l'oferta serà menor i, sobretot, de pitjor qualitat. Som conscients des de fa temps que hi ha un problema d’accés a l’habitatge d’una part de la població, però és l’administració qui ha tingut i té les eines per resoldre el problema, i no ho ha fet ni ho fa actualment, i traspassa la seva responsabilitat als propietaris.

Addicionalment, la precipitació, el poc consens i la mala redacció de la mateixa norma va crear un ventall de buits legals i d’interpretacions variades, fins i tot setmanes i mesos després de la primera publicació van haver de modificar varis temes mal escrits. Però això no treu que tots els propietaris han de jugar amb les mateixes regles de joc, siguin les que siguin, i s’ha de protegir la majoria que accepta i aplica correctament la norma envers qui no ho fa.

Hi ha un camp que la Generalitat ha de dedicar-se a controlar, que són els contractes anomenats de temporada i que queden fora de la contenció de rendes

I quins efectes està tenint aquesta llei al mercat? Realment, la resposta és molt complexa. Per què? Doncs perquè s’ajunta amb un altre fet extraordinari, que és la covid-19, i com aquesta, per la falta de mobilitat, ha tingut un efecte important en l'oferta de lloguer publicada, amb un moviment important d’immobles que estaven destinats al lloguer turístic cap al mercat no turístic. I ho expresso així perquè aquí sí que creiem que hi ha un camp que la Generalitat ha de dedicar-se a controlar, que són els contractes anomenats de temporada, que molta gent associa erròniament a 11 mesos, i que queden fora de la contenció de rendes. I aquí estem segurs que hi ha molts contractes on la temporalitat no és justificada i haurien de regir-se per la LAU.  

Aquesta gran oferta publicada, on s’hi barregen diferents modalitats de contractació, preus regulats i preus no regulats, veurem si desapareix en gran part quan es recuperi la mobilitat. La mateixa regulació pot estar creant un efecte contrari a l’esperat, i és que en algunes zones hi ha una disfunció entre el mercat real i la limitació, i el mercat real se situa per sota de la limitació. En aquest cas, què ha de fer un propietari? Posar-se a aquell nivell i perpetuar la renda? Vendre l’immoble? O aguantar al límit de la Llei fins que el mercat torni a pujar algun dia? Cada immoble en aquesta situació té diferent resposta, però alguna d’elles tindrà un efecte positiu en la generació de futura oferta per millorar l’accés a l’habitatge? Creiem que no.